Nenes de nou anys ja comencen a fer rutines de cara que, segons els experts, poden acabar sent perilloses en certes edats.
L’addicció a comprar de manera compulsiva productes cosmètics amb la finalitat de tenir una pell perfecta es diu cosmeticorèxia i guanya adeptes dia rere dia sobretot en adolescents i infants. L’objectiu? Assemblar-se als filtres d’Instagram. El problema, però, alerten els experts, és que alguns productes cosmètics acaben sent perillosos en certes edats. (Llegiu l’article sencer en aquest enllaç).
→Cosmeticorexia: d’hàbits saludables a obsessió?
La cosmeticorexia és una nova obsessió per fer servir tota mena de productes cosmètics per “cuidar-se la pell”. Actualment, detectem que és molt habitual entre nenes molt joves, que imiten rutines “skincare” vistes a xarxes socials.
(Llegiu l’article sencer en aquest enllaç).
| La cosmeticorexia en infants i adolescents |
En l’era de les xarxes socials i la sobreexposició a ideals de bellesa inassolibles, cada cop més infants i adolescents desenvolupen una preocupació excessiva per la seva imatge. Un dels trastorns emergents derivats d’aquesta pressió és la cosmeticorexia, una obsessió patològica per l’ús de productes i tractaments estètics amb l’objectiu d’aconseguir una aparença considerada “perfecta”. Aquest fenomen està generant greus conseqüències psicològiques i socials en els joves, fet pel qual les famílies han d’estar alertes i actuar amb responsabilitat.
| Què és la cosmeticorexia? |
La cosmeticorexia es defineix com una obsessió desmesurada per modificar l’aspecte físic mitjançant cosmètics, tractaments dermatològics i, en casos extrems, cirurgies estètiques. Afecta principalment adolescents, però també pot aparèixer en infants influïts per models de bellesa irreals promoguts a les xarxes socials, mitjans de comunicació i fins i tot en el seu entorn més proper.
Els símptomes més habituals inclouen:
- Ús excessiu de maquillatge o productes cosmètics.
- Insatisfacció constant amb la seva imatge personal.
- Comparació obsessiva amb influenciadors o famosos.
- Dificultats per acceptar el propi cos, sovint associades a baixa autoestima.
- Recerca constant de tractaments estètics, fins i tot quan no són necessaris.
| Quines són les causes? |
Diversos factors contribueixen al desenvolupament de la cosmeticorexia en infants i adolescents, com ara:
- Pressió de les xarxes socials: Plataformes com Instagram i TikTok estan plenes de filtres i edicions que creen estàndards inassolibles de bellesa.
- Influència dels mitjans de comunicació: La publicitat sovint presenta una imatge distorsionada de la realitat, promovent la idea que només una aparença determinada és acceptable.
- Comentaris de l’entorn: Comentaris sobre el físic d’un infant poden sembrar inseguretats i empènyer-los cap a la insatisfacció corporal.
- Baixa autoestima: Infants amb una percepció negativa d’ells mateixos són més vulnerables a desenvolupar aquest trastorn.
| Com poden actuar les famílies? |
És fonamental que les famílies adoptin un paper actiu en la prevenció de la cosmeticorexia. Algunes accions clau inclouen:
- Fomentar l’autoacceptació: Ajudar els infants i adolescents a valorar-se més enllà del seu aspecte físic.
- Limitar el temps d’exposició a les xarxes socials: Regular l’ús de plataformes que promouen ideals de bellesa irreals.
- Educar en pensament crític: Ensenyar-los a analitzar els continguts que consumeixen i a qüestionar la seva veracitat.
- Promoure un estil de vida saludable: Una alimentació equilibrada i la pràctica d’exercici físic poden millorar l’autoestima sense necessitat de canvis estètics.
- Consultar un professional si cal: Si es detecta una obsessió excessiva amb la imatge, és recomanable buscar l’ajuda d’un psicòleg especialitzat.
.Articles recomanats:
→Podem detectar a casa quan l’obsessió per la imatge i el culte a la bellesa comença a ser un problema?
Kike Esnaola, Psicòleg sanitari, Sant Joan de Déu→Com impacten les xarxes socials a l’autoestima
Kike Esnaola, Psicòleg sanitari, Sant Joan de DéuJa ningú no dubta que les xarxes socials tenen un impacte directe en l’autoimatge i l’autoestima, especialment entre les persones més joves. El malestar emocional pot aparèixer per diversos factors: la constant comparació social, la recerca de valoració social, la pressió estètica per cànons de bellesa irreals, l’exposició a rebre tota mena de comentaris sobre la pròpia imatge o la pressió per mostrar una vida plena de activitats i experiències que tampoc no és real. Aquesta constant comparació amb l’altre impacta directament a l’autoimatge i a l’autoestima, essent un brou de cultiu afavoridor per al desenvolupament de trastorns de la conducta alimentària. És una exposició per a la qual cal educar la mirada i fomentar l’esperit crític. En parlem? (Enllaç a l’article).
Les atencions que prestem a la nostra imatge no són un fenomen actual: sempre hem volgut seguir uns cànons de bellesa. Però, amb l’entrada en escena de les xarxes socials, el model de cos perfecte ha cobrat més protagonisme.
Cada dia ens ocupem més del nostre cos, tant pel que fa a la salut com pel que fa a la imatge. Seguir una vida saludable és beneficiós, d’això no hi ha dubte. Però… i la imatge? rebem pressió per a tindre un cos “convencional”?
Per a modificar el físic, l’opció més saludable és l’esport. Però practicar esport representa perills? Ens podem arribar a obsessionar? L’obsessió per l’exercici físic pot derivar en vigorèxia. ZOOM entrevista dos persones a qui l’obsessió per l’esport va fer que posaren en risc sa vida.
Tot i els riscos, a l’estat espanyol s’efectuen unes 200.000 operacions estètiques, segons un estudi de la Societat Espanyola de Cirurgia plàstica reparadora i estètica.
L’operació més comuna en 2021 va ser l’augment de pit, amb més de 60.000 intervencions. La segona operació més sol·licitada va ser la liposucció, amb 42.000 intervencions. El tercer lloc del rànquing, l’ocupa l’aplanament de ventre, amb 26.000.
RELACIONAT: