Seguint amb la línia de compartir bones pràctiques de les escoles i instituts del municipi avui us donem a conèixer un article de l’estudi que ha realitzat M. José Blasco, directora de l‘institut Banús, amb col·laboració amb d’altres centres del Territori qui han dut a terme un estudi per conèixer el perfil de salut i la prevenció cardiovascular mitjançant la història personal, familiar i electrocardiograma dels adolescents per millorar les indicacions sobre la realització d’exercici físic en els centres escolars.
Us encoratgem a llegir l’article sencer per tal de descobrir programes adaptats a les condicions individuals per a la millora de les qualitats físiques i la prevenció del risc en els centres educatius.
A continuació us presentem l’abstract de l’article:
L’estil de vida dels joves que resideixen en ciutats o en comunitats rurals ha evolucionat cap al sedentarisme, en gran manera per les facilitats en els desplaçaments i la incorporació de noves tecnologies i jocs que reforcen la vida físicament poc activa. Aquest és un dels arguments que han contribuït a promocionar l’esport extraescolar en considerar-se que les hores de dedicació a l’exercici físic del programa educatiu són insuficients. La falta d’exercici físic juntament amb la dieta inadequada són els factors rellevants que incideixen sobre l’estat de salut tant en adolescents com de la població adulta.
Un argument sòlid per realitzar esport i evitar exclusions no justificades és disposar de la informació de l’alumnat amb algun tipus de problema cardiovascular. No obstant això, el més important és la possibilitat de dissenyar programes adaptats a les condicions individuals per a la millora de les qualitats físiques i la prevenció del risc.
La disminució de les hores de sedentarisme i l’augment de l’AF moderada-intensa s’associa a reducció dels factors de risc cardiovascular i alteracions metabòliques amb pèrdua de percentatge de massa grassa, augment de la sensibilitat a la insulina, disminució de lípids plasmàtics i millor tolerància per a l’exercici físic (Ekelund et al., 2012; Väistö et al., 2018). Així mateix, s’observa que la funció cognitiva dels escolars augmenta si són físicament actius durant els temps de descans, una forma més de reduir el temps de sedentarisme (Rendo-Urteaga et al., 2015).
La coexistència de diversos factors de risc s’inicia en edats primerenques i s’associa a l’inici de l’arterioesclerosi. S’ha observat que en els adolescents grans aquests factors són més evidents. L’obesitat associada a la síndrome cardiometabòlica indueix a la diabetis, hipertensió i a la malaltia cardiovascular silenciosa (Tanrikulu et al., 2016; Newman et al., 1986; Berenson, 2009). És bàsic realitzar sobre aquests factors, tots ells modificables, prevenció precoç amb modificació de la dieta, realitzar exercici físic i educació sanitària, especialment en els grups socialment més desfavorits (Bibiloni et al., 2012; Ortega et al., 2018).
Els adolescents s’inicien en el consum d’alcohol i el tabaquisme en aquesta etapa, no obstant això, la tendència és a disminuir-lo, sobretot, com a resultat de les campanyes de prevenció i les normes legals que s’han implantat (Villalbí et al., 2012; Sánchez-Quejia et al., 2015), malgrat que algunes dades recents apunten a un nou increment del consum i a canvis en els seus hàbits. L’alcohol i el tabac es relacionen amb multitud de malalties especialment amb factors de risc i malalties cardiovasculars i la prevenció del seu consum en edats primerenques és fonamental.
Objectiu. Conèixer el perfil de salut i la prevenció cardiovascular mitjançant història personal, familiar i electrocardiograma (ECG) de l’alumnat adolescent per millorar les indicacions sobre la realització adequada d’exercici físic en els centres escolars.
