23a SETMANA DE LA CIÈNCIA. 9 al 18 de novembre

Del 9 al 18 de novembre se celebrarà a Catalunya la 23a Setmana de la Ciència.

Durant la Setmana de la Ciència se celebraran tot un munt d’activitats de divulgació científica arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics… tot un ventall de possibilitats al teu abast.

Els temes centrals de l’edició d’enguany són, d’una banda, el patrimoni cultural, amb motiu de la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural que promou la Unió Europea; la figura i l’obra de Pompeu Fabra, amb motiu de la celebració dels 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català, celebració promoguda per la Generalitat de Catalunya; i la figura del prestigiós físic nord-americà Richard Feynman, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement, promoguda pel Grup de Comunicació i Divulgació de la Nanotecnologia, EspaiNano.

DIA DE LA CIÈNCIA. 7 de novembre.

El Departament d’Ensenyament, conjuntament amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, com a acte preliminar de la Setmana de la Ciència 2018 que se celebra del 9 al 18 de novembre de 2018, promou el Dia de la ciència a les escoles amb l’objectiu fonamental de despertar i potenciar l’interès del jovent vers la ciència i la tecnologia. Per facilitar la participació dels centres en aquesta setmana s’organitzen diverses activitats.

Emmarcada en el dia de la ciència, aquest dimecres, 7 de novembre. tindrà lloc a l’Institut Jaume Mimó la xerrada – conferència “De la teoria de l’evolució de Darwin a la crisi de l’Antropocé” a càrrec de Carlos Hernández Castellano.

Carlos Hernández Castellano.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES 2019

Segons els calendari publicat a la pàgina web del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, les dates de les avaluacions censals de 6è de Primària i 4t d’ESO, són les següents:

PROVA COMPETÈNCIES BÀSIQUES 6è de PRIMÀRIA.

  • 7, 8 i 9 DE MAIG DE 2019

PROVA COMPETÈNCIES BÀSIQUES 4t d’ESO.

  • 12 i 13 DE FEBRER de  2019.
  • RESOLUCIÓ ens/2500/2018, de 26 d’octubre, per la qual s’aproven les directrius per a la realització de la prova d’avaluació de quart curs de l’educació secundària obligatòria.

LINGUAPAX2018. Ciutats, arts i experiències de la paraula

El món és una conversa, no l’objecte de la nostra conversa, deia Tim Ingold fa dos anys durant la seva conferència al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, lloc on Linguapax celebra enguany la seva trobada internacional. La inclusió de la diversitat lingüística és considerada per molts de nosaltres un factor crucial per a animar, amb tot el pes del mot, aquest món-conversa.

Un any després de la trobada celebrada el 2017, Linguapax vol continuar la reflexió iniciada llavors: Com podem passar dels debats tradicionals (globalització vs. llengües en perill) i d’una determinada concepció sobre què són les llengües, a la integració activa de les llengües en la imaginació i acció del món?

Un món-conversa (latent com a experiment a petita escala en les nostres ciutats contemporànies) que projectarem, durant els dos dies de la trobada #Linguapax2018, des d’angles diversos:

Llengües i ciutats. Atès que la urbanització es manifesta com un dels fenòmens crucials del segle XXI, les ciutats esdevenen el lloc privilegiat d’observació del canvi de les pràctiques comunicatives i d’una de les seves manifestacions centrals, les llengües. Per això volem mirar les ciutats, des del seu potencial d’imaginació geopolítica, com a laboratoris crítics de participació i pax linguistica.

Alhora comptarem amb la mirada de les organitzacions internacionals envers la diversitat lingüística, de la UNESCO i de l’Any Internacional 2019 de les llengües indígenes, programes en què s’inscriu l’acció de Linguapax.

Llengües i arts. Linguapax coorganitza amb la Residència FABER d’Arts, Ciències i Humanitats d’Olot, la residència Llengües, mons i acció entre els dies12 i 19 de novembre. Reunirem en un mateix espai d’intercanvi i col·laboració agents de la revitalització lingüística, teòrics del llenguatge, agents de l’antropologia crítica,  creadors que fan servir el llenguatge com a matèria artística des de diferents vies (llengües inventades que creen mons, art verbal multimodal, teatre transcultural, etc.). Els participants de la Residència FABER-Linguapax presentaran els seus projectes i plans de cooperació futura al CCCB en el marc de #Linguapax2018. Aquesta secció es presenta, també, com a seminari obert a investigadors d’àmbits afins.

Llengües i tradicions espirituals.  Cada llengua és una manera de veure el món, de ser en el món i de fer món, ens recorda l’obra del filòsof Raimon Panikkar. Des d’una visió qualitativa de la comunicació humana, més enllà de la paraula com a etiqueta morta, més enllà de la quantificació banal d’interlocutors. És en aquest esperit, latent des de l’origen de Linguapax, que l’entitat se suma a la celebració de l’Any Panikkar. I ho fa amb la intenció d’animar el debat entre llengües i tradicions espirituals (iniciat durant la jornada celebrada el 2017) i d’explorar el sentit del diàleg i alhora del silenci intercultural. Linguapax aborda aquesta temàtica, en el marc de #Linguapax2018, amb Les llengües i l’esperit del món.

Clourem la trobada amb la conferència de l’escriptor Bernardo Atxaga, un creador entre llengües.

Dos dies per explorar com la diversitat lingüística il·lumina algunes vies de la cultura contemporània. No per celebrar, una vegada més, la diversitat com una finalitat en ella mateixa. Sinó per descobrir territoris de l’experiència humana i la convivència creativa que afinin la nostra imaginació (geo)política i social. Territoris d’una consciència ampliada a la qual la diversitat lingüística i comunicativa hi pot donar un accés privilegiat.

 

XXIV CONCURS EL GUST PER LA LECTURA

Basat en la lectura i treball de les obres i els dossiers didàctics corresponents.

S’estableixen set categories (A, B, C, D, E, F i G), d’acord amb els nivells educatius

de l’alumnat participant.

Inscripcions: del 5 de novembre al 21 de desembre de 2018.

Les categories, les modalitats, les lectures i els dossiers són els següents:

Categoria A. Alumnes de cicle mitjà d’educació primària

  • Modalitat A1
  • Cornelia Funke. El petit home llop. Editorial Animallibres, 2009. [Autora]
  • Modalitat A2
  • Francesca Sanna. El Viatge. Editorial La petita impedimenta, 2016.  [Tema: refugiats]

Categoria B. Alumnes de cicle superior d’educació primària

  • Modalitat B1
  • Cornelia Funke. El lladre de gorres. Editorial Bromera, 2008. [Autora]
  • Modalitat B2
  • Christobel Mattingley. L’Asmir no vol fusells. Editorial Alfaguara, 2007. [Tema: refugiats]
  • David Cirici. Molsa. EDEBÉ, 2013. [Tema: refugiats]

Categoria C. Alumnes de 1r i 2n d’educació secundària obligatòria

  • Modalitat C1
  • Isaac Asimov. Robbie i altres contes. Aula literària, Vicens Vives, 2009.
  • Silvestre Vilaplana. Resurrecció. Espurna. Bromera, 2014.

Categoria D. Alumnes de 3r i 4t d’educació secundària obligatòria

  • Modalitat D1
  • Raquel Ricart. El ciutadà perfecte. Andana editorial, 2015.
  • Aldous Huxley. Un món feliç. Grup 62, 2010.

Categoria E. Alumnes de batxillerat i d’educació d’adults (preparació per a la prova d’accés a cicles formatius de grau superior –PPACFGS– i accés a la universitat per a majors de 25 anys –PAU >25 anys–)

  • Modalitat E1
  • Mercè Rodoreda. Mirall trencat. [Lectura prescriptiva del batxillerat]

Categoria F. Alumnes d’educació d’adults (Cicle de formació instrumental –CFI–)

  • Modalitat F1
  • Oriol Garcia Quera. L’aventura de la llengua: Pompeu Fabra. Editorial Rafael Dalmau, 2018.

Categoria G. Alumnes d’ensenyament de persones adultes (graduat en educació secundària –GESO–, curs d’accés a cicles formatius de grau mitjà –CAM– i preparació per a la prova d’accés a cicles formatius de grau mitjà –PPACFGM–)

  • Aldous Huxley. Un món feliç. Grup 62, 2010.
  • Joan Balart. Autobiografia de l’home invisible. Segona edició. Editorial Neopàtria, 2016.

 

20è CONCURS DE FOTOGRAFIA MATEMÀTICA DE L’ABEAM. 2018-2019

El Concurs de Fotografia Matemàtica” és una activitat organitzada per l’ABEAM (Associació de Barcelona per l’Ensenyament i l’Aprenentatge de les Matemàtiques). Es va iniciar l’any 2000 per celebrar l’Any Mundial de les Matemàtiques.

Una foto és matemàtica si hi ha intenció per part de l’autor de que així sigui. Aquesta intenció matemàtica ha de quedar reflectida clarament en el títol de la foto, en el que s’ha de fer referència, d’alguna manera, al contingut matemàtic.

El concurs té els objectius bàsics següents:

Fer veure a l’alumnat de primària, secundaria, batxillerat, cicles formatius i al professorat que les matemàtiques estan immerses en la realitat que ens envolta.
Fer un treball matemàtic diferent al que es fa habitualment a les aules plantejant activitats per a la diversitat de l’alumnat.
Millorar l’autoestima de l’alumnat.
Fomentar l’esperit crític de l’alumnat.
Desenvolupar la competència artística i creativa de l’alumnat.
Donar eines didàctiques al professorat que despertin en l’alumnat la curiositat per conèixer quin és l’entrellat de la bellesa que ens envolta.

A cada centre educatiu es realitza “el concurs de Fotografia Matemàtica” en el que hi ha 5 nivell: últim cicle de primària, primer cicle de secundària, segon cicle de secundària, batxillerat i cicles formatius, i professorat. Els primers premis de les diferents categories de cada centre es presenten al concurs general d’ABEAM.

És possible tirar endavant el concurs any a any gràcies a l’esforç i dedicació del professorat dels diferents centres participants, que una important tasca de dinamització i ho coordinació.

La inscripció s’haurà de formalitzar abans del dia 22 de febrer del 2019.

MALETA PEDAGÒGICA 7 de CINEMA

Aquest curs 18-19 disposem de la maleta didàctica 7 de CINEMA de la Filmoteca de Catalunya.

Aquesta maleta us permetrà treballar el cinema a l’aula amb els vostres alumnes, experimentar què és i com es fa el cinema, i integrar la cultura cinematogràfica en el currículum educatiu.

Les maletes estan pensades per ser utilitzades de manera autònoma, i per això inclouen una guia didàctica i diferents objectes, recursos i aparells que us permetran organitzar les activitats de les maletes de la manera que considereu més convenient.

La maleta 7 de cinema està dirigida a nois i noies de les etapes d’ESO i  Batxillerat i es divideixen en tres sales cinematogràfiques:

  • Sala 1.Tècnica. De què està fet el setè art?
  • Sala 2. Creativitat. Com es narren les històries?
  • Sala 3. Acció! Qui fa les pel·lícules?

Cada sala cinematogràfica està estructurada en 4
activitats independents que permeten traçar un
recorregut parcial o complert, segons els interessos
de cada mestre i grup-classe. Aquest funcionament i distribució de les activitats per sales cinematogràfiques està molt ben explicat en la guia didàctIca.

Podeu demanar-la des de l’apartat de PRÉSTEC.

Gaudiu de la maleta!

SILENCI i…ACCIÓ!

L’EXPOSICIÓ “MAUS, RELAT D’UN SUPERVIVENT

A L’INSTITUT JAUME MIMÓ

L’Institut Jaume Mimó gaudeix de l’exposició itinerant MAUSrelat d’un supervivent” com a activitat  en el marc del programa biblioteca escolar “puntedu” proposada pel Departament de Cultura i pel Departament d’Ensenyament, fins el proper 16 de novembre.

L’exposició tracta sobre el reconegut còmic d’Art Spiegelman, el qual relata l’experiència del seu pare, presoner del camp d’extermini d’Auschwitz; i que va ser guardonat amb el premi Pulitzer l’any 1992.

D’altra banda i emmarcat dins del treball d’anàlisi de l’holocaust, l’Institut Jaume Mimó està treballant el projecte d’escola filosòfica. Dins d’aquest projecte ha preparat una sèrie d’activitats dins del cicle de Drets Humans amb la següent programació: