En Tami és maquinista. Un dia, el seu tren descarrila i descobreix que hi ha altres vides i paisatges més enllà dels que coneixia la seva mirada, que fins llavors només havia resseguit les vies. Escrit per Núria Parera i il·lustrat per Dani Torrent, el conte Tami, el maquinista* (Babulinka Books, 2021) mostra el dret que té tothom a sortir del rumb establert i trobar camins vitals alternatius. El Tami del conte està inspirat en un altre Tami, aquest de carn i ossos, que un dia li va preguntar a la seva mare si de gran hauria de recollir cartrons perquè ell era d’origen africà i era el que va veure fer a un noi negre. “Seràs el que vulguis ser”, li va dir la seva mare, la llibretera de l’Espolsada Fe Fernández, que va traslladar la conversa amb el seu fill a la Mar González, editora de Babulinka Books, i que es va convertir en la gènesi del conte en què el Tami maquinista s’empodera i decideix quina vida vol viure.
Però, ¿quants llibres de literatura infantil tenen protagonistes d’altres ètnies que poden convertir-se en referents per als més joves? “Com a llibretera, he tingut una mica l’obsessió de poder oferir diversitat però és cert que hi ha una mancança molt gran”, explica Fernández qui, a la vegada, assenyala que quan aquesta diversitat es trasllada als llibres, hi apareix per respondre a una quota o perquè els personatges siguin “els pobrets a qui sempre cal ajudar o salvar”. Constata que en la literatura que ve de fora aquest tema està més naturalitzat ja que, tant als Estats Units com al Regne Unit, ja hi ha una segona i una tercera generació d’autors que relaten la diversitat d’una manera natural. “Aquí ens falten referents, necessaris en la creació de la identitat de joves com el meu fill, ja que tots els que tenen i veuen al seu voltant són blancs. Per a ells és important tenir-ne per sentir-se identificats. De la mateixa manera que ens ha costat molt que hi hagi nenes protagonistes sense que siguin una quota, ara ens toca reivindicar la diversitat ètnica a la literatura infantil”, apunta Fernández.
