I la resposta del segon repte era… LA CIGONYA BLANCA
Bon dia alumnes d’arreu! En el segon repte hi heu participat 144 alumnes (111 de Primària, 28 d’ESO i 5 de Batxillerat i Cicles Formatius). 107 persones heu encertat la resposta i… efectivament: es tractava de la cigonya blanca (Ciconia ciconia)!
La cigonya blanca és un ocell de grans dimensions. Pot arribar a fer 125 cm de longitud (de la punta del bec fins al final de la cua), té una envergadura d’ales de 2 m i entre 2 i 4 Kg de pes. No té dimorfisme sexual, el mascle i la femella són iguals. El seu plomatge és de color blanc amb les puntes de les ales de color negre. Les seves potes són molt llargues i agafen una coloració vermellosa quan són adultes, igual que el seu bec. Són aus molt fàcils de reconèixer. Algú de vosaltres abans del repte que us vam plantejar sabia de memòria de quins colors és la bandera d’Egipte ??
Acostuma a viure en prats inundats, tot i que també és molt present en algunes poblacions, com Lleida i rodalies, on fa els nius en edificis, grues o antenes. Durant el dia es desplacen fins a zones humides per buscar aliment, i al vespre tornen en grups fins als seus nius a passar la nit. S’alimenten de gran varietat d’animals com ara insectes, rèptils, peixos, petits mamífers i ocells. Fonts de les imatges: Viquipèdia.
Viuen en parella i fan una sola posta a l’any de 4 ous, tot i que s’han registrat postes de fins a 7 ous. El període d’incubació va de 33 a 37 dies. Una curiositat poc coneguda és que al néixer tenen una dent al bec que els permet trencar la closca de l’ou i sortir a l’exterior, els facilita el procés d’eclosió. El so característic de l’espècie, que ja vau poder escoltar a l’àudio del repte, s’anomena claqueig, i el fan tant el mascle com la femella. Us adjuntem un vídeo molt espectacular on es veu com una parella de cigonyes emeten el claqueig i dobleguen el cap cap enrere, tal com vam explicar a l’enigma. Claquegen quan fan el ritual d’aparellament i també per a saludar-se quan mascle o femella arriben al niu. Veureu les diferències morfològiques entre els adults i el poll, que té les potes i el bec negres (font: SEO Birdlife. Webcam de seguiment d’un niu de cigonyes a Alcalá de Henares).
És una gran migradora
Migra grans distàncies, passen els hiverns a l’Àfrica i al mes de febrer comencen a arribar a Europa, on es poden veure fins a la tardor. Cada primavera tornen a ocupar el mateix niu que l’any anterior, que elles mateixes van refent i reconstruint any rere any. El 9/04/20 vam poder veure un estol de deu cigonyes passant per Esterri d’Àneu, on es van aturar per descansar, en el seu viatge cap al nord. En la imatge de la dreta es poden apreciar en petit unes quantes d’aquestes cigonyes fotografiades sobre l’antena de comunicacions per un veí d’Esterri confinat des de casa seua, en Pau Tolsau Pujol ©.
D’altra banda, la Naia Chistophel Rios, de l’Escola de la Vall de Boí, ens ha informat que també n’havia vist a Taüll (mireu el comentaris). Es poden observar en la foto de l’esquerra que ens ha passat el Sergi Ricart © al campanar de Taüll, feta el 22/03/20, dia en que es van veure 4 individus, com ja van informar els nostres companys del Camp d’Aprenentatge de la Vall de Boí. Tot i que el fet de migrar és el seu comportament habitual, hi ha poblacions de cigonya blanca que s’han establert en alguns llocs de Catalunya i s’hi poden veure durant tot l’any, com ara al pla de Lleida, on és molt freqüent veure-les. Per aquest motiu tots els alumnes d’aquesta zona de Catalunya heu encertat el repte, perquè les coneixeu molt bé!
Segons la tradició folklòrica europea, les cigonyes són les encarregades de portar les criatures als seus pares. Tot i que es tracta d’una llegenda molt antiga, es va fer popular durant el s. XIX gràcies a un conte de Hans Christian Andersen anomenat “Les cigonyes”. El fet de tornar cada any al mateix niu i de coincidir amb l’arribada de la primavera, que és l’època de la floració i la fertilitat, ha reforçat aquesta idea.
I el repte d’avui és…
Avui és dilluns, per tant us presentem el 3r repte! Aquest animal té la mida aproximada d’un pardal, és un ocell petit. El veiem molt sovint als pobles del Pirineu, on cria als forats entre les pedres de les cases de pedra vista. El mascle és negre i la femella marró, i tenen la cua del color que es veu a la fotografia. Tenen un bec molt fi, com unes pinces de cirurgià, fet que ens dona la pista de la seva dieta: és insectívor, menja insectes. El que ens ajuda a reconèixer aquesta espècie és un moviment molt característic que fa. Dobleguen les seves primes potes unes mil·lèsimes de segon com si les cames els hi fessin figa i estiguessin a punt de desmaiar-se, però es tornen a posar drets de seguida. És com si fessin esquats (‘sentadillas’). Quan acaben aquest moviment i tornen a posar-se drets repiquen una mica amb la cua, movent-la amunt i avall de manera ràpida. Foto © CdA Valls d’Àneu, feta durant el període de confinament.
Alumnes: Podeu participar al 3r repte CLICANT AQUÍ.
Termini per contestar: dimecres 29/4/20 a les 11:00h.
I recordeu!
Aquesta setmana publicarem les vostres fotos naturalistes el dijous 30/04/20, ja que divendres 1 de maig és festiu, i també farem el sorteig del buff d’aquest mes entre tots els que hagueu participat. Està pujant el nivell, les fotos que ens esteu enviant són espectaculars!
Si ets mestre/a, professor/a, mare o pare i vols rebre un correu-e d’alerta cada cop que publiquem un nou repte del concurs naturalista per poder-lo fer arribar als teus alumnes o als teus fills i filles, escriviu-nos a cda-vallsdaneu@xtec.cat indicant el vostre nom i cognom i us afegirem a la llista. Feu difusió d’aquest concurs a tothom a qui cregueu que li pot interessar. Hi poden participar escolars de Primària o estudiants d’institut de qualsevol edat i de qualsevol indret.
Fins al proper repte! Confinats però aprenent! #ambprismaticsalterrat #joemquedoacasa