I la resposta del tretzè repte era… EL VERÓ O BARB ROIG
Bon dia alumnes d’arreu! En el tretzè repte hi heu participat 109 alumnes (95 de Primària, 11 d’ESO i 3 de Batxillerat i Cicles Formatius). 67 persones heu encertat la resposta i…, es tractava del veró (Phoxinus phoxinus), que és com l’anomenen moltes persones en pallarès per influència del francès. Els francesos que venien i venen a pescar al Pallars l’anomenen vairon. El nom comú en català estàndard d’aquesta espècie és barb roig. (Foto d’un banc de verons © Bernard Dupont).
El veró: un peix petit que pesa com un sobre de sucre
És un peix petit i gregari (característica dels animals que necessiten viure en grups d’individus de la seva mateixa espècie) de la família dels ciprínids. El seu nom és procedent del grec i significa ‘peix daurat’. Vegeu la il.lustració de l’il.lustrador hongarès © Zsoldos Márton.
Es tracta d’un peix de petites dimensions, que no acostuma a passar dels 12 cm de llargada, tot i que la femella és una mica més gran que el mascle. El pes màxim que assoleix és de 10 g (2 grams més que el que pesa un sobre de sucre)! Té el cos allargat i el cap força gran comparat amb el cos, el musell és arrodonit amb la boca força petita. Les seves aletes són arrodonides i les seves escates discretes, petites i denses (de 70 a 90 per línia). La seva coloració és més aviat fosca amb tons grisos i verds, amb petites franges transversals de color daurat-blanc. El ventre és de color pràcticament blanc, i en el cas del mascle es torna de color coure durant l’època de reproducció. Arriben a la maduresa sexual quan mesuren entre 35 i 45 mm, que coincideix entre els dos i tres anys de vida. Poden arribar a viure 6 anys.
Reproducció i hàbitat
L’època de reproducció va des de principis d’abril fins al setembre. Abans de la reproducció, el banc de peixos busca una zona apta per a la posta i es divideixen en diferents centres de reproducció. Un o dos mascles (de vegades tres) segueixen una femella madura. L’acte de reproducció s’inicia quan el mascle acaricia la femella i neden paral·lelament. La producció oscil·la entre 200 i 1000 ous per femella. Durant aquest període es posa clarament de manifest el dimorfisme sexual, ja que el mascle llueix unes tonalitats molt vistoses d’un to coure i es pot diferenciar visualment de la femella.
El veró s’alimenta de larves, insectes, crustacis, cucs, plàncton i mol·luscs petits, a més d’altres aliments. Us ho explicarem amb detall cap al final d’aquest article…
El seu hàbitat ideal són les aigües fredes i ben oxigenades de rius i estanys poc profunds. En estanys més grans se’ls pot trobar a les zones perifèriques (a les lleres) on la columna d’aigua no és tan profunda, preferiblement amb pedres i evitant les parts fondes. Són molt actius, estan contínuament en moviment. Com ja hem dit, acostumen a viure en grup i podem arribar a trobar bancs de centenars d’individus. Tot seguit us adjuntem un vídeo de verons en acció, amb imatges subaquàtiques (© Raposu.com – Locos por Asturias):
VERONS I TRUITES: FORASTERS QUE GENEREN DESEQUILIBRIS
Com vam poder comprovar durant l’excursió que vam realitzar a la vall del Gerber, tant a la segona estanyola com al mateix estany Gerber hi ha moltíssims exemplars de veró. Però el que d’entrada ens podria fer pensar que és una bona notícia, no ho és gens. En realitat no n’hi hauria d’haver cap! És evident que s’hi troben molt bé, però és una espècie al·lòctona (procedent d’un altre indret i introduïda a l’ecosistema). A més, el que ho fa una mica més complicat és que està perjudicant a les espècies autòctones, que sí que són pròpies de l’ecosistema. De fet, als estanys de muntanya no hi hauria d’haver de verons, ni cap altre peix!
La primera forastera dels estanys d’alta muntanya: la truita
Ens hauríem de remuntar força anys endarrere per a trobar els estanys de muntanya en el seu estat ecològic original. A principis del s. XX ja es podien trobar truites (Salmo trutta fario) en el 25% dels 520 estanys que hi ha a la cara sud dels Pirineus (foto de Salmo trutta fario © Ákos Harka). Es tractava de truites que la mateixa gent de la zona havia introduït feia segles, portant-les dels rius de fons de 
vall als estanys d’alta muntanya, amb finalitats d’autoconsum i de comerç. Per una banda, això els permetia tenir un aliment fresc a les zones d’alta muntanya per l’estiu i, més endavant, es va anar convertint en una possibilitat de negoci quan les venien als hotels de la zona, o els mateixos turistes les anaven a pescar. De fet, a la vall d’Isil hi ha una història d’un turista ben famós de sang reial que al 1917 va venir expressament fins a l’estany d’Airoto a pescar truites: el mateix Príncep Albert I de Mònaco (besavi de l’actual Albert II de Mònaco)!! Us recomanem que llegiu tota la historieta reial en aquest article, escrit per en J.M. Mir.
Cap als anys 70 aquest tipus de pesca va anar de baixa, però es va produir un altre fenomen que va complicar encara més la situació a nivell ecològic. Les empreses hidroelèctriques que treballaven a la zona van començar a introduir truites per compensar els danys que havien ocasionat amb les obres de construcció d’embassaments i preses. En aquest cas però van introduir diferents varietats de truites de piscifactoria no autòctones: la truita comuna (Salmo trutta) varietat no autòctona, la truita irisada (Oncorhynchus mykis) i la truita de rierol (Salvelinus fontinalis).
I finalment va arribar el veró!
A partir d’aquest moment, la pesca d’alta muntanya es va anar intensificant i convertint-se en un reclam turístic, propiciant d’aquesta manera la introducció del veró (Phoxinus phoxinus) per part dels mateixos pescadors francesos, que l’utilitzaven com a esquer viu per a pescar el que realment els hi interessava, que era la truita! A França aquesta era una pràctica permesa i la utilitzaven, tot i que aquí a Catalunya pescar amb esquer viu no estava permès. Com que els francesos consideraven que els verons servien d’aliment per a les truites, abocaven als estanys els exemplars que els havien sobrat, sense ser conscients que en realitat a les truites no els estaven fent cap favor perquè en realitat els verons tenen la mateixa alimentació que elles i, a més, es mengen els seus ous! En pocs anys els verons es van anar estenent per molts estanys, causant una forta alteració de la biodiversitat natural.
El Projecte Life LimnoPirineus: posant solució al desequilibri ambiental
Els estudis realitzats pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) en el marc del Projecte Europeu LIFE LimnoPirineus, han arribat a la conclusió que les truites introduïdes en primer lloc ja van suposar un impacte pel medi aquàtic dels estanys d’alta muntanya, perquè van portar a la reducció i, en alguns cops, l’extinció d’espècies d’invertebrats i amfibis. Però la introducció posterior del veró va afectar a més la biomassa d’herbívors, de zooplàncton i de la resta d’organismes de l’estany, provocant canvis ecològics encara més importants que els provocats per la truita. I mentre les truites s’alimentaven dels verons, aquests es menjaven els seus ous aconseguint fer-les desaparèixer.
En l’estudi també van arribar a la conclusió que el veró també és el causant del deteriorament i destrucció dels prats submergits d’isòets (Isoetes lacustris) per falta de llum. Aquests peixos esgoten l’aliment que hi ha a l’aigua i remouen el sediment del fons de l’estany per buscar-ne més. Aquest fet provoca l’augment de la concentració de nutrients i el creixement desmesurat d’algues i cianobacteris, la qual cosa genera un desequilibri i una pèrdua de la transparència de l’aigua de l’estany: l’aigua de l’estany es torna verdosa. Aquesta manca de llum provoca que els herbassars d’isòets del fons entrin en regressió.
El fenomen provocat pel veró de fer canviar l’aigua cap a color verd també el van detectar els nostres companys del Camp d’Aprenentatge de la Vall de Boí a la peixera del seu laboratori. Us recomanem que llegiu l’article: “El barb roig i la peixera verda”.
El projecte LimnoPirineus ha realitzat moltes accions que es poden consultar en la seva pàgina web http://www.lifelimnopirineus.eu/ca . Una d’elles ha estat la restauració a l’estat natural sense peixos d’alguns estanys d’alta muntanya, com és el cas de l’estany Closell, a la zona de Tavascan. Justament aquest maig del 2020 el Projecte LimnoPirineus ha publicat l’Informe Layman, exposant tots els resultats obtinguts i tancant el projecte.
Una cop finalitzades les actuacions en els diferents estanys en que s’ha intervingut, el canvi més evident i força ràpid és el color de l’aigua: que passa de verda a transparent. L’altre canvi també molt espectacular és l’augment progressiu de les poblacions d’algunes espècies autòctones, com ara la granota roja (Rana temporaria) i el tritó pirinenc (Calotriton asper), fets que demostren clarament l’èxit del projecte. Us adjuntem una foto on es pot detectar visualment la diferència de coloració de l’aigua dels estanys Naorte, Rovinets i Closell (© Informe Layman, Projecte LimnoPirineus).
I el repte d’avui és…
És dimecres i per tant us presentem el 14è repte! Avui finalment ens hem atrevit a posar-vos un repte sobre una serp. Diem que finalment ens hi hem atrevit perquè des de que sortim a passejar per la muntanya ens hem anat topant amb alguna, però mai hem pogut fotografiar-la o fer una gravació on es veiés bé. Doncs bé, el Jordi Guillén i el Nico Espinós de l’Equip de Seguiment de l’Ós Bru ens han fet arribar aquesta fotografia que us hem penjat, on es pot observar amb bastant detall una serp. La van fotografiar el divendres passat dia 29 de maig de 2020, molt a prop del poble de Borén, concretament a la carretera d’entrada.
Una de les pistes, doncs, és bastant clara, i és l’aspecte que té aquesta serp. En general sol tenir una coloració on predomina el color negre, el verd clar i el groc. A la fotografia observem bé el color negre i el groc. És important també que sapigueu que la coloració pot variar d’un individu a un altre, tenint coloracions més clares en els individus més joves i coloracions més fosques en els no tant joves.
Una altra pista que us donem és que aquesta serp forma part de la família de serps que té més diversitat d’espècies presents a Catalunya (aquesta família de serps està representada per 9 espècies diferents!). I l’última pista: és una espècie que a Catalunya es troba exclusivament al Pirineu. Feu recerca que segur que l’encerteu!
Alumnes: Podeu participar al 14è repte CLICANT AQUÍ.
Termini per contestar: Dilluns 8/6/20 a les 12:00h
I recordeu!
Si ets mestre/a, professor/a, mare o pare i vols rebre un correu-e d’alerta cada cop que publiquem un nou repte del concurs naturalista per poder-lo fer arribar als teus alumnes o als teus fills i filles, escriviu-nos a cda-vallsdaneu@xtec.cat indicant el vostre nom i cognom i us afegirem a la llista. Feu difusió d’aquest concurs a tothom a qui cregueu que li pot interessar. Hi poden participar escolars de Primària o estudiants d’institut de qualsevol edat i de qualsevol indret.
Fins al proper repte! DesconfiNATS i aprenent! #ambprismaticsalterrat #aprenemambelsCdAiEdA #campsientornsdaprenentatge #observantlanatura
_(13533273033).jpg){kind=link}
