I la resposta del dotzè repte era ….EL PICOT NEGRE
Bon dia alumnes d’arreu! En el dotzè repte hi heu participat 114 alumnes (95 de Primària, 16 d’ESO i 3 de Batxillerat i Cicles Formatius). 47 persones heu encertat la resposta i…, es tractava del picot negre (Dryocopus martius). Foto d’un exemplar mascle (© Xulescu).
El picot negre, el més gran de la família dels pícids d’Europa
El picot negre és un ocell de l’ordre dels piciformes i de la família dels pícids. Aquest ordre està constituït per un grup d’aus que tenen com a característica destacada la presència de peus zigodàctils. Aquesta peculiaritat ens indica que tenen dos dits encarats cap a davant (els dits 2 i 3) i els altres dos cap a l’esquena (els dits 1 i 4), la qual cosa els resulta molt útil per enfilar-se per l’escorça dels arbres i aconseguir una bona subjecció. Adjuntem una il·lustració on podreu veure tots els pícids que tenim a la Península Ibèrica (© Dr. Jose R. Castello). Hi podreu detectar les diferències entre el nostre protagonista d’avui i les 3 espècies de pícids que us vam posar com a opcions de resposta: el picot verd (Picus viridis sharpei), el picot garser gros (Dendrocopos major) i el colltort (Jynx torquilla).
El picot negre és el més gran de tots els picots que existeixen a Europa. Pot arribar a mesurar 46 cm de llargada i fins a 73 cm d’envergadura d’ales (de punta a punta d’ala). El seu pes aproximat és d’uns 350 g. La seva característica més destacada és el seu plomatge completament negre tret del pili (part superior del cap), que és de color vermell intens. Es poden diferenciar els mascles de les femelles mirant aquesta taca vermella, que en el cas dels mascles ocupa tot el pili, i en les femelles es troba només a la part posterior, com es pot comprovar a les imatges (foto femella © Xulescu).
Una altra característica força curiosa és que té les plomes de la cua rígides (com la resta de picots), que li serveixen per reposar el pes mentre treballa fent forats als troncs.
També destaquen força els seus ulls, que tot i ser petits, com que tenen l’iris blanc contrasten amb el negre i el vermell de les seves plomes. I encara és més impressionant el seu poderós bec, que a més de gran és molt fort i li permet fer els forats que podeu observar a les fotografies.
On els podem trobar?
Habita en els boscos madurs de faig, pi negre i avet d’Europa i Àsia, amb una àmplia distribució com es pot comprovar al mapa (© Viquipèdia). Necessita viure en llocs on la temperatura mitjana anual no sigui massa elevada perquè no tolera bé la calor. A Catalunya el podem trobar a l’estatge subalpí, entre els 1.600 i els 2.300 m d’alçada, on viu de forma sedentària. De fet, és el logo i espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Com tots els picots: un gran especialista adaptat a picar la fusta
Es tracta d’un ocell diürn, amb un tipus de vol poc lleuger i que és força difícil de veure. El que és més fàcil de detectar i d’identificar quan estem dins del bosc són les seves vocalitzacions (sons) i el seu característic tamborineig, que és el soroll específic que produeix en colpejar els troncs amb el bec (sobretot a partir de març). Al repte vareu poder sentir la veu d’alarma, però com ja us vam explicar, també té altres vocalitzacions diferents, com ara el cant, que és el so específic i exclusiu per marcar territori. Com per a tots els picots, el fet de picar la fusta també té diferents finalitats:
- Per una banda, el podem sentir quan fan petits forats als troncs per buscar larves xilòfagues.
- També pot ser que estigui fent un forat més gran que li servirà com a niu.
- Per últim, el podem sentir fent el tamborineig: que és el repicat específic que fa el picot negre per marcar el seu territori. Aprofitem per esmenar i complementar una informació que us vam explicar amb les pistes del repte, ja que no només són els mascles que marquen territori (com en la majoria d’espècies d’aus) amb el tamborineig, sinó que també ho fan les femelles!! La natura i les seves excepcions… Buscant vídeos per il.lustrar com els picots fan el tamborineig, n’hem trobat de mascles i femelles. Hem fet la consulta a un dels nostres ornitòlegs de capçalera, en Xavier Riera de l’ICO, i ens ha confirmat que efectivament és així: marquen mascles i femelles, tot i que el tamborineig de les femelles sol ser més curt i menys intens que el dels mascles.
Us adjuntem un vídeo on podreu veure un exemplar mascle fent el tamborineig de marcatge del territori i, a més, al segon 41 veureu com entra al forat del niu. Podem saber que l’exemplar que es veu és un mascle perquè té tot el pili (tota la part superior del cap) de color vermell intens (© Domen Stanič).
I aquí teniu una femella marcant amb tamborineig. Sabem que és una femella perquè només té una taca vermella al clatell, però la resta del cap el té negre (© Juan Manuel Pérez de Ana):
Un bec i una llengua adaptats
Quan els forats són per alimentar-se utilitza la seva llarga llengua. Se’n serveix de forma molt eficaç per poder extreure de les galeries de la fusta els insectes xilòfags (barrinadors de la fusta) i les seves larves. Us recomanem que mireu aquesta espectacular fotografia (© Warren Photographic), en la que veureu un exemplar mascle de picot verd (Picus viridis) extraient la seva llarguíssima llengua per a enxampar una larva del fons d’una galeria dins d’un tronc de bedoll. Aquesta activitat el converteix en el gran sanejador del bosc, fent neteja d’aquests insectes que afecten els arbres. La seva llengua és molt musculosa i llarga, pot arribar a fer 4 cops la llargada del seu bec, i té la punta rasposa que li serveix per atrapar les seves preses. Els músculs que subjecten la llengua estan adherits a un cartílag llarg i fi anomenat hioides, que neix del front de l’ocell i recorre tot el crani fins a la boca. Aquesta morfologia ajuda a projectar la llengua cap endavant i fer-la dirigible en qualsevol direcció per poder aconseguir l’aliment. Quan està plegada dins la seva cavitat, li serveix com a amortidor a l’hora de picar als troncs. Us adjuntem una imatge molt entenedora de la il.lustradora Inés Díaz per a que visualitzeu com és la llengua d’aquest gran picot (© Inés Díaz).
Reproducció i cria
Durant els mesos d’abril i maig la parella de picot negre, tant el mascle com la femella, foraden un arbre del bosc (faig, pi negre o avet) per fer-hi el seu niu. La feina els dura unes tres setmanes, i el que fan és una mena d’ull més alt que ample, d’uns 14 x 9 cm, a una bona alçada del terra i separat de branques, per no estar a l’abast dels carnívors depredadors. La cavitat s’enfonsa per dins del tronc fins a una cassoleta, on la femella pondrà 3 o 4 ous de color blanc. Tant el mascle com la femella s’encarregaran de covar-los durant dues setmanes, fins que naixeran els pollets. A partir d’aquest moment la feina dels progenitors serà nodrir-los durant un mes aproximadament, regurgitant l’aliment que hauran aconseguit. Us adjuntem un vídeo on podreu comprovar com realment el mascle, a banda de la femella, també alimenta als polls (© Ondřej Prosický):
Com ja hem explicat al principi de l’article, el picot negre és el picot més gran que podem trobar a Europa, per això és molt important que hi hagi boscos vells, amb exemplars d’arbres prou grans per a què pugui fer-hi els seus nius. El diàmetre mínim necessari és de 36 cm perquè tinguin l’espai suficient per poder-hi fer el seu habitatge.
Els nius del picot tenen una altra funció molt important dins el bosc, i és que quan ell els abandona serveixen per què hi puguin niar altres ocells que no tenen el bec preparat per fer-se els seus propis forats. Són el mussol pirinenc (Aegolius funereus), la cabrassa o gamarús (Strix aluco) i el pica-soques blau (Sitta europaea). Com podeu veure per la imatge, el pica-soques blau era l’infiltrat de la llista de respostes del repte, ja que era l’únic ocell de la llista que no era de la família dels pícids, sinó que és un passeriforme. El pica-soques també pica les soques, com indica el seu nom, però no té res a veure amb els picots i, de fet, és un ocell molt més petit.
Finalment, us deixem un vídeo espectacular de © Wildlife World on hi surten una parella de picots negres en un bosc d’ambient hivernal de centre Europa.
I el repte d’avui és…
És dilluns i per tant us presentem el 13è repte!
Avui us plantegem un repte visual. El passat 23 de maig, fent una sortida per la vall del Gerber (zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici) vam poder gravar aquests peixets a la segona estanyola, aproximadament a uns 2.125 metres d’altitud. Per a que us feu una idea de l’estany on vam gravar aquests peixos, us n’adjuntem una fotografia, on podreu observar clarament una de les pistes per descobrir aquesta espècie. La pista es refereix al seu comportament, i és que aquests peixos viuen de forma gregària (és a dir en grup, formant bancs de peixos). Ocupen les zones perifèriques d’aquells estanys on es troben, és a dir les seves vores, i tenen una activitat superficial (no els trobareu en profunditat).
Les últimes pistes que us donem d’aquest animal són: és una espècie al·lòctona, que vol dir que, tot i que està molt ben adaptada al lloc on es troba, NO és originària dels estanys de muntanya, sinó que hi va ser introduïda per l’ésser humà. Això l’ha portat a ser, juntament amb una altra espècie de peix, un objectiu d’acció del projecte LimnoPirineus, un projecte LIFE+Natura destinat a la millora de l’estat de conservació d’espècies i hàbitats aquàtics d’interès europeu de l’alta muntanya dels Pirineus. I és que…, com moltes altres espècies introduïdes, ha acabat essent una super competidora d’altres espècies autòctones que s’alimenten del mateix, bàsicament de larves d’insectes i mol·luscs. Investigueu, investigueu! Agraïm des d’aquí a l’Àlex Miró, biòleg i tècnic del projecte LimnoPirineus, la confirmació de la identificació de l’espècie protagonista d’aquest nou repte.
Alumnes: Podeu participar al 13è repte CLICANT AQUÍ.
Termini per contestar: Dimecres 3/6/20 a les 12:00h
I recordeu!
Si ets mestre/a, professor/a, mare o pare i vols rebre un correu-e d’alerta cada cop que publiquem un nou repte del concurs naturalista per poder-lo fer arribar als teus alumnes o als teus fills i filles, escriviu-nos a cda-vallsdaneu@xtec.cat indicant el vostre nom i cognom i us afegirem a la llista. Feu difusió d’aquest concurs a tothom a qui cregueu que li pot interessar. Hi poden participar escolars de Primària o estudiants d’institut de qualsevol edat i de qualsevol indret.
Fins al proper repte! Confinats però aprenent! #ambprismaticsalterrat #joemquedoacasa #aprenemambelsCdAiEdA #campsientornsdaprenentatge
.jpg){kind=link}
