El barb roig i la peixera verda

El barb roig (Phoxinus phoxinus) és un peixet gregari, de talla molt petita. No és un peix autòcton de la zona dels Pirineus, però va arribar a aquestes valls ja fa molts anys perquè s’utilitzava com a esquer viu per pescar truites. Ara, la Noguera de Tor n’està plena, i també en trobem en molts dels estanys de dins i fora del Parc Nacional.

Exemplars de barb roig (Phoxinus phoxinus)

 

Fa unes setmanes vam fer un cens de peixos a la Noguera de Tor amb els nois i noies del CFGS de Gestió Forestal i del Medi Natural de l’INS Mollerussa, com cada any. I com cada any, vam endur-nos uns quants exemplars de barb roig per posar-los a l’aquari del CdA. No sempre és fàcil veure’ls al riu, i tenir-ne algun exemplar a la peixera ens és molt útil per mostrar-los a tots els centres que ens visiten.

L’altre dia, parlant sobre l’estat ecològic de la Noguera de Tor amb un grup de batxillerat, vam anomenar aquest peix i els vam ensenyar l’aquari… i una alumna va dir “aquest aquari esta fet una merda, l’aigua és ben verda”. I tenia raó aquella noia… En tan sols un parell de setmanes els petits barbs havien fet que l’aigua transparent de la peixera passés a ser verda, verda, verda. Però per què? Doncs en aquell aquari hi passa el mateix que en un llac d’alta muntanya quan hi introduïm barb roig!

L’aquari del Camp d’Aprenentatge, amb l’aigua verda

 

Els estanys d’alta muntanya són típicament oligotròfics, i amb una elevada transparència. L’origen d’aquests estanys és glacial, i aquests sistemes són de forma natural lliures de peixos, ja que no són natius d’aquestes zones. Però els estanys, ja des d’antic, han patit una important introducció de diverses espècies de peixos, entre elles el barb roig. Aquest peix té una elevada capacitat de mantenir poblacions autosostenibles, produir descendència reproductiva i començar processos de colonització i reproducció de noves àrees: és un peix invasor. La seva introducció i assentament ha produït greus canvis en els ecosistemes i un gran impacte ecològic en ambients aquàtics. Aquests peixos són omnívors i la seva dieta està basada en macroinvertebrats bentònics i zooplàncton. També s’alimenten dels ous i alevins d’altres espècies de peixos, i fins i tot de la seva pròpia espècie. Els estanys sense barb roig ni d’altres peixos són blaus, transparents i plens d’amfibis, crustacis, larves de libèl·lules i plantes aquàtiques. Els estanys amb barb roig, per contra,  estan totalment verds, tèrbols, amb les roques i plantes aquàtiques carregades d’algues i sense amfibis.

La il·lustració que pengem a continuació exemplifica un ecosistema lacustre d’alta muntanya sense peixos introduïts, en equilibri:

Exemple d’ecosistema d’estany d’alta muntanya en equilibri. Font: projecte Limnopirineus

 

Per contra, la següent il·lustració exemplifica la introducció de barb roig en aquest ecosistema. Aquest peix, voraç, depreda sobre larves d’insectes, ous d’amfibis i el zooplàncton, de manera que deixen sense aliment a ocells, amfibis i mamífers, que acaben desapareixent de l’estany. D’altra banda, alliberen al fitoplàncton del seu depredador natural, el zooplàncton, fet que fa que es descontroli la seva població i les aigües en presència d’aquest peix invasor siguin ben verdes. Peixos i algues, és bàsicament l’únic que hi acaba quedant.

Exemple d’ecosistema d’estany d’alta muntanya alterat per la introducció de barb roig. Font:  elaboració  pròpia a partir de les il·lustracions del projecte Limnopirineus.

 

Cal agrair l’esforç que es fa des del projecte Limnopirineus, un projecte LIFE+ Natura destinat a la millora de l’estat de conservació d’espècies i hàbitats aquàtics d’interès europeu de l’alta muntanya dels Pirineus, per a la restauració de l’estat natural d’alguns estanys a través de l’eliminació i control d’espècies al·lòctones de peixos, la qual cosa permet la recuperació de les espècies autòctones, el reequilibri de l’ecosistema i el retorn de la transparència natural d’aquests bells estanys d’alta muntanya. Podeu consultar la web del projecte a http://www.lifelimnopirineus.eu/ca/projecte

Així doncs, vet aquí el color de l’aigua de la nostra peixera… ben verda, i no per deixadesa 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>