I la resposta del disetè repte era… EL MUSSOL PIRINENC
Bon dia alumnes d’arreu! En el dissetè repte hi heu participat 90 alumnes (80 de Primària, 8 d’ESO i 2 de Batxillerat i Cicles Formatius). 61 persones heu encertat la resposta i…, es tractava del mussol pirinenc (Aegolius funereus). Foto © Francesco Veronesi
Una relíquia de les últimes glaciacions
El mussol pirinenc és una au estringiforme (ordre d’aus rapinyaires d’hàbits nocturns, de cap gran i ample, amb uns ulls molt desenvolupats i en posició frontal, bec en forma de ganxo i urpes molt fortes). Tot i que el seu nom en català fa referència al Pirineu, en realitat el seu hàbitat són els boscos boreals del planeta. És present a l’Amèrica del Nord, a l’Àsia i al nord d’Europa, i també s’han trobat poblacions aïllades a zones d’alta muntanya de menys latitud com els Pirineus (mapa de distribució © Achim Raschka). Als Pirineus es troba en els boscos subalpins, entre els 1.700 i els 2.300 metres d’alçada, normalment de pi negre i avet. Les poblacions de mussol pirinenc presents en aquestes zones s’han de considerar relíquies de les darreres glaciacions, com també ho són el gall fer (Tetrao urogallus) o la perdiu blanca (Lagopus muta). Això vol dir que les espècies de zones fredes com la taigà o la tundra, en les darreres glaciacions (entre 10.000 i 50.000 anys enrere) es van veure obligades a desplaçar-se a latituds més baixes en busca d’aliment; i quan les temperatures van tornar a elevar-se i el gel es va anar retirant, aquestes espècies van tornar a ocupar els seus hàbitats originaris i només es van mantenir en aquelles zones, que com el Pirineu, tenen unes condicions semblants a l’hàbitat originari.
El fet de que la població de mussol pirinenc estigui aïllada des de les glaciacions de la resta de poblacions europees fa que sigui una població especialment vulnerable.
Recordeu que a les pistes us vàrem explicar que un dels noms científics que ha tingut aquesta espècie (Strix Tengmalm) va ser en honor al metge i naturalista suec Peter Gustaf Tengmalm que va viure al segle XVIII i que va dedicar bona part dels seus estudis als mussols en general. Si heu buscat informació sobre totes les espècies que us proposàvem com a resposta, segur que molts de vosaltres haureu vist que el mussol pirinenc se’l coneix també amb el nom comú de Tengmalm com la lechuza de Tengmalm en castellà o Tengmalm’s owl en anglès. Avui en dia el nom científic d’aquesta espècie és Aegolius funereus i va ser Carl von Linné el primer científic naturalista que va descriure aquesta espècie (1758).
Un mussol desconegut a casa nostra
La seva localització al nostre territori ha estat envoltada d’un gran desconeixement fins fa relativament poc temps. A la serralada pirinenca no hi ha cap referència d’aquesta espècie fins a l’any 1964 quan l’ornitòleg Van der Vloet es trobà un niu amb 6 ous en un forat de picot verd a la zona de Font-Romeu (Cerdanya francesa). Al vessant català, no va ser fins al gener de 1984, que es va tenir la certesa de la seva presència, després de que Oriol Alamany i Josep Ramon Ticó poguessin sentir un mascle de mussol pirinenc cantar en un bosc del Pallars a 1.900 metres d’altitud. Abans de localitzar-lo havien estat dos anys buscant sense resultats! El fet de viure a tanta alçada, de tenir costums nocturns i el fet de que canti en ple hivern, poden haver contribuït a aquesta manca d’informació. Uns anys més tard s’han pogut constatar que durant la postguerra, els contrabandistes que col·locaven farcells en territori fronterer amb Andorra, ja haurien escoltat el cant del mussol pirinenc.
En aquest vídeo de © 7 especies rapaces nocturnas ibéricas podeu sentir el cant territorial d’un mascle:
Un mussol de dimensions petites i un “ocupa” dels nius vells de picot
El mussol pirinenc és un mussol de petites dimensions, mesura entre 22 i 27 cm d’alçada i entre 50 i 62 cm d’envergadura amb les ales obertes, i no supera els 200 grams de pes. La femella és lleugerament més gran que el mascle, com passa amb la majoria de rapinyaires tant nocturns com diürns. Tenen el cap força gran i aplanat, amb uns ulls de color groc intens que destaquen moltíssim entre el color més clar de la cara i emmarcats per uns discs facials vorejats de color negre . El seu plomatge té tonalitats marronoses i grises depenent de la part del cos en que ens fixem. La part del ventre és més clara amb taques marrons, la part dorsal és més fosca amb taques blanques i té els tarsos i els dits coberts de plomes blanques que el protegeixen del fred. Quan són exemplars joves, el plomatge és d’un intens color marró xocolata (fotografia © Mdf).
El seu vol és ràpid, curt i directe, amb moviments àgils de les ales, que li permeten caçar les preses que utilitza per alimentar-se, com són ratolins, musaranyes, talpons, etc, que captura amb una gran habilitat fins i tot a l’hivern on és capaç de sentir-los sota la neu! Per poder veure les preses amb facilitat, necessita viure en boscos amb poc sotabosc que li faciliten la visió des de dalt dels arbres, tot i que han de ser boscos prou densos i vells per trobar-hi els forats de picot negre (Dryocopus martius) que li serviran per a fer el seu niu ja que tenen la mida òptima. Com que els seu bec és petit i corbat no podria realitzar els forats necessaris per construir-se el seu propi niu i aprofita els forats que els picots abandonen pels arbres del bosc. Manté, doncs, una estreta relació de coexistència amb el picot negre. De forma esporàdica podria aprofitar també els forats de picot verd (Picus viridis) o picot garser (Dendrocopus major) condicionant la posta a un nombre menor d’ous degut a les dimensions més petites del forat.
L’èxit reproductor i les poblacions de micromamífers
L’època de zel del mussol pirinenc és durant els mesos d’hivern (entre finals de gener i principis d’abril). Durant aquesta època, els mascles que són estables en un territori, canten per atreure a la femella, marcant uns quants forats vells de picot negre per a que sigui la femella que esculli on fer la posta. Normalment les relacions són monògames però amb menys freqüència s’han descrit relacions de poligàmia (un mascle i dos femelles) o de poliàndria (una femella i dos mascles). El nombre d’ous de la posta pot variar en funció de la disponibilitat d’aliment i per tant de les fluctuacions de 9població dels petits mamífers dels quals s’alimenta (talpons, ratolins de bosc, musaranyes, ….). Normalment posen de 3 a 6 ous. La femella és l’encarregada d’incubar els ous durant 28 dies i el mascle alimentarà a la femella i posteriorment ajudarà a alimentar també els polls. Un cop nascuts els polls la femella abandona el niu al cap de poc temps i com el mascle, farà visites periòdiques al niu per alimentar els seus descendents. Els joves polls volanders es mantindran al voltant del niu – radis de 100 metres – fins a assolir totalment la independència. El mascle es quedarà al mateix territori i la femella i els joves mussols ocuparan nous territoris amb abundància d’aliment.
L’èxit reproductor del mussol pirinenc va lligat a la disponibilitat d’aliment, així que una davallada en la població de micromamífers en els boscos subalpins, significa un baix èxit reproductor de l’espècie; en canvi els anys que hi ha bones poblacions de micromamífers, l’èxit reproductor és molt més alt. Un altre fet que també condiciona l’èxit reproductor és l’elevada depredació que pateixen els seus nius per part de la marta (Martes martes), i finalment l’estat de conservació de l’hàbitat d’aquesta espècie que requereix de boscos madurs amb presència de forats vells de picot negre. La presència de fusta morta al bosc afavoreixa la població de micromamífers conferint-los zones de camuflatge i presència d’aliment en alguns casos. La correcta gestió forestal dels boscos subalpins, doncs, és clau per la conservació del mussol pirinenc a casa nostra.
Finalment, una de les amenaces del mussol pirinenc a casa nostra és l’augment de les temperatures degut al canvi climàtic. Com d’altres espècies, com el gall fer o la perdiu blanca, la població pirinenca de mussol pirinenc és la que es troba al límit més meridional de distribució, i per tant una variació en la temperatura afectaria negativament l’hàbitat i les condicions de vida d’aquesta espècie.
En el següent vídeo del programa de TV3 ‘Tocats de l’ala’ (21/09/2015) podreu observar l’anellament de 3 polls de mussol pirinenc (del minut 6 al 13 de programa).
La Paniquella, associació naturalista
Finalment volíem presentar-vos a La Paniquella, associació naturalista, que amb la seva seu al Pallars Sobirà treballa per a la conservació del patrimoni natural pirinenc. Una de les tasques que ha anat desenvolupant els últims anys ha estat la construcció, col·locació i seguiment de caixes niu per a mussol pirinenc. Recordeu que un dels principals requeriments d’aquesta espècie és la presència de cavitats apropiades per a fer la cria, i que principalment aquestes són les que realitza el picot negre en arbres d’un cert diàmetre. De forma paral·lela a les actuacions que la gestió forestal realitza per a la conservació dels boscos madurs, la col·locació de caixes niu també proporciona, de forma artificial, els forats que el mussol pirinenc necessita per a reproduir-se i per tant augmenten l’èxit reproductor d’aquesta espècie (fotografies © La Paniquella).
Volem agrair a l’associació La Paniquella la seva col·laboració en el disetè repte i la feina que fan per a la conservació de la natura a casa nostra. Si voleu estar informats de l’activitat d’aquesta associació us deixem els enllaços als seus comptes de facebook i instagram
I fins aquí el concurs dels reptes naturalistes!
Recordeu que demà dijous 18 de juny publicarem el nom dels guanyadors a la web del Camp d’Aprenentatge i que hi haurà un/a guanyador/a en les tres categories diferents: la de Primària (de primer a sisè), la de Secundària (de 1r d’ESO a 4t d’ESO) i la de Cicles formatius-Batxillerat. En cas d’empat farem un sorteig per a determinar el guanyador del premi. El/la guanyador/a de cadascuna de les categories serà obsequiat amb un lot de 5 guies de camp de fauna i flora dels Pirineus i amb un buff del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu que rebreu per correu postal.
DesconfiNATS i aprenent! #ambprismaticsalterrat #aprenemambelsCdAiEdA #campsientornsdaprenentatge #observantlanatura