El dia 28 de setembre va fer 40 anys que l’Antoni Moga Ferrés, coordinador del Servei Educatiu Baix Llobregat 6 i director del CRP durant més de 36 anys, va començar la seva trajectòria professional. Un cop assolida aquesta fita ha decidit deixar el Servei Educatiu i acollir-se a la jubilació voluntària. Però els que el coneixem sabem que farà ben certes les seves paraules: “no soc jo qui es jubila, sinó que jubilo el Departament”.
Perquè si hi ha quelcom que defineixi la trajectòria de l’Antoni és aquesta horitzontalitat, aquesta capacitat per deixar empremta en diferents entitats alhora mentre feia créixer el reportEducació, la marca que ha dut al CRP Baix Llobregat 6 a ser un referent comunicatiu en l’àmbit dels Centres de Recursos Pedagògics. La UNESCO, la Fundació del Futbol Club Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, Òmnium Cultural —i la seva revista Escola Catalana—, la Societat Catalana de Pedagogia,… són moltes les entitats que han pogut gaudir de la feina i l’esforç d’un professional que ha destacat per intentar millorar, des d’una vessant social, cultural i educativa, el món on vivim.
Podríem parlar de desenes de publicacions, de recerques en l’àmbit de la pedagogia de les ciències socials, de projectes multipremiats, d’iniciatives educatives referents —exportades després a tot el territori— o d’hores i hores com a formador de formadors… i tot i així tan sols contemplaríem una petita part de la seva trajectòria.
Segurament la millor definició de l’etapa laboral de l’Antoni Moga al Centre de Recursos Pedagògics del seu Sant Vicenç dels Horts —perquè tot i que ja no hi visqui, segueix sent el seu poble— sigui la que puguem fer cadascun dels milers de professionals que hem coincidit amb ell al llarg d’aquests 36 anys. Posant en comú totes les històries, anècdotes, treballs en comú, assessoraments, projectes o recerques de totes aquestes persones ens podríem fer una idea de l’impacte que ha tingut com a servidor públic en l’àmbit de la pedagogia al llarg de la seva carrera.
Moltes gràcies per tot, Toni.
Estimades companyes i estimat company,
Us agraeixo de tot cor aquest post, tot i que ja sabeu que no soc gaire d’aquestes històries quan em toca ser-ne el protagonista.
Me’n porto només bons records de tots aquests anys. Tota la part més amarga, amb només un dia de desconnexió ja la tinc pràcticament oblidada.
Salut i endavant!