Bibliografia sobre competències bàsiques

Aquest llibre presenta un conjunt de competències personals i professionals per educar en valors i, sobretot, ofereix un seguit d’exercicis per entrenar-les. Per educar en valors cal certa desimboltura en 7 competències: ser un mateix, reconèixer l’altre, facilitar el diàleg, regular la participació, treballar en equip, fer escola i treballar en xarxa.

El principal objectiu que persegueix aquest llibre és la construcció d’un concepte de ciutadania, des de la perspectiva de la inclusió de les competències bàsiques en el context escolar. Aquest llibre ens acosta, mitjançant els seus onze capítols, a conèixer en profunditat la competència que la LOE estableix com vehicle que ens permet viure en societat, comprendre la realitat social del món que es viu i exercir la ciutadania democràtica. És una competència bàsica per a poder conviure i per a fer-lo de forma compromesa amb els valors universalment acceptats, els drets humans i els valors constitucionals i està associada per això a drets democràtics de participació. Es persegueix amb això una ciutadania del món compatible amb la identitat local, formada per individus que participen activament. Al llarg de tot el llibre es van fent aportacions essencials per a analitzar la necessitat que l’educació contempli, com una de les seves metes, la formació de ciutadans.

Aquest Dossier Rosa Sensat estableix les bases per aprendre a planificar, així com per saber quins beneficis suposa pel centre una correcta programació i la utilitat de la mateixa, tenint com a punt de partida els principis bàsics del nou currículum, molt especialment pel que fa a les competències bàsiques.
És un material de fàcil ús, que posa les bases per aconseguir que la pràctica diària no quedi al servei de la improvisació i doti de coherència interna l’itinerari educatiu. Perquè tenir una bona programació ha de permetre dibuixar, amb tots els professionals, una trajectòria sense buits ni repeticions, a més de fer-nos conscients de la feina diària amb el grup classe i amb cada alumne en particular.

L’entrada en vigor de la LOE (Llei Orgànica d’Educació, 2006) demana als professionals de l’educació adaptar-se als nous enfocaments i reptes que comporten les directrius de la nova llei. Una de les novetats més rellevants del nou marc educatiu és la introducció de les competències bàsiques i així queda reflectit ja al mateix Preàmbul de la Llei. Aquest llibre vol ser una eina per al professorat d’educació Primària i Secundària primordialment, per ajudar-lo a afrontar millor el nou enfocament que ha de donar a les programacions didàctiques de les diferents matèries, d’acord amb els principis pedagògics de la LOE i dels Decrets que la desenvolupen. Aquest llibre té un caràcter eminentment pràctic i està plantejat com un material de formació permanent del professorat, estructurat en 6 Unitats Didàctiques.

Partint de la convicció del valor de les competències per aconseguir quotes de qualitat i equitat millors, aquest llibre insisteix en les funcions que acompliran, en la seva fonamentació, en els vincles amb els elements curriculars, en la integració en els documents de centre, en el tractament de cada competència bàsica, en el seu concepte, el seu valor, les seves dimensions de contingut i les seves relacions amb les diferents àrees i matèries del currículum. Aporta, al mateix temps, suggeriments pràctics i estratègies per desenvolupar les competències a infantil, primària i secundària.

Com dur a la pràctica la programació per competències: que hem de tenir en compte, claus essencials, suggeriments i propostes per a l’aula. Un llibre que pretén demostrar que l’enfocament competencial no és un vent molest que ens obliga a «remoure papers» i a redefinir documents de centre, i que aporta elements de gran interès per al professorat en exercici i per als qui es troben en període de formació inicial.

Reflexió oportuna sobre dues maneres d’enfocar l’ensenyament de les matemàtiques: com a àrea de coneixement del currículum de l’educació i/o com a competència bàsica per a l’aprenentatge. Es donen pistes per entendre què es pretén amb la aplicació de la nova proposta de la Unió Europea de l’any 2006 que proposa la competència matemàtica com una de les vuit competències clau per a l’aprenentatge al llarg de tota la vida i, alhora, ens mostra per què l’ensenyament de les matemàtiques ha de centrar-se en el desenvolupament de la competència matemàtica, què hem d’entendre per competència matemàtica i el canvi metodològic per aconseguir-la.

El tractament de la informació i la competència digital és una de les competències bàsiques incorporades al currículum de l’Educació Primaria i de l’Educació Secundària Obligatòria. Com s’ha d’entendre la competència digital? Quins objectius educatius estan implicats? Com s’integra en l’àrea de Llengua? Amb quins recursos? Aquest llibre es proposa respondre a preguntes que, com aquestes, preocupen en l’actualitat al professorat.

A partir de la presentació de les competències bàsiques en els documents emanats de la Llei Orgànica d’Educació (L.O.E, 2006), el llibre fa un recorregut pels organismes internacionals que s’han ocupat del tema de les competències i per l’obra d’aquells experts que han intervingut en la clarificació de la seva selecció i continguts, per a trobar la gènesis de les vuit competències bàsiques presents en la Llei. Una vegada explicitat el terme en la seva accepció educativa, el llibre es centra en la comprensió de cadascuna de les competències i en la seva interrelació, qüestió molt important per a tractar d’entendre quin tipus de persona projecta aquest conjunt de competències i l’acomodament de la mateixa a la societat que la rep, amb els seus nous reptes. Un aspecte interessant del llibre és l’estreta vinculació entre competències i context i la manera necessària de procedir per a fer efectiva la mobilització dels coneixements i la transferència dels aprenentatges, il·lustrada en el llibre amb nombrosos suggeriments, activitats i recursos. Finalment, s’aborda la programació d’etapa, incloent les competències entre altres elements curriculars.

El llibre es basa en unes idees clau presentades com ajuda per poder respondre preguntes del tipus: quins són els arguments que justifiquen la introducció del concepte de competència en l’educació?, es pot ser competent sense disposar de coneixements?, quines són les competències indispensables que s’han de plantejar a l’educació obligatòria?, com s’aprenen les competències?, existeixen característiques metodològiques que determinin quan una seqüència didàctica és adequada per a l’aprenentatge de les competències?, és correcte el model tradicional del currículum mitjançant assignatures convencionals per a un ensenyament basat en el desenvolupament de les competències per a la vida?

Les avaluacions internacionals, com és el cas del projecte PISA de l’OCDE, han posat de manifest punts febles del sistema educatiu espanyol en el desenvolupament de certes competències bàsiques, en particular de competències relacionades amb la matemàtica escolar. Aquestes amenaces ho són per a la totalitat del sistema educatiu; no poden convertir-se en debilitats permanents, que qüestionin la seva eficàcia. Per a abordar els nous reptes educatius s’ha realitzat un esforç conceptual considerable, encara no suficientment difós entre els professionals. Una de les claus de la reforma en curs se situa en un nou concepte de currículum, que incorpora l’aprenentatge basat en competències, d’una banda, com una finalitat educativa general i, per un altre, com la consideració de noves expectatives d’aprenentatge, complexes però concretes, denominades competències bàsiques. El propòsit d’aquest llibre és facilitar una aproximació racional a les competències matemàtiques des d’una perspectiva curricular, basada en un enfocament funcional de les matemàtiques escolars.

És una de les vuit competències bàsiques que han de desenvolupar tots els estudiants i que han d’haver adquirit al final de la seva escolarització. La Competència cultural i artística suposa el desenvolupament d’habilitats per a expressar-se mobilitzant els propis recursos creatius i per a apreciar i gaudir amb les diferents manifestacions de l’art i de la cultura. A més, requereix d’un fort sentit de la identitat combinat amb una actitud respectuosa amb la diversitat. La Competència cultural i artística suposa el desenvolupament d’habilitats per a expressar-se mobilitzant els propis recursos creatius i per a apreciar i gaudir amb les diferents manifestacions de l’art i de la cultura. A més, requereix d’un fort sentit de la identitat combinat amb una actitud respectuosa amb la diversitat.

Són saludables certes dietes? Pot la meva actuació personal contribuir al canvi climàtic? Són certes les informacions publicitàries que fan ús de termes científics? Pot la ciència donar resposta a totes les preguntes i solució a tots els problemes? A la societat actual cal, tant en la vida personal com en la social, prendre decisions i participar activament en situacions en les quals la ciència està present. Per a respondre a aquestes i altres preguntes, i actuar en conseqüència, és necessari que al finalitzar l’Educació Obligatòria els alumnes i les alumnes siguin competents científicament, és a dir, siguin capaços d’utilitzar en el moment i en el lloc adequat els coneixements i actituds científiques adquirits a l’escola: el saber científic, el saber fer científic, el saber ésser i el saber estar. En aquest llibre es presenten activitats pràctiques que il·lustren tasques concretes per a l’Educació Obligatòria que els alumnes poden abordar quan són competents científicament.

Ser competents en comunicació lingüística significa posseir els recursos necessaris per a participar, mitjançant el llenguatge, en les diferents esferes de la vida social. Aquest és el significat que ha adquirit en l’actualitat el terme alfabetització. En aquest llibre es descriuen els components d’aquesta competència: els coneixements, habilitats i estratègies relacionats amb la comprensió lectora, amb la composició de textos escrits i amb l’ús de la llengua oral, així com amb la capacitat per a transferir sabers d’unes llengües a unes altres i per a conviure en una societat plurilingüe i pluricultural. Després d’aquesta descripció, s’analitza com aquest conjunt de coneixements i destreses articulen els currículums de les àrees lingüístiques d’Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria i de què forma les diferents àrees o matèries contribuïxen al seu desenvolupament.

Existeix un acord entre totes les persones implicades en el món educatiu que el més important que l’escolaritat pot oferir als estudiants és la capacitat de seguir aprenent al llarg de la vida. No obstant això, no es tracta d’una meta fàcil d’arribar a. La Llei Orgànica d’Educació ha introduït explícitament aquesta competència en els nous currículums i ara els docents haurien d’incorporar-la a la seva pràctica docent sense haver rebut, fins al moment, una formació específica per a això. L’objectiu d’aquest llibre no és, per descomptat, capacitar al professorat en aquest àmbit. Tan sols pretén contribuir a prendre consciència de la importància d’aquests aprenentatges i animar-los a posar-se a la tasca d’ensenyar-los. Quan un docent veu sentit a realitzar l’esforç que suposa qualsevol innovació, sap com formar-se. El llibre combina la presentació del marc teòric amb les orientacions metodològiques.

Els autors destaquen la importància d’aconseguir conduir la pròpia vida de forma reflexiva i responsable assolint projectes de qualsevol índole de forma efectiva tot gaudint d’una autonomia personal i una iniciativa, a la vegada que hi ha d’haver la capacitat per treballar en equip. Els capítols que integren aquest llibre giren al voltant de tres nuclis de continguts: l’aproximació al concepte d’autonomia, la presència que la competència d’autonomia i iniciativa individual tenen en el currículum de l’educació obligatòria i el plantejament pedagògic que permet una intervenció dirigida a afavorir l’autonomia del subjecte.

Què són el tractament de la informació i la competència digital? Com es concreta aquesta competència dintre dels actuals currículums? Com articular la competència digital en la pràctica educativa? Aquest llibre aborda aquestos temes. En primer lloc estableix un marc teòric de la competència digital i analitza les diferents alfabetitzacions que hi convergeixen. Al segon bloc es destaquen totes les referències que incideixen en el tractament dels Reials Decrets d’ensenyaments mínims per a l’Educació Primària i Secundària, derivats de la LOE. Al tercer bloc es presenten propostes concretes pera desenvolupar la competència digital a la pràctica educativa: des de la planificació sistemàtica de les TIC al centre docent, fins diferents exemples d’activitats per a l’aula.

L’avaluació vista com un instrument de millora de la qualitat de l’ensenyament. Un llibre d’estructura clara que aborda la vessant teòrica i pràctica i aporta continguts que reforcen la capacitat professional d’intervenció a l’escola, acceptant que «enseñar, aprender y evaluar son en realidad tres procesos inseparables». 10 idees clau que responen a preguntes tals com: per què pensar que el principal objectiu de l’avaluació és mostrar els resultats de l’aprenentatge i, en canvi, no pensar-hi com l’activitat que impulsa aquest aprenentatge i en millora la qualitat?

Aquest llibre presenta tots els elements necessaris per conèixer en profunditat el sistema de seguiment i avaluació de la cartera electrònic. Del compromís social per assegurar un aprenentatge satisfactori al llarg del cicle vital en el marc d’unes pràctiques educatives ajustades neix la necessitat de desenvolupar un sistema virtual de seguiment de l’aprenentatge que permeti evidenciar les competències consolidades i també les àrees de millora a través d’un aprenentatge reflexiu basat en una avaluació autònoma. En els últims anys hom assisteix a l’eclosió de la cartera a nivell educatiu internacional però la seva versió electrònica està menys desenvolupada, sobretot pel que fa a un aprenentatge d’habilitats d’alt nivell cognitiu, de manera que sembla que cal una revisió sistemàtica de les propostes elaborades fins ara combinada amb una proposta d’instruments flexibles que facilitin la regulació de l’aprenentatge advocant així per ensenyar a aprendre a avaluar com dinàmica de fons.

Llibre amb informació teòrica i jocs per a treballar els diferents tipus d’intel·ligència. Parteix de la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner. Conté més de 300 jocs o proposes d’estímuls per a treballar les intel·ligències: lingüística, lògico-matemàtica, espacial, musical, cinestèsica-corporal, naturalista, pictòrica i personal. Les activitats no estan classificades per grups d’edat, sinó que el professorat és qui determina l’edat congnitiva de l’alumne i el tipus de joc que li caldrà, així tant es pot aplicar des de l’educació infantil a secundària. Els jocs seleccionats per l’autor han estat experimentats i desenvolupats prèviament per nens i adolescents.

Publicació que pot ajudar a la pràctica docent en un temps en el que se cerquen respostes per a reptes com la diversitat i la formació en clau de competències. Es una eina de treball per a transformar la pràctica educativa transformant la metodologia, és a dir, la pràctica de l´aula i l´estilo del centre.

Aquesta tesi doctoral té una primera part teòrica, on es fa una anàlisi de l’obra de Howard Gardner i es descriu el procediment d’avaluació, els materials i recursos utilitzats; una segona part centrada en l’estudi empíric, l’objectiu de la qual és trobar la validesa del procediment i materials d’avaluació de la competència cognitiva; una tercera, on es recullen les referències bibliogràfiques utilitzades en el treball; finalment, apareixen els annexos on es poden consultar les dades de l’estudi empíric. La primera part analitza les obres de Gardner on exposa la seva teoria i les aplicacions al context escolar i exposa els criteris de validació de les set intel·ligències. La segona part es dedica a l’estudi empíric sobre el procediment d’avaluació de la competència cognitiva proposat per Gardner. Es comenten i analitzen els resultats segons les hipòtesis i objectius plantejats, establint les relacions entre les dades obtingudes i les procedents de les investigacions realitzades per Gardner i els seus col·laboradors. Algunes de les conclusions obtingudes són: l’anàlisi factorial realitzat reprodueix l’estructura multifactorial de la intel·ligència proposada per Gardner); es constata la bondat del model com a procediment complementari a l’avaluació psicomètrica; les escales utilitzades i adaptades per a aquesta investigació presenten unes característiques psicomètriques adequades; les febles correlacions existents entre les intel·ligències múltiples i quocient intel·lectual constaten la validesa discriminant per a les escales d’avaluació de Gardner…

Adreçat a qui no es conforma amb què els seus alumnes donin les respostes adequades, sinó que a més a més persegueix que sàpiguen raonar-les. Així es potencia la formació de ciutadans capaços d’avaluar el coneixement i desenvolupar el pensament crític, alhora que s’afavoreix el desenvolupament de les competències bàsiques i es contribueix a l’educació científica i ciutadana. D’estructura clara, aquest llibre respon a preguntes com ara: Què és l’argumentació? Quin és el paper de les proves? Com dissenyar tasques de classe que promoguin l’argumentació? Quins criteris utilitzarem per avaluar la qualitat de l’argumentació?

Ofereix reflexions, idees, activitats, materials i recursos que faciliten l’ensenyament de competències comunicatives, a través de la interacció amb l’alumnat, mitjançant Internet: aprendre a buscar i seleccionar informació; aprendre a aprendre; aprendre a comunicar-se; aprendre a col·laborar; aprendre a participar en la vida pública. Cada capítol té una bibliografia. Inclou un glossari.

Parteix del procés i els resultats d’una recerca interdisciplinària en l’àrea de coneixement del medi natural i social que s’ha portat a terme en cinc centres d’educació primària. A cada centre s’ha treballat el discurs científic i lingüístic tot posant un èmfasi especial en les capacitats cognitivolingüístiques que són més habituals en l’ensenyament i aprenentatge a l’educació primària, com són la descripció, l’explicació, la justificació i la interpretació. L’experiència es desenvolupa en dues parts: una primera centrada en el marc teòric, en la qual es situa l’estudi en el seu context educatiu i de relació com a punt de partida; i una segona part on s’exposen les diferents experiències desenvolupades als centres. Aquesta recerca ha portat als autors a afirmar que l’ús de la llengua en l’aprenentatge de les ciències socials i naturals és un factor determinant de l’aprenentatge significatiu i de la formació del pensament científic, social, crític i democràtic.

Obra que proporciona un apropament al discurs des del plaer del text, com a lloc de trobada de tres intencions: la de l’autor, la del lector i la del propi text. L’autor sosté que la cohesió d’un text es compleix de dues maneres:
a) a través de la cohesió sintàctica que connecta els diferents sintagmes i frases mitjançant connectors o nexes de relació, sense els quals el text seria una successió de paraules sense aparent concomitància. És aquest sentit, la cohesió és una propietat de l’estructura formal i superficial del text.
b) i de la cohesió semàntica: cridada també coherència lineal, que connecta les frases d’una seqüència i les diferents seqüències entre si mitjançant una relació temàtica que es projecta en l’estructura superficial mitjançant conectivos i nexes de relació.

En aquesta monografia sobre l’avaluació de competències comunicatives es trobaran diverses mirades sobre un dels assumptes més preocupants en el dia a dia a les aules. L’article de Teresa Ribas il.lustra els diferents paràmetres que s’han emprat i es fan servir per avaluar. La participació d’Andrés Osoro se centra en l’avaluació de la comprensió escrita. Fabio Jurat dóna compte d’algunes reflexions sobre la importància de llegir per aconseguir un determinat rendiment, millora de qualitat, educació i necessitats de la població, Una de les qüestions que gairebé sempre mereixen menys atenció quan es parla d’avaluació és la que es refereix a les pràctiques de comprensió i producció oral. Ma Dolors Abascal proposa una avaluació de l’ús oral amb el disseny d’escenaris favorables per a això. Finalment, en el context del País Basc, Arrate Egaña analitza algunes proves per a l’avaluació de l’expressió oral i descriu el procés i els resultats de l’aplicació.

En la seva introducció afirma que el lèxic és un aspecte lingüístic que ha rebut menys atenció en l’ensenyament de l’anglès, al llarg de la història. Dos grans enfocs del segle XX, la metodologia audiolingüística i els enfocaments comunicatius, han ignorat els aspectes lèxics i, en general, l’ensenyament del vocabulari ha estat subordinada a la de les estructures gramaticals o a la de les funcions de la llengua. Continua fent un repàs del tractament de l’ensenyament del vocabulari al llarg de la història i acaba describint l’estructura de la tesi, dividida en deu capítols. Els capítols 1, 2 i 3 presenten l’estat de la qüestió i constitueixen la base teòrica de caràcter general en les que es fonementa el treball. Els capítols 4 i 5 entren de ple en el camp específic de l’avaluació: l’avaluació informatitzada i l’avaluació del vocabulari. El capítol 6 conté el disseny i construcció dels tests de vocabulari. El capítol 7 exposa la última fase de la investigació i la vitualització dels tests. El capítol 8 recull les conclusions d’aquest treball d’investigació.

Recull d’activitats manipulatives i jocs per a l’aprenentatge de les matemàtiques. Els recursos estan estructurats en cinc apartats que són els blocs que s’haurien de tenir en compte per a portar a terme qualsevol projecte integral de matemàtiques a l’Educació Primària: raonament lògico-matemàtic, nombres i operacions, formes geomètriques i situació a l’espai, mesura, i organització de la informació: estadística i probabilitat. Cada apartat es divideix en tres parts: a la primera es fa una breu aproximació conceptual i es destaquen les competències matemàtiques més importants en les que s’incideix, a la segona s’exposen una sèrie de criteris metodològics i consells pràctics per a realitzar activitats lúdico-manipulatives, i a l’última es presenten els recursos i activitats que prèviament han estatt experimentades amb nens i nenes de diferents escoles.

Llibre que parteix del convenciment que la construcció del coneixement científic i social es dóna de manera simultània amb el desenvolupament de les competències lingüístiques de descriure, explicar, justificar, interpretar i argumentar. Els autors ofereixen recursos que poden facilitar l’ensenyament i l’aprenentatge d’aquestes compe-tències, que creuen necessàries per a la construcció del significat científic corresponent al contingut temàtic i específic de les ciències socials. Conté un CD amb exemples d’unitats didàctiques a les quals s’adjunta el material complementari i diversos instruments didàctics, com guies d’orientació i pautes de treball, que poden ser de gran utilitat per poder-los aplicar a la classe.