Apunts sobre la III Trobada pedagògica de Biblioteques escolars de Catalunya

El 13 de juny se celebrà la III Trobada pedagògica de Biblioteques escolars de Catalunya. Va ser una jornada intensa i amb intervencions que no van deixar indiferents a les persones assistents. En primer lloc caldria destacar la inauguració de la jornada per part de Josep Vallcorba Cot, director general de Currículum i Personalització amb tot un seguit de consideracions al voltant de les biblioteques de centre que si, veritablement, es complissin suposaria un nou impuls a aquests equipaments i un compromís per part de l’administració de convertir-les en un element essencial de la “tercera revolució pedagògica” que esmentà i que altres pedagogs com Jaume Carbonell han batejat com la “tercera primavera pedagògica”. Esperem que no es quedi en paraules (com ha passat manta vegades) i els fets acompanyin la feina que es fa des del Programa de Biblioteques Escolar, per cert reconeguda explícitament pel director general.

A l’espera de què es publiquin les intervencions de la trobada i a manera de resum caldria fer referència a dues idees clau, que d’una manera o altra van planejar al llarg de les diferents intervencions, unes idees que reforcen la biblioteca com un element clau en l’assoliment de l’equitat i la justícia social en el marc de l’àmbit escolar.

      • Selecció de títols de qualitat
      • Justícia curricular des de la perspectiva de gènere

Guadalupe Jover a la conferència inaugural (Biblioteca escolar, competencia lectora y construcción del imaginario) i algunes de les participants a la taula rodona La perspectiva de gènere i la biblioteca escolar (Amàlia Ramoneda, Marta Roig, Neus Real i Anna Tutzó) ha desplegat de manera complementària els esmentats conceptes.

Selecció de títols de qualitat

En la seva intervenció Guadalupe Jover diverses vegades ha fet referència a la necessitat de fer una bona selecció de títols quan a parlat de:

  • crear itineraris lectors i fons accessibles en aquells entorns que tenen un difícil accés a la lectura,
  • compartir títols que creïn vincles generacionals, però de manera prudent ja que degut a l’extrema oferta editorial sovint aquests vincles generacionals, malgrat ser sòlids esdevenen efímers,
  • facilitar una gradació de textos que ajudin al desenvolupament de la competència lectora,
  • permetre la construcció d’un imaginari col·lectiu amb la proposta de les constel·lacions literàries.

Referències:

La necessitat d’una bona selecció de títols també s’ha fet evident a la taula rodona de la mà de la Marta Roig quan ha fet evident que:

  • per esdevenir un lector crític es necessita “literatura, bona literatura” i llibres amb més preguntes que respostes,
  • una bona selecció de llibres en el marc d’un espai i un temps de lectura ha de permetre a l’infant disposar d’un moment per a llegir, pensar i reflexionar,
  • cal anar a les arrels, ho ha exemplificat amb els contes populars i ha afirmat que cal comparar versions i evitar singularitzar els personatges,
  • els contes populars cal llegir de forma simbòlica i crítica.

Referència:

Amàlia Ramoneda, de la Biblioteca Infantil i Juvenil de Rosa Sensat en una intervenció més centrada en la perspectiva de gènere s’ha referit a la necessitat d’una selecció de qualitat amb l’exemple de la proposta Noies i nois, tants de tants que ella i la Rosa Mut van elaborar i que permet a escoles i instituts treballar el tractament de gènere a la literatura infantil i juvenil.

Referència:

Justícia curricular des de la perspectiva de gènere

La justícia curricular és el resultat d’analitzar críticament els continguts de les diferents disciplines i propostes d’ensenyament i aprenentatge amb les quals es pretén educar les noves generacions. Obliga a prendre consciència perquè com més es decideixi i faci a les aules sigui respectuós i atengui les necessitats i urgències de tots els col·lectius socials.

Ha sigut interessant la lectura que ha fet Guadalupe Jover del concepte de justícia curricular vinculat a la perspectiva de gènere. Ha exposat que, en aquest sentit, hi ha una carència de justícia curricular als materials educatius en general, i a les col·leccions de les biblioteques de centre en particular. Per això ha fet una sèrie de propostes que haurien de permetre la visibilització de les dones. A tall d’exemple, esmentà la necessitat d’enriquir les seccions de gènere de la biblioteca, la realització d’exposicions al centre per a visibilitzar les dones en àmbits tant humanistes com científics i, sobretot, fer actuacions que remoguin consciències.

En aquest darrer sentit i des de la seva perspectiva de professora de Llengua i Literatura en un institut de Collado Villalba (Madrid) va presentar el material Leer la palabra y el mundo, que planteja la lectura crítica com a base per a entendre el món. Com molt bé ella explica, tot a partir de “La mirada feminista y ecológica, el afán de diálogo intercultural, y la apuesta irrenunciable por un suelo ideológico anclado en los derechos humanos y sociales”.

Altres referències:

Neus Real, en el marc de la taula rodona La perspectiva de gènere i la biblioteca escolar va presentar un decàleg que el grup Gretel (Grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona) va elaborar per ajudar al debat que es va generar a partir de la retirada de llibres amb trets sexistes en una biblioteca escolar.

Referència:

Amàlia Ramoneda va fer referència a la tendència editorial de publicar llibres de coneixements amb protagonistes femenines. Una tendència el punt àlgid de la qual ella va situar pel Sant Jordi de 2018. Ara, des del grup de treball que ella coordina, s’ha detectat una disminució d’aquesta tendència. Una aturada que valoren positivament perquè la saturació del mercat provocava l’efecte contrari al que es desitjava: la invisibilització. Per altra banda aquesta proposta editorial excessiva també anava en detriment de la qualitat.

I, finalment, en fer un repàs del panorama de la perspectiva de gènere en la literatura infantil i juvenil actual va comentar que més que llibres sobre dones s’haurien de fer llibres on, de manera no sexista, es transmetés la manera de pensar i viure de la nostra societat. Això lliga amb la mirada crítica que Guadalupe Jover comentà a la seva ponència i que la Marta Roig entomà posteriorment en la seva intervenció sobre els contes populars.

Referència:

Anna Tutzó, de l’Associació Espai i Lleure. L’hora lliure, va explicar com s’analitzà des d’una perspectiva de gènere el fons de la biblioteca d’infantil de l’escola Tàber de Barcelona. Una anàlisi que portà a una decisió considerada polèmica: la retirada d’un 30% d’exemplars presents a la biblioteca perquè reproduïen patrons sexistes i estereotipats i no fomentaven la igualtat de gènere.

Referència:

Altres intervencions interessants que es van poder sentir al llarg de la jornada estaven relacionades amb la dissociació encara existent entre la biblioteca i l’aula; la dualitat de la biblioteca individual i la biblioteca col·lectiva; els vincles necessaris entre la lectura, l’escriptura i la conversa; la competència lectora i la necessitat de saber fer una lectura crítica… La publicació del contingut de les comunicacions segur que ens ampliarà aquest resum.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>