De la mà de Faktoria K de llibres, un segell de l’editorial Kalandraka, s’ha impulsat una nova col·lecció de narrativa juvenil de la qual ja s’han publicat els tres primers títols: Nelson Mandela. El camí cap a la llibertat; El que penso (sobre tot), i Els ulls se’m van tancar.
«Nelson Mandela. El camí de la llibertat», d’Antonio Lozano (2018)
És una biografia novel·lada de qui fou president de la República de Sudàfrica, capdavanter de la lluita contra l’apartheid i Premi Nobel de la Pau. Josep Maria Aloy al seu blog Mascaró de proa escriu:
Tot el que s’hi explica sobre Nelson Mandela respon estrictament el que van ser la seva vida i la seva obra política. Però també té part de novel·la, i per tant hi apareixen personatges de ficció que no van existir realment però que són fonamentals perquè a través seu ens arribi la història de Mandela. Aquests personatges de ficció estan encapçalats pel jove Walter, que se’ns descriu com el besnet de Mandela i que des de ben petit va mostrar la seva inquietud i interès per conèixer el seu besavi. Li ajuda el director del museu que la ciutat de Qunu va construir a la memòria de Mandela i una àvia del noi, entranyable i afectuosa, personatges que donen brillantor i contundència emotiva a la història.
Aquest llibre, el pes narratiu del qual el porten Walter, el director del museu i l’àvia intenta respondre preguntes com: qui era realment Nelson Mandela? com es va enfrontar a la tirania dels blancs de Sud-àfrica per defensar els drets dels negres? per què els blancs de Sudàfrica menyspreaven els negres fins al punt de tancar-los en els guetos? per què un negre acomodat es va rebel·lar contra la tirania dels blancs i va posar en perill la seva pròpia vida? quant costa fer el camí cap a la llibertat?
«El que penso (sobre tot)», de Jordi Sierra i Fabra (2018).
Amb el subtítol de Reflexions immorals de Xavier Pi Trapa, el prolífic Jordi Sierra i Fabra es posa en la pell d’un adolescent que sembla tenir problemes dins la família (rep esbroncades dels pares i suporta les ximpleries de la seva germana) i en la seva vida social i escolar (amors i desamors i enganxades amb els pinxos de l’escola). Un jove que no es conforma amb la seva situació i decideix escriure allò que ha viscut, pensa i somnia.
Aquest llibre, comprovareu que té un ritme de lectura frenètic, l’autor fa servir unes frases curtes (de vegades molt curtes) per escriure la història d’en Xavier a partir d’allò que pensa i ha viscut. Des de la seva infància va repassant algun dels fets que més l’han marcat i, sobretot, les relacions amb la família, els veïns i els amics.
«Els ulls se’m van tancar», de Patrick Bard (2018).
Un relat dur sobre els adolescents que es van deixar seduir per Daesh i desencisats van poder fer el camí de retorn.
La Maëlle és una noia francesa que vol canviar el món. Als seus setze anys és una jove amb un caràcter ferm i una alumna aplicada de l’institut, simpàtica, solidària amb els companys i líder a l’equip d’handbol. Però alguna cosa succeeix en la seva vida, que dona un gir de 180 graus. Cada dia viu més temps abstreta per les xarxes socials, abandona l’esport, canvia la seva forma de vestir, deixa al seu xicot…
De forma gradual, tot el seu interès se centrarà entorn del conflicte que es viu en l’Orient Pròxim: la guerra, els bombardejos sobre la població, la geopolítica… Comença a pensar que la seva missió en la vida és fer la jihad i ajudar de forma activa a qui considera pitjor tractats: els pobres que són fidels a Al·là. A poc a poc, la Maëlle es convertirà en l’Ayat per unir-se al Daesh.
Es tracta d’un llibre coral, els capítols són narrats en primera persona per la Maëlle i altres personatges. Aquest format permet conèixer de manera calidoscòpica les raons que van portar a la protagonista a prendre les decisions que pren al llarg de la història.
L’autor per elaborar aquesta novel·la es va documentar a fons sobre els mètodes que Daesh utilitzava per captar adeptes: imatges de tortures, teories del complot, vídeos propagandístics o missatges sobre el desemparament de la població siriana són les tàctiques perquè la llavor de la radicalització arreli entre els joves vulnerables.
