HISTÒRIA

UNA MICA D’HISTÒRIA DEL PENEDÈS
Un mar molt antic

Fa més de cinc-cents setanta milions d’anys, el que és ara el Penedès era tot cobert d’aigua de mar.
Fa uns dos milions d’anys, el mar es va anar enretirant i la plana del Penedès es convertí en terra ferma.
Per això actualment hi podem trobar fòssils marins.

Els primers homes i dones que van habitar el Penedès

Fa uns 10.000 anys

Al Penedès s’han trobat algunes restes dels primers homes i dones que hi van viure. S’han trobat en coves de Font-rubí, els Monjos, Mediona, Calafell…

Sembla que hi van viure fa uns 10.000 anys. Caçaven i recollien herbes i fruits, és a dir, eren recol·lectors i caçadors, no produïen els seus aliments sinó que els depredaven, els agafaven de la natura. No vivien fixes en un lloc sinó que eren nòmades, anaven canviant de lloc en busca d’aliment. Es feien eines de pedra, d’una pedra dura anomenada sílex.
Per les poques restes trobades, sembla que al Penedès en aquells temps hi van viure molt poques persones.L’any 1958, en una vall d’Olèrdola es van trobar pintures rupestres. En una paret d’entrada a la cova de Fontanilles hi ha les pintures: dues persones amb un gran arc carregat i tensat i tot de taques als voltants. A Albinyana, a la cova de Vallmajor també van trobar-se pintures que representen cérvols i arcs. També es coneix el menhir de la Pedra Alta del Montmell.
La investigació arqueològica a les coves de la Guineu de Font-rubí i la cova del Bolet de Mediona mostra que s’alimentaven principalment de conills i algunes vegades de cérvols, cabres, cabirols i senglars.

  
Els primers pagesos

Cap els anys 5.600 abans de Crist. (Fa uns 7.600 anys)

I van anar passant els anys…
• I fa uns 10.000 anys, a les terres del Pròxim Orient -on actualment hi ha Síria i Palestina- els humans van iniciar el procés que transformaria la seva manera de viure: van anar aprenent a cultivar la terra, a domesticar els animals, a fer ceràmica… Aquest canvi va ser molt lent i va durar molts anys…i es va anar estenent cap al que ara és Europa.
• I fa uns 7.600 anys, un grup d’una trentena de persones que ja coneixien les tècniques agrícoles es va establir als voltants d’on ara és Vilafranca, en un lloc elevat rodejat de boscos d’alzines i roures. Cultivaven varietats de blat, ordi, llegums com les llenties. Tenien animals com ovelles, cabres, bous i porcs. Caçaven conills… Tant les espècies vegetals que cultivaven com els animals domesticats provenien del Pròxim Orient.
S’han trobat destrals de pedra per tallar arbres, aixades, falç de sílex, molins per moldre gra, contenidors ceràmics per guardar i conservar aliments.
Coneixien la ceràmica, que decoraven rascant-la amb closques de petxina. D’aquest període en que comença la vida agrària i sedentària se’n diu Neolític.

Les comunitats penedesenques del neolític s’assentaven a la plana, a l’aire lliure en poblats més o menys permanents on vivien i conreaven la terra –a les Guixeres de Vilobí, a la muntanya de Sant Pau a Pacs, Sant Martí Sarroca, Olèrdola…-. En alguns assentaments s’han trobat dipòsits  excavats en el terra anomenats sitges. Aquests dipòsits, que tancaven hermèticament i estaven situats al costat mateix dels camps, servien com a emmagatzematge i conservació del gra. La població neolítica també s’instal·lava temporalment a la muntanya prop de coves, on feien pasturatge i activitats d’aprofitament dels recursos del bosc.

   
Els Ibers

El primer poble de nom conegut.    Cap els anys 600 abans de Crist (Fa uns 2600 anys)

I van anar passant els anys…
I fa uns dos mil sis-cents anys la part costanera de Catalunya estava habitada per pobles ibers. El Penedès formava part de la Cessetània.
Els ibers vivien en cases de parets de pedra, eren pagesos i ramaders, ja coneixien el ferro, guardaven el gra en dipòsits sota terra anomenats sitges, iniciaren el cultiu de la vinya i l’olivera.
Utilitzaven l’ escriptura, intercanviaven productes – com perfums, vi grec, ceràmica de luxe, teles… amb altres pobles comerciants que els visitaven, com els fenicis primer, i els grecs i cartaginesos més tard.
Al Penedès s’han excavat força poblats ibèrics, en llocs elevats com Olèrdola, o a la plana,  als Monjos o a la Font de la Canya, a Avinyonet ,a Pacs o prop del mar com a Calafell, on hi construïren una ciutadella, o a Vilanova, al poblat d’Adarró.

   
L’arribada dels romans

Cap als anys 200 abans de Crist  (Fa uns 2200 anys)

Els romans van ocupar tota la Península Ibèrica i van dominar els poblats ibers que van ser sotmesos al domini romà.
Els primers cent anys d’ocupació els ibers van poder anar fent la seva, però, mica en mica, els romans van anar imposant els seus costums i la seva economia.
A la muntanya d’Olèrdola, on hi havia el poblat iber, hi van construir una fortalesa per controlar la plana penedesenca.
El Penedès va passar a formar part del “territorium” de Tarraco. I en destaquen tres característiques:
-la Via Augusta, camí empedrat que enllaçava Roma amb Cadiz i que travessava la plana penedesenca.
-la”centuriatio”, la divisió del territori en parcel.les que es donaven als soldats  i ciutadans romans.
-les “villae”, cases de pagès semblants a les masies, eren explotacions agrícoles per abastir Tarraco.
A la plana del Penedès se n’han trobat moltes restes, com la Vil.la romana del Casalot d’Espuny a Vilafranca i la torre romana de les Gunyoles. També al Garraf, a Vilanova la vil.la del Garrofer de la Cisterna i la vil.la d’Adarró, la vil.la del Bosquet a Sant Pere de Ribes-.
Els romans van anar imposant els seus costums, les seves eines, les seves lleis, les seves tècniques constructives i la seva llengua, el llatí.

   
La invasió dels àrabs

A partir de l’any 716 després de Crist (Fa uns 1300 anys)

Van anar passant els anys…i els anys…

I els àrabs, un poble del nord d’Àfrica, també va invadir la Península Ibèrica …i també van arribar al Penedès que es va convertir en terra de frontera entre els àrabs que venien del sud i la gent que vivia aquí, descendents dels antics ibers i romans.
Els àrabs es van establir al Penedès i van conviure amb la gent que ja hi vivia. Noms de pobles tenen origen àrab: Gelida, Calafell, Mediona, La Ràpita, Lavit, La Múnia, Garraf…

Més o menys al mateix temps, al nord del que és ara Catalunya, a les muntanyes dels Pirineus, diferents  cavallers van  anar ajuntant valls i muntanyes, formant  diferents comtats  que anaven controlant el territori amb l’ajut de l’església i els abats dels monestirs.  Es va anar formant l’anomenada “Catalunya Vella”, que arribava fins el riu Llobregat.

El domini àrab del Penedès va durar prop de dos segles fins als anys 900 quan la casa Comtal de Barcelona  inicià l’ocupació del Penedès que  es va convertir en lloc de lluita i guerra entre els Comtes Catalans que volien anar cap al Sud i els àrabs. A finals del segle X la frontera era en els territoris situats entre el riu Foix i el riu Gaià, al Baix Penedès.

A les muntanyes s’hi van construir molts castells de defensa, com els d’Olèrdola, Subirats, Gelida, Sant Martí Sarroca, Font-rubí, Montmell, Mediona, Calafell…
Cap als anys 900 i 1.000 Olèrdola va augmentar molt de població i va arribar a ser una important ciutat de la Catalunya d’aquell temps…
Cap a finals del segle X tropes àrabs dirigides pel cabdill Al-Mansur van fer diferents atacs i ràtzies a la ciutat de Barcelona, passant pel Penedès i destruint Gelida i Olèrdola.

  
L’edat mitjana

Als voltants de l’any 1.000 després de Crist. (Fa uns 1.000 anys)

Acabades les guerres, la casa Comtal de Barcelona va organitzar el territori a partir dels castells situats en llocs elevats, que es van convertir en el símbol del poder dels comtes. Molts pagesos van anar a viure prop dels castells, amb la promesa de protecció per part dels senyors dels castells. A canvi de protecció els senyors feudals es quedaven bona part de la collita i els pagesos quedaven lligats als senyors i al castell ja que també havien d’anar a treballar per ells. Aquest sistema de relacions s’anomena Feudalisme.

El comte de Barcelona va voler repoblar les terres de la plana i va dictar la llei de “Les Franqueses”, llei que donava terres a pagesos que venien d’altres contrades, baixava els impostos que havien de pagar al comte i eliminava obligacions als pagesos. D’aqui ve el nom de Vilafranca: vila + franca, vila on qui hi anava a viure havia de pagar pocs impostos. Així va néixer Vilafranca, dalt d’un turonet suau, en una cruïlla de camins i al costat d’una torre de defensa anomenada Dela.

L’economia es basava en l’agricultura de cereals –blat, ordi, civada, mill- i la vinya, però també en l’horta i els arbres fruiters; en la ramaderia, principalment porcs i en l’explotació del bosc. Aquestes eren les ocupacions principals de la majoria de la població. També es van fer molins d’aigua i sinies, seguint la tècnica portada pels àrabs.
La millora de les tècniques agrícoles van permetre més collites i que alguns pagesos poguessin dedicar una part de la collita per vendre i comerciar, i mica en mica, va renéixer el comerç i l’intercanvi de productes.

Les viles medievals importants

I van anar passant els anys i a les noves viles com Vilafranca es van anar obrint tallers d’artesans i botiguers que intercanviaven els seus productes amb els pagesos. Fusters, ferrers, sastres, basters, matalassers, picapedrers, boters, ceramistes… van anar oferint els seus serveis. En algunes viles s’hi van fer fires i mercats prou importants, on artesans, pagesos, comerciants i mercaders bescanviaven els seus productes. En algunes viles, com Vilafranca, hi havia el Call, el barri on vivien els jueus. També hi havia sarraïns, descendents d’àrabs que s’havien quedat a viure aquí. L’any 1.359 Vilafranca tenia ja 2.265 habitants…i començava a ser una vila important de la Catalunya d’aquell temps…

Així mateix, l’església va anar influint de manera decisiva en la vida de la gent. Era una societat molt religiosa dominada pels Senyors i per l’església. Cada poble tenia la seva església i a les viles més grans s’hi van anar construint convents de monjos.
Van ser uns anys en que molts pobles i ciutats catalanes van créixer i progressar molt, l’època en que els comtes de Barcelona ja constituïts en reis catalans, com Jaume I el conqueridor o Pere el Gran, van conquerir València i Mallorca i  moltes ciutats catalanes van créixer i  es van desenvolupar els oficis artesans i el comerç.

     
Els alts i baixos dels anys 1500-1800 -els segles XVI,XVII i XVIII-

Van anar passant els anys i els anys… amb èpoques més bones i d’altres de no tant…
El Penedès seguia essent la un territori on la majoria de la població vivia de les feines relacionades amb la natura. La majoria eren pagesos, que vivien humilment del seu treball de la terra i del poc o molt bestiar que tenien. Era una economia d’autoconsum, pràcticament tot el que produïen era per sobreviure. Les viles tenien també una població important de petits artesans, comerciants i botiguers…

I els penedesencs també van veure’s afectats pel que passava a Catalunya i més enllà.
Un dels conflictes importants va ser l’anomenada Guerra dels Segadors (1640-1659), revolta catalana contra el Comte-Duc d’Olivares i el rei Felip IV. Al Penedès la guerra va tenir episodis importants, a Vilafranca i a la Granada amb molts saquejos i execucions. També hi havia conflictes amb bandolers que feien assalts per pobles i camins… També les pestes, que eren unes malalties infeccioses, provocaven moltes morts entre la població.

La guerra de Successió, dels anys 1705 al 1714, també es va fer notar a les comarques penedesenques. Hi va haver revoltes contra les tropes borbòniques que van ser sufocades violentament. Sant Martí Sarroca i Sant Quintí de Mediona, que va ser totalment destruïda, van ser els pobles que van patir més.
Amb la caiguda de Barcelona l’11 de setembre del 1714 va acabar la guerra. La implantació del Decret de Nova Planta per part de Felip V va representar la fi de la Generalitat i de les llibertats catalanes. També va ser la fi de la Vegueria de Vilafranca, que incloïa la major part del territori de l’actual Vegueria Penedès.

Al llarg del segle XVIII, entre el 1700 i el 1800, el paisatge del Penedès va anar canviant ja que es va produir un augment de la plantació de vinyes i una disminució dels cereals, així com un augment dels terrenys de cultiu guanyats al bosc.

   
Canvis importants al segle XIX

Entre els anys 1.800 i 1900

El segle XIX va ser molt mogut a nivell polític. Al llarg del segle hi hagué molts enfrontaments entre els lliberals –partidaris de canvis polítics i socials- i els absolutistes –partidaris de no fer canvis-. El 1.808 hi hagué la invasió de les tropes franceses de Napoleó, l’anomenada “guerra del Francès”. A Vilafranca, al Vendrell, a l’Arboç i als Monjos hi hagué enfrontaments importants.

Les anomenades guerres carlines també van suposar, en diferents moments del segle, destrucció i desastres arreu del territori.
Igualment van ser uns anys que a Catalunya es coneixen com “La Renaixença”, que va ser un moviment cultural que va donar valor a la història i la llengua catalana. El penedesenc Manuel Milà i Fontanals en va ser un dels seus màxims representants.

A l’Alt Penedès va continuar l’augment de terres dedicades a la vinya i la disminució de les dedicades als cereals. Una bona part d’aquesta producció de vi es va començar a vendre, tant a altres zones catalanes com a Amèrica, a través dels ports de Sitges i Vilanova,. També es van construir fàbriques d’aiguardent que també s’exportava.
A l’any 1759 s’obria el camí entre Vilafranca i Vilanova per facilitar el transport del vi en carros. En aquell temps per anar de Vilafranca a Barcelona en carro es tardaven deu hores!.
A les poblacions costaneres com Vilanova i Sitges va augmentar la construcció de vaixells, les feines relacionades amb el mar i les activitats de comerç.

La millora de les comunicacions, com les carreteres cap a Barcelona i Vilanova i Sitges i l’arribada del ferrocarril van facilitar la venda de vi i aiguardent.
L’any 1.865 es va inaugurar la línia de tren entre Barcelona i Tarragona passant per Vilafranca. Aquest fet va fer que el transport del vi i altres mercaderies així com la comunicació amb les dues ciutats fos més fàcil i ràpida. Igualment, els magatzems de vi, les fàbriques d’aiguardent, els tallers de boters van continuar creixent de forma considerable. (l’any 1873 a Vilafranca hi havia 154 boters!)
A partir de 1886 va arribar al Penedès la fil.loxera,un petit insecte que assecava els ceps, el que va comportar un gran desastre: la destrucció de les vinyes, es van haver d’arrencar tots els ceps!
Es va trobar la solució plantant uns altres tipus de cep, l’anomenat peu americà, que era resistent a la plaga de la fil.loxera. Això va comportar també canvis en la manera de conrear la vinya i un major poder i riquesa dels grans propietaris de terres enfront dels petits pagesos i els jornalers sense terra.

Les viles grans van instal.lar fàbriques de gas i es va posar il.luminació amb faroles als carrers…
A Vilafranca als voltants de l’any 1.900 es van urbanitzar les rambles i es van tirar a terra les muralles medievals. Ja hi vivien 6.244 persones.

Els grans canvis  dels segles XX i XXI    

Entre els anys 1.900 i  l’actualitat

Durant el segle XX la societat va anar canviant molt.Les comarques penedesenques van seguir aquests canvis generals, però amb diferències significatives.
L’Alt Penedès va passar de ser una comarca quasi únicament agrària, a diversificar la seva economia, mantenint la producció vitivinícola i totes les feines relacionades amb ella, però també amb producció industrial en diferents pobles i amb un gran augment de la població que treballa en els serveis.
El Baix Penedès …
El Garraf va continuar essent una comarca amb una indústria molt important a Vilanova i amb un progressiu augment del turisme en els pobles costaners.

Els grans avenços tecnològics i la industrialització van canviar molt la manera de viure  durant el segle XX:
**La mecanització del camp –tractors, màquines recol.lectores, màquines veremadores…-, va fer possible que per conrear les mateixes terres es necessitessin molts menys treballadors.

**La industrialització i les dures condicions de treball van portar a les protestes i la unió dels treballadors i pagesos en diverses organitzacions per defensar unes millors condicions de treball –jornada de vuit hores diàries, millores salarials…-. El sindicat CNT i la Unió de Rabassaires van ser molt importants a les nostres comarques.

**L’electricitat, el gas, els electrodomèstics…van millorar molt la vida diària de les persones. L’automòbil, les carreteres i autopistes, el ferrocarril… van millorar molt les comunicacions i han reduït les distàncies entre els territoris…
La televisió, els ordinadors, el telèfon, la xarxa Internet…han anat canviat la manera de comunicar-se i d’informar-se de les persones.

Tots aquests canvis produïts al llarg del segle han fet:
+ que els carrers de fang, amb carros i cavalls fossin substituïts per cotxes i camions en carrers i carreteres asfaltades.
+ que els petits tallers fossin substituïts per fàbriques amb maquinària moderna i amb gran augment de la producció de productes de tota mena.                                                                                                      + que el cavall amb l’arada fet anar amb la força animal del cavall o el bou, fos substituït pel tractor, fet anar amb la força del motor de gasoil.

Durant el segle XX, la població penedesenca i catalana ha augmentat molt:
-pels avenços mèdics i unes millors condicions de vida, una millor alimentació i una molt millor sanitat.
-per l’arribada de moltes persones que han vingut d’altres terres a viure i a treballar aquí. Cap els anys 1.960 i 1.970 van venir de regions de l’Estat Espanyol, com Andalusia, Extremadura, Castella… Des de fa uns anys han vingut d’altres països, com el Marroc, Equador, Colòmbia, Bolivia…

I, durant el segle XX els penedesencs també es van veure implicats en el que passava a Catalunya i més enllà…

La primera part del segle XX, fou una època inestable sota la monarquia d’Alfons XII i XIII.
A Catalunya va ser una època de conflictes i de ressorgiment amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya que va dissenyar una política per millorar les comunicacions, la cultura i l’educació dels catalans. D’aquests anys són diferents carreteres comarcals i la creació de les Biblioteques públiques de Vilafranca i de …

Dels anys 1923 al 1930 hi hagué la primera dictadura del segle, la del general Primo de Rivera que va tallar els avenços realitzats els anys anteriors i va iniciar uns anys de prohibicions i repressió.
L’any 1931, amb la proclamació de la República es va iniciar un període curt de grans esperances i reformes per bona part de la població.
El 6 d’octubre del 1934 hi hagué importants revoltes a diferents ciutats catalanes. A Vilafranca foren importants i es produí la crema de la Basílica de Santa Maria.
El 18 de juliol del 1936, amb la sublevació militar del general Franco contra el govern democràtic de la República es va iniciar una dura i terrible guerra civil de tres anys que acabà el 1939 amb la victòria de les tropes franquistes. Això va significar l’inici de  la dictadura franquista  i la desaparició de les llibertats democràtiques,   l’abolició de la Generalitat i la supressió de les  eleccions democràtiques i dels drets civils.

A partir del 1975, amb la mort del dictador Franco, s’inicia un procés de transició cap a la democràcia que culminà amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya i amb l’aprovació de la nova Constitució Espanyola del 1978, dels nous ajuntaments democràtics i del nou Estatut de Catalunya de 1980.

    

 

 

 

 

I el futur…

L’hem de fer entre totes les persones que vivim i viurem aquí, en aquestes ciutats, viles i pobles que ara formen la Vegueria Penedès… igual que ho van fer tots els homes i dones que hi van viure abans de nosaltres…

 

 

 Il.lustracions: Francesc Salvà

 Bibliografia:

“Història de Vilafranca”. Antoni Ribas i Francesc Salvà. Ajuntament de Vilafranca. 1990.

“Història de Vilafranca del Penedès”. Ramon Arnabat i Jordi Vidal                    -coordinadors- Ajuntament de Vilafranca. 2008.

“Història de l’Alt i Baix Penedès.SXX”  R. Arnabat, R.Banach,J.Latorre, J.Romeu, A. Saumell, A. Vidiella. El 3 de vuit.2000.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>