“La migració global més gran de la història de la humanitat encara ha d’arribar, però probablement només li falten unes poques dècades. Cada cop queden menys dubtes que el canvi climàtic causarà migracions forçades sense precedents. La generació de governants dels últims 30 anys no ha complert la seva obligació de posar-hi remei i, per molt radicals que siguin les mesures que es prenguin a partir d’ara, l’escalfament global continuarà, perquè el carboni que ja hem emès a l’atmosfera continuarà atrapant calor durant molt de temps. Encara podem impedir que l’escalfament es dispari fins a extrems que col·loquin tot el planeta en una situació de catàstrofe global, però el que ja no podem evitar és la contínua successió de catàstrofes parcials que afectaran un conjunt de zones crítiques de diversos continents. No podem evitar-les perquè ja s’estan produint, i perquè l’increment de les seves dimensions és evident”.
“La sequera suposa pèrdua d’aqüífers, acumulació de sal a les terres agrícoles i l’avenç de la desertització. I això condueix al minvament de la productivitat de les terres cultivades, la pèrdua de collites i la reducció dels terrenys cultivables. Les tempestes i inundacions no resolen els problemes de les sequeres, primer perquè no solen produir-se als mateixos llocs, i segon perquè també destrueixen les collites i contaminen els aqüífers. I el problema és que les dues coses continuaran creixent inexorablement: l’escalfament de l’atmosfera porta sequeres d’una banda i augmenta l’evaporació al mar de l’altra (cosa que fa incrementar les tempestes).
Un futur de refugiats climàtics, Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Article publicat a Carrer, revista de la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona, al número 143, dedicat a la ciutat del futur, de març de 2017.
Recursos relacionats: