Injustícia ambiental, crisi climàtica, aigua i migracions

La crisi climàtica és una de les majors amenaces a les quals s’enfronta la humanitat. Els seus impactes estan afectant a la salut de les persones, incrementant les desigualtats econòmiques, limitant l’accés a l’educació i incrementant les violències masclistes. No obstant això, aquesta no és l’única crisi dels nostres temps, ja que conviu, interactua i potencia altres crisis globals, com la sanitària (generada per la COVID-19), la de la biodiversitat i la de l’aigua (Singh, 2021).

En els darrers anys constatem que l’impacte de la manca de disponibilitat d’aigua i el canvi climàtic sobre la mobilitat humana, tradicionalment més difús, està essent cada vegada més directe. Aquests factors no determinen els moviments de població de manera episòdica o localitzada, sinó que cada vegada tenen una afectació més generalitzada. Especialment en contextos vulnerabilitzats al Sud global, les necessitats diàries relacionades amb la qualitat, la falta d’aprovisionament, l’excés o l’escassetat d’aigua estan arribant a ser tan determinants per a la vida que, en conjunció amb altres factors, estan induint moviments de població de diferents escales (Gheuens et al., 2019; Nagabhatla et al., 2020).

Informe realitzat per la cooperativa CICrA Justícia Ambiental i coordinat per Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i Ecologistes en Acció.

L’informe analitza una de les conseqüències de no actuar davant els impactes de la crisi ambiental global sobre l’aigua: les migracions ambientals. L’impacte del canvi climàtic i d’altres manifestacions de la crisi ambiental global sobre l’aigua genera diferents tipologies de mobilitat humana.

L’estudi analitza diferents casos del Sud global – Senegal (Saint Louis), Colòmbia (Cartagena, Bolívar), els pobles inuit (Estats Units i Canadà) i Vietnam (Delta del Mekong)- on existeixen migracions ambientals, així com casos del Nord global -Delta de l’Ebre, Mar Menor i Siurana- que en un futur proper, si res no canvia, poden patir desplaçaments interns.

La crisi mundial de l’aigua, un dels detonants principals de les migracions ambientals

El 2021 el nombre de nous desplaçaments interns en més de cent quaranta països va ser de trenta-vuit milions de persones, dels quals vint-i-dos estaven associats a factors relacionats amb el canvi climàtic, com poden ser tempestes, inundacions, incendis, sequeres, lliscaments de terra i temperatures extremes. Aquesta informació és extreta del Centre per al Monitoratge dels Desplaçaments Interns (IDMC).