→Què hi ha darrere dels preus dels productes agraris?
Autora: Annaïs Sastre Morató | Cooperativa l’Aresta / CoopCamp – Ateneu cooperatiu del Camp de Tarragona
L’any 1958 anys destinàvem un 55% de la renda familiar a comprar aliments, al 1980 un 30% i actualment un 16%. D’altra banda, al 1958 només un 5% de la renda familiar anava destinat a habitatge i, ara, hi destinem entre un 35% i un 60%.
Què està passant? Com podem comprar un telèfon mòbil per 1.000€ i després pensar que gastar-nos 1,5€ en un enciam és car? Com pot ser que permetem que s’emporti la major part de la nostra renda el banc de torn, el gran tenidor, Apple, Microsoft o Vueling i la pagesia que ens alimenta i que gestiona el territori estigui al carrer protestant perquè no pot més?
Certament sembla que el món s’hagi tornat boig…, però anem a desgranar una mica més una part de la situació del sector agroalimentari i les disbauxes de l’agroindústria, per entendre-ho tot plegat una mica millor.
Els aliments “barats” que comprem a les grans superfícies provenen de països del Sud del món que produeixen més barat perquè els costos de producció són més baixos (sous, insums, etcètera) i on, a més, hi ha una regulació més laxa dels drets laborals i de les polítiques ambientals. També poden ser aliments de finques agràries gestionades per peons i directors de producció de les grans cadenes o bé per pagesia lligada a contractes, que els van escanyant, a poc a poc, i els van renegociant els preus de compra a la baixa, i sovint per sota els costos de producció.
Quan diem «barats» entre cometes és perquè el cost que suposa a la societat en realitat és molt major que el preu que en paguem al supermercat. (Llegiu l’article sencer en aquest enllaç).
El cost i el valor del consum agroecològic. Consumir local surt més car o més barat?
“El sistema alimentari actual s’ha demostrat ineficient per a produir i distribuir aliments nutritius suficients per a tota la població de manera apropiada des del punt de vista econòmic, social i de sostenibilitat ambiental. Es fa necessari transitar cap a models sostenibles de producció, distribució, consum i gestió de residus, així com definir polítiques més adequades per a la lluita contra la fam, la malnutrició i l’obesitat”.
“Si garantíssim que tota la despesa alimentaria de centres públics (escoles, hospitals, llars de la 3a edat, bancs d’aliments, presons,etc) fos compra agroecològica, la demanda seria tan alta que automàticament els pagesos dedicats a aquests models responsables es multiplicarien”.
“Per què les administracions que ens recomanen canviar els hàbits de consum no fan més per facilitar i potenciar el comerç de barri o del poble i visibilitzar les cooperatives de consum més resilients, amables, saludables i solidàries?”
Fruit de l’informe que va presentar al 2022 la cooperativa El Pa Sencer, sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya, ara juntament amb CoopCamp, publica un estudi fet al Camp de Tarragona, a partir de dades recollides a la cooperativa El Brot i al grup de consum La Bajoca.
Les conclusions d’aquests estudis van més enllà del cost purament econòmic. Amb la voluntat d’arribar a conclusions més precises, s’han tingut en compte aspectes com la composició de tota la cistella, els hàbits de consum i les externalitats que no es reflecteixen al preu.
“La situació de crisi alimentària i del sector agrari és una realitat estructural que té dues derivades: d’una banda, problemes de viabilitat per al sector primari i, d’una altra, una inflació en els preus dels aliments que dificulta garantir el dret a l’alimentació de la població.
Amb aquesta situació, creiem que és clau l’impuls del consum cooperatiu i agroecològic en totes les seves fórmules: supermercats cooperatius, grups de consum, mercats de venda directa, etc.”
Llegiu l’informe sencer en aquest enllaç.
Recursos relacionats:
