Guia per a la sostenibilitat de les pràctiques educatives formals i no formals en la promoció del dret a l’alimentació mitjançant la metodologia d’aprenentatge servei. Aquest projecte ofereix recursos tant per a docents i organismes públics, com per a consumidors i consumidores.
La pandèmia ha mostrat com d’essencial i fràgil és la nostra alimentació i relació amb l’entorn. És moment d’aturar-se i començar a repensar el que mengem. Cal veure quins són els reptes i solucions que apareixen en temps d’emergències per tal d’avançar cap a una alimentació sostenible.
Tenim l’oportunitat de relacionar-nos d’una forma diferent amb les altres persones i amb la resta d’éssers vius que habiten el planeta amb nosaltres. Es poden fer canvis individuals i col·lectius per arribar a un model de producció i consum basat en criteris més justos des del punt de vista social, econòmic i ambiental, apostant per un sistema agroalimentari que sigui sa per als humans i per al planeta a llarg termini.
Repensar el que menges vol dir mudar d’intenció, un cop has fet un procés de reflexió sobre l’alimentació.
Per tal d’avançar cap a una societat més sostenible, l’educació i l’alimentació haurien d’estar connectades. El sistema agroalimentari i educatiu haurien d’estar vinculats, interactuar i compartir uns valors semblants.
El propòsit del document és constituir un recurs pedagògic per afrontar les emergències actuals en matèria de la sostenibilitat alimentària, a través d’un enfocament educatiu que integra l’aprenentatge experimental i el desenvolupament de la responsabilitat cívica per transformar les comunitats.
