El “turisme de catàstrofe” és una pràctica turística que realitzen algunes persones quan visiten zones afectades per desastres naturals, com inundacions o terratrèmols, per veure de prop els danys i les conseqüències de la catàstrofe. Aquest comportament sovint està motivat per la curiositat o per buscar imatges impactants per a les xarxes socials, però pot resultar perjudicial i insensible per a les comunitats afectades.
Per què és problemàtic el turisme de catàstrofe?
- Interferència amb els treballs de recuperació: Quan un gran nombre de persones visita una zona devastada sense cap intenció d’ajudar, poden obstaculitzar les tasques de rescat i reconstrucció. Els recursos locals —ja limitats— es poden veure afectats per la presència de visitants, que ocupen espais o demanen serveis que necessiten els afectats i els voluntaris.
- Impacte emocional en els afectats: Les persones que han patit pèrdues personals o materials poden sentir-se molestes o incompreses per la presència de gent que sembla més interessada en fer fotos o veure la destrucció que en ajudar o mostrar empatia. Aquesta actitud pot fer que les víctimes se sentin observades com si fossin un espectacle, cosa que empitjora el seu dolor emocional.
- Frivolització de la tragèdia: Visitar una zona de catàstrofe sense una finalitat clara de suport pot transmetre una manca de respecte cap a les persones afectades. Fer fotos o comentaris poc sensibles pot resultar molt ofensiu per a qui ho ha perdut tot en el desastre.
Com evitar el turisme de catàstrofe i promoure una solidaritat real?
- Informar-se abans de visitar: Si una persona vol ajudar, és important que es posi en contacte amb organitzacions locals de voluntariat o amb les autoritats municipals, per saber si realment es necessita la seva presència i quina ajuda específica es requereix.
- Donacions i suport logístic: Sovint, les comunitats afectades tenen més necessitat de recursos materials o econòmics que de presència física. Fer donacions a entitats benèfiques locals o enviar materials necessaris pot ser una ajuda molt valuosa i efectiva sense interferir en les tasques d’emergència.
- Evitar la difusió innecessària d’imatges: Fer fotos o vídeos per a ús personal pot ser comprensible, però cal tenir en compte si realment es tracta d’un contingut adequat per a les xarxes socials. Sempre s’hauria de valorar si publicar aquestes imatges pot ser una falta de respecte per a les persones afectades.
- Prioritzar el voluntariat organitzat: En lloc de desplaçar-se per compte propi, és millor participar en iniciatives organitzades per entitats que tinguin experiència en tasques de rescat i recuperació. Això garanteix que els esforços siguin realment útils i que es minimitzi el caos que pot provocar una afluència incontrolada de persones.Propostes per treballar a l’aula
Proposta adreçada a l’alumnat de CS de primària i ESO “La solidaritat en temps de crisi”
- Objectiu: Aprendre a diferenciar l’ajuda real i organitzada de la curiositat o intrusió en zones afectades per catàstrofes, desenvolupant valors de respecte i solidaritat.
- Desenvolupament:
- Anàlisi de casos reals: Presentar una sèrie de vídeos curts o articles que mostrin respostes a catàstrofes (ex: DANA al País Valencià, terratrèmols, etc.). Dividir els alumnes en grups i assignar-los un cas perquè en discuteixin com es va gestionar i quines actituds van ser constructives o destructives.
- Creació d’una campanya: Cada grup dissenya una campanya de conscienciació per ajudar de manera efectiva sense ser invasors. Poden crear pòsters, vídeos o fullets digitals amb idees sobre com donar suport des de la distància.
- Simulació d’un pla de resposta comunitària: En petits grups, els alumnes simulen un pla de resposta en una situació de crisi. Cada grup organitza diferents àrees, com recollida de recursos, difusió d’informació respectuosa i suport anímic. Això els ajudarà a comprendre la complexitat i els requisits d’ajuda en aquests escenaris.
- Competències treballades:
- Pensament crític i ètic
- Creativitat en la resolució de problemes socials
- Coneixement de la societat i cultura de la solidaritat
Proposta adreçada a l’alumnat d’ ESO i Batxillerat
“Respectem la tragèdia”
- Objectiu: Fomentar l’empatia i la sensibilitat envers les persones afectades per catàstrofes naturals, evitant la frivolització de les desgràcies alienes.
- Desenvolupament:
- Introducció: Explicar el concepte de turisme de catàstrofe, exposant exemples recents i mostrant testimonis de persones afectades que descriguin l’impacte emocional que els provoca aquest tipus de comportament.
- Debat en grup: Proposar una discussió guiada amb preguntes com “Com ens sentiríem si fóssim les víctimes?” o “Per què creus que algunes persones senten curiositat per veure una zona afectada?”
- Activitat de reflexió escrita: Cada alumne escriu un petit text o una carta imaginària dirigida a les persones afectades, posant-se en el seu lloc i explicant com creuen que es pot ajudar sense envair el seu espai.
- Conclusions: Crear un dossier col·lectiu amb un recull de missatges que fomentin la solidaritat respectuosa i eviti el turisme de catàstrofe, posant-lo en un espai visible del centre.
- Competències treballades:
- Empatia i gestió emocional
- Coneixement i respecte per la societat
- Pensament crític
-
Per saber-ne més:
-
Turismo de catástrofe: la desgracia ajena como entretenimiento
El turismo de catástrofe es una variante del denominado ‘turismo oscuro’ en que los escenarios de la desgracia se convierten en el principal aliciente para el visitante. (llegiu l’article sencer en aquest enllaç). -
‘Postureo ético’: presumir en redes de ¡qué buena persona soy!
“Desde que la ayuda externa llegó a València, he visto conductas sociales que me han empezado a doler. He rumiado mucho esta reflexión y confieso que me daba miedo expresarla, pero allá voy: Por favor, pensad antes de ayudar, EVITEMOS EL TURISMO DE CATÁSTROFES.” Eva Cortès
(Llegiu el fil sencer en aquest enllaç).
RECURSOS RELACIONATS:
Tractament dels efectes psicològics de situacions traumàtiques als centres educatius