Aquesta guia vol ser una eina per potenciar la importància de la reflexió en els projectes d’aprenentatge servei. Ens ofereix algunes pistes sobre quins poden ser els moments del projecte en què convé crear espais de reflexió, quins són els agents de reflexió, quins lligams podem establir amb l’avaluació dels projectes, quins recursos ens permeten potenciar espais de reflexió…, entre d’altres. Tots els recursos proposats al llarg de la guia es troben explicats i exemplificats a l’annex del final del document.
L’aprenentatge servei és una metodologia que no queda definida només per una tasca que es fa al servei de la comunitat, sinó que es tracta d’un projecte educatiu ben articulat que dona protagonisme a infants i joves i fomenta la seva participació dins la comunitat. A la cuina dels projectes d’aprenentatge servei, trobem diferents ingredients que no poden faltar i que es corresponen amb els seus dinamismes: necessitats, servei, aprenentatge, participació, cooperació, reconeixement, parteneriat, etc. Però hi ha un ingredient que aglutina tots els anteriors, els dona un valor afegit i els enriqueix: la reflexió.
Què entenem per reflexió?
Entenem per reflexió la utilització d’habilitats de pensament crític que es posen en pràctica a l’hora de preparar i desenvolupar un projecte. Les activitats de reflexió ofereixen beneficis diversos tant des del punt de vista acadèmic (habilitats de pensament complex i resolució de problemes, connexions entre diversos continguts) com de desenvolupament personal i curricular (millora del projecte i de les activitats de servei). A més, permeten als alumnes interioritzar les actuacions que han dut a terme, descobrir i establir connexions entres els aprenentatges adquirits a l’aula i afavorir un diàleg constant i necessari entre la pràctica i l’aprenentatge curricular.
La reflexió és l’element vertebrador que ens ajuda a aconseguir una forta vinculació i significació dels dinamismes pedagògics bàsics de l’aprenentatge servei: (1) la detecció de necessitats reals a la comunitat, que esdevindran els
reptes i el punt de partida dels alumnes, (2) la definició d’una activitat de servei que contribueixi a millorar les necessitats i (3) l’adquisició de continguts, competències i valors propis del currículum dels infants i joves. La correcta articulació d’aquestes tres dimensions ens permetrà dibuixar i definir una bona pràctica educativa.
La reflexió també ens ajuda a potenciar els aprenentatges, donar sentit a l’experiència i prendre consciència de la utilitat social del projecte. Reflexionar, per tant, esdevé peça clau en el disseny i desenvolupament dels projectes d’aprenentatge servei.
