Des que Gardner va suggerir que els éssers humans tenien intel·ligències múltiples, nombrosos professors han adaptat i incorporat la teoria de les intel·ligències múltiples (MIT) a la seva rutina diària a l’aula. No obstant això, fins ara, l’eficàcia de les metodologies inspirades en la MIT encara no està clara.
Donada la importància de basar les pràctiques educatives en evidències empíriques sòlides, l’objectiu d’aquest estudi és precisament realitzar una revisió sistemàtica i una metaanàlisi que permetin avaluar l’impacte de les metodologies d’instrucció inspirades en la MIT en l’assoliment acadèmic dels estudiants després d’un examen acurat.
El resultat de l’estudi conclou que no són recomanables les intervencions inspirades en la MIT per millorar l’aprenentatge dels assoliments acadèmics.
Revisió complerta:
→A valid evaluation of the theory of multiple intelligences is not yet possible: Problems of methodological quality for intervention studies
→Preocupació per l’elevada presència de neuromites a l’educació
Quina és la porta d’entrada dels neuromites al sistema educatiu? On s’expliquen i es validen teories pseudocientífiques que els docents donen com a bones?
Els neuromites estan àmpliament extesos als llibres de text, als cursos de formació, als màsters de professorat, als estudis de magisteri, psicologia i de Ciències de l’Educació, a les oposicions… Han anat proliferant i escampant-se entre els diferents professionals de l’educació i a dia d’avui s’han convertit en un problema de primera magnitud. “La influència d’aquests mites a l’aula és problemàtica perquè malgasta diners, temps i esforços, que es podrien gastar millor en el desenvolupament de pràctiques basades en l’evidència”. (Sylvan and Christodoulou, 2010; Pasquinelli, 2012). I també per la desconfiança i el despretigi social, i acadèmic, que generen cap als estudis relacionats amb l’educació i cap als seus professionals.