Quines tècniques d’aprenentatge recolzades per la investigació cognitiva fan servir els estudiants a secundària? Prevalència i associacions amb les creences i el rendiment dels estudiants
En aquest nou treball que s’acaba de publicar, els investigadors Marta Ferrero, Fernando Blanco i Héctor Ruiz han analitzat la relació entre les estratègies d’aprenentatge de 3414 estudiants de secundària i el seu rendiment acadèmic i també han buscat associacions amb algunes de les seves creences i actituds davant l’aprenentatge.
Quines tècniques d’estudi funcionen?
Elaboració (tractar de donar significat propi a allò que se aprèn), evocació (recuperar de la memòria el que s’ha estudiat, com si s’estiguès fent un examen) i la pràctica espaiada, són les tècniques d’estudi que demostren tenir correlació amb els bons resultats acadèmics.
Podeu llegir un resum de les conclusions de l’estudi en aquest fil de l’Hèctor Ruiz.
Enllaç a l’estudi: https://cognitiveresearchjournal.springeropen.com/articles/10.1186/s41235-024-00567-5
→El mayor estudio sobre el aprendizaje de los alumnos de secundaria muestra qué técnicas funcionan y cuáles no. Ignacio Zafra, El País (9(07/2024).
RECURSOS RELACIONATS:
Preocupació per l’elevada presència de neuromites a l’educació
Quina és la porta d’entrada dels neuromites al sistema educatiu? On s’expliquen i es validen teories pseudocientífiques que els docents donen com a bones?
Els neuromites estan àmpliament extesos als llibres de text, als cursos de formació, als màsters de professorat, als estudis de magisteri, psicologia i de Ciències de l’Educació, a les oposicions… Han anat proliferant i escampant-se entre els diferents professionals de l’educació i a dia d’avui s’han convertit en un problema de primera magnitud. “La influència d’aquests mites a l’aula és problemàtica perquè malgasta diners, temps i esforços, que es podrien gastar millor en el desenvolupament de pràctiques basades en l’evidència”. (Sylvan and Christodoulou, 2010; Pasquinelli, 2012). I també per la desconfiança i el despretigi social, i acadèmic, que generen cap als estudis relacionats amb l’educació i cap als seus professionals. (Enllaç al recurs).
Metodologies actives a revisió: Aprenentatge per descobriment
Funciona la metodologia de l’Aprenentatge per descobriment?
Aprenentatge actiu vs instrucció directa
Dins de l’àmbit del que s’anomena “aprenentatge actiu” podem trobar, metodologies com l’aprenentatge basat en projectes, l’aprenentatge basat en tasques, l’aprenentatge basat en problemes, l’aprenentatge per descobriment, o l’aprenentatge basat en reptes.
Totes aquetes estratègies d’ensenyament i aprenentatge actualment es considera que són més favorables a l’aprenentatge que “la instrucció directa” de coneixements per part del docent. Segons els resultats de l’estudi de John Sweller Sweller res no justifica el pes que es dóna als enfocaments basats en l’aprenentatge per descobriment en les lleis educatives i en els currículums que es redacten.
Per què els enfocaments basats en la investigació perjudiquen l’aprenentatge dels estudiants?
(Enllaç al recurs).
Com promoure un entorn de treball silenciós a l’aula
“El soroll i la contaminació acústica a les escoles és un problema que va creixent i les evidències de la seva afectació i l’impacte que provoca en el relació amb l’aprenentatge es documenta cada vegada més i es demana més atenció a aquest contaminant ambiental per part dels educadors i les famílies.
Malgrat els estudis que s’han portat a terme, que demostren els efectes negatius del soroll en la salut d’alumnes i mestres, així com l’evidència d’una relació directa entre el soroll i les afectacions en el procés d’ensenyament-aprenentatge, els nivells acústics de les escoles superen els límits admesos per ser considerat un ambient saludable i que no afecti negativament a les persones. Podem considerar, doncs, que un primer pas per millorar la contaminació acústica a les escoles és conscienciar del problema a la comunitat educativa. (Enllaç al recurs)