El soroll és una de les principals molèsties que afecten el benestar i la salut de les persones. Això és especialment important en els centres educatius, on els alumnes passen moltes hores al dia. El soroll excessiu pot afectar la capacitat d’atenció, la concentració i l’aprenentatge dels estudiants, així com la salut i el benestar dels professionals de l’educació.
“El soroll i la contaminació acústica a les escoles és un problema que va creixent i les evidències de la seva afectació i l’impacte que provoca en el relació amb l’aprenentatge es documenta cada vegada més i es demana més atenció a aquest contaminant ambiental per part dels educadors i les famílies.
Malgrat els estudis que s’han portat a terme, que demostren els efectes negatius del soroll en la salut d’alumnes i mestres, així com l’evidència d’una relació directa entre el soroll i les afectacions en el procés d’ensenyament-aprenentatge, els nivells acústics de les escoles superen els límits admesos per ser considerat un ambient saludable i que no afecti negativament a les persones. Podem considerar, doncs, que un primer pas per millorar la contaminació acústica a les escoles és conscienciar del problema a la comunitat educativa. Abans, però, haurem d’abordar la manca de coneixement existent sobre la consideració i la sensibilització enfront el soroll que tenen els alumnes, si el consideren un agent molest, i com els afecta en el seu aprenentatge a nivell d’aula. L’educació sonora és un dels mitjans per formar entorns més saludables” (Rodriguez, 2015).
(El soroll en les aules de primària de l’Escola Garbí d’Esplugues de Llobregat , Puertas Izaga, María).
Costa Pagès, Pere
REVISTA GUIX – 348 Graó
Els avisos, les demandes de silenci, el crit de to alt que emet un ensenyant cap als seus alumnes no exerceix sempre el mateix efecte. Depèn, és clar, de cada docent i de cada estudiant. Però sovint tenim en compte l’emissor (sobretot si som nosaltres, els mestres), el receptor (els alumnes) i deixem de banda el missatge, és a dir, el Calleu!, en les diferents versions en què es pot presentar.
Paul A. Kirschner & Mirjam Neelen
“Com més soroll, menys aprenentatge”. Quines conseqüències té la preferència, qüestionable, d’alguns pedagogs i professors pels mètodes d’instrucció en els quals el treball/col·laboració/cooperació “pràctics”, són la base?”
→Silenci… el seu efecte de canvi – Social.cat
Els sorolls i les xerrameques “verborreiques“ ajuden a calmar moltes ansietats i inseguretats en les relacions humanes, però alhora impedeixen que ens adonem de la gran oportunitat que tenim davant nostre, que és la de poder fer-nos conscients i enfrontar-nos a la situació que ens incomoda d’una manera que ens ajudi a identificar que sentim en aquell precís instant i reflexionar sobre per què ens estem sentint d’aquella manera en aquell moment.
El silenci com a eina i acció educativa amb els gossos, però també entre humans, és d’un valor incalculable que sovint acostumem a tapar amb paraules i sorolls que dificulten la comprensió del moment present o la posterior reflexió. És tan important el silenci com a eina educativa i terapèutica amb els gossos com ho és amb els humans. Entre altres qüestions, donar l’oportunitat a què es produeixin dos elements claus en l’aprenentatge, un és l’observació i l’altre la reflexió.
→Projecte “Conviure sense soroll”
Projecte interdisciplinari sobre el so, el soroll i la contaminació acústica, que implica tota la comunitat educativa i proposa actuacions per millorar la qualitat de vida a l’escola i a casa.
El soroll és un contaminant ambiental que afecta la salut i la qualitat de vida de les persones.. Els centres educatius són un dels molts escenaris en els que la contaminació acústica té afectacions en les persones que hi conviuen i pot interferir negativament en els procesos d’ensenyament-aprenentatge. El soroll provoca, entre altres afectacions, interferències en la comunicació, manca de concentració, irritabilitat, conductes agressives, estrès. Conviure diàriament amb el soroll fa que les persones s’acostumin a suportar-lo, a normalitzar-lo i a generar-lo de manera inconscient, el que dificulta atribuir al soroll les conseqüències nocives que suposa en l’activitat escolar.
(…) són els propis alumnes els majors generadors de soroll. Aquesta evidencia porta a reflexionar sobre la necessitat de buscar estratègies que afavoreixen estones de silenci amb la finalitat de contribuir a diseñar un entorn d’ensenyament aprenentatge adequat.
En els centres escolars diferenciem dos tipus de soroll, aquells que venen de l’exterior com pot ser el soroll de trànsit, i els que es produeixen a l’interior del centre, com el soroll que provoquen els i les alumnes cridant, els quals tenen un efecte bastant nociu, ja que es troben en un rang de freqüències on l’oïda és més sensible. (González y Fernández, 2014).
→Escolteu aquest silenci, David Cirici
Els nostres alumnes fan massa soroll. I no em refereixo al que fan amb els pupitres i les cadires quan entren i surten de les classes, ni al fet que parlin amb els companys i no escoltin gaire. Parlo de la incontinència verbal, de la impaciència, quan el professor pregunta alguna cosa, a respondre qualsevol cosa a veure si l’encerto l’endevino. La paraula i la participació a classe estan sobrevalorades.
És difícil connectar amb el nostre pensament, elaborar-lo i destil·lar-lo per poder dir alguna cosa interessant, si no pensem en silenci. Aquest segle XXI és extremadament sorollós. Sovint les paraules no ens deixen veure les coses.
Quines tècniques afavoreixen el silenci per millorar els aprenentatges dels alumnes?
- La lectura: La lectura és una tècnica d’ensenyament que requereix silenci perquè els estudiants puguin concentrar-se en llegir el text i comprendre’l.
- Les activitats individuals: Les activitats individuals, com ara les tasques escrites o els exercicis de problemes, requereixen silenci per permetre als estudiants concentrar-se en la tasca i resoldre-la adequadament.
- Les activitats d’observació: Les activitats d’observació, com ara l’anàlisi de gràfics o imatges, requereixen silenci per permetre als estudiants concentrar-se en l’observació i interpretació dels elements visuals.
