El dissabte 16 de juny, a les 12h, a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, es realitzarà la final dels V Jocs Florals de Catalunya. Informar que un dels centres classificats és l’Escola els Pins de Castelldefels i participarà a la final de la categoria B amb el títol LA LLEGENDA DELS BARONS DE L’ERAMPRUNYÀ.
A continuació podreu llegir el conte:
LA LLEGENDA DELS BARONS DE L’ERAMPRUNYÀ
Si el que vols llegir és un conte, no continuïs… perquè, a partir d’ara, el que aprendràs és una llegenda.
– I quina? et preguntaràs. Doncs, continua llegint i ho sabràs!
El 15 d’agost del 1479 a Castelldefels, una petita ciutat de platja que tenia un castell, hi vivia molta gent: cavallers, pagesos, artesans, militars i tota la resta d’habitants. Però, els nostres protagonistes no són cap d’aquests, sinó els Barons de l’Eramprunyà. Ells vivien al castell que es veia damunt del turó de la vil·la. Es deien Arnau i Jordana i tenien dos fills: en Jaume i la Constança. Eren bons,amables i solidaris amb el seu poble, però havien d’obeir al rei Ferran II. I com tothom ja sap, en aquella època, s’havia de donar gran part de les collites i del bestiar de cada poble al rei. Malgrat aquella tradició, la família dels Barons va tenir una gran idea…
Sabeu quina va ser? Doncs que volien ser com en Robin Hood! En comptes de donar els productes al rei, els donarien a la gent del poble, que eren més pobres.Però …no ho van fer sols. Els Barons van tenir l’ajuda d’en Gar-i-got, un drac bo,volador i molt gran que vivia a les muralles del seu castell. Ell, en un tres i no res,faria tot el repartiment , com si fos un missatger dels d’avui en dia.
Un dia, mentre en Gar-i-got feia la seva tasca, un militar del Rei Ferran, en veure’l volar tot carregat, va anar de seguida a dir-li al rei el que havia vist. El rei, en assabentar-se’n, es va enfadar molt i va cridar en Llucifer, un dimoni amic seu tan dolent com ell.
Ferran II : – Llucifer! Et mano ara mateix que aturis el drac i castiguis els Barons pel seu comportament !
Però, com que en Llucifer no era massa llest (era un babau!), ho va entendre malament i va creure que havia de castigar-los a tots, drac inclòs.
Llucifer: – Sí majestat! Ara mateix m’hi poso. Confiï en mi, no el defraudaré! N’estàs egur d’això que em demana? Pensi que els meus encanteris duren per sempre i no es poden desfer!
El rei li va contestar: – D’acord. Molt millor que duri per sempre!
Per complir l’ordre, en Llucifer va cridar a la seva colla de dimonis perquè l’ajudessin, ja que ell tot sol no podria amb tots.
Els dimonis, dirigits per Llucifer, van anar a buscar als Barons i a en Gar-i-got . Quan els van tenir agafats a tots, els van portar a la seva torre de guaita per a fer-los l’encanteri. En Llucifer havia decidit com a càstig convertir-los a tots en enormes gegants de cartró.
– I per què en gegants i no en plantes?- va preguntar un de la colla dels diables.
– Doncs, perquè d’aquesta manera espantaran a la gent, que sembles tanoca!!!! – va respondre el cap dels diables.
Ara ja han passat molts anys i potser us preguntareu si el Rei Ferran i el seu amic dimoni van aconseguir l’objectiu de castigar als Barons per haver ajudat a la gent pobre.
Si ho voleu saber, acosteu-vos a la Festa Major de Castelldefels el 15 d’agost imireu la cara de la gent quan veuen passar als gegants, en Gar-i-got i els diables. Segur que somriuen més amb els primers que amb els darrers. Però, com que això és una llegenda, us la podeu creure o no. Vosaltres mateixos!!
