CULTURA POPULAR i TRADICIONALLes comarques penedesenques tenen una important tradició folklòrica i tradicional que es manifesta en la seva expressió més extensa a la Festa Major de cada poble. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
BESTIARI FESTIUDRAC Peça d’origen medieval que llença foc i és una representació del mal.
DRAGA No hi ha tradició antiga de dragues. Són peces de nova creació. N’hi ha a Cubelles, Vilanova, Cunit, Canyelles i Les Roquetes -St Pere de Ribes-. ÀLIGA L’Àliga és una peça d’origen medieval que disposaven les viles que havien tingut privilegis reials. Per això les àligues acostumen a portar una corona reial al cap. La de Vilafranca està documentada cap al segle XVI.
GEGANTS La gran majoria de municipis tenen gegants. La gran majoria de municipis tenen gegants. Sant Quintí de Mediona, Vilafranca, l’Arboç i Sitges tenen gegants centenaris, amb més de cent anys d’història. Molts municipis tenen també parella de gegants petits. Alguns gegants recorden personatges importants com per exemple a Cubelles el gegant Charlie Rivel en record del gran pallasso.
NANS i CAPS-GROSSOS Molts municipis disposen de nans. Destaquen per la seva grandària les dues parelles de Cap Grossos de Vilafranca i els Cabeçuts de Sitges.
VÍBRIA La víbria o vibra és, de fet, la femella del drac però amb marcats caràcters femenins com dues mamelles i bec d’àliga amb urpes i ales d’insecte.
MULASSA Peça portada per dues persones. La de Vilanova es coneix des de finals del segle XVI.
FIL·LOXERA La Fil·loxera gran i les fil·loxeretes van ser creades a Sant Sadurní d’Anoia als anys vuitanta del segle passat. Representen l’insecte de la fil·loxera i són el centre de la festa actual.
CAVALLETS o COTONINES Conjunt de figures on els balladors figuren anar dalt d’un cavall tot passejant i ballant al ritme de la música.
ALTRES A partir dels anys setanta del segle passat i amb les ganes de recuperar les festes populars i de crear sentiment de comunitat, moltes poblacions van encarregar a artistes escultors la confecció de nou bestiari festiu.
BALLS POPULARSBALL de DIABLES Sant Quintí de Mediona, Vilafranca, Vilanova, Sitges, L’Arboç i El Vendrell són les poblacions amb balls de diables centenaris i amb parlaments.
BALL d’en SERRALLONGA El Ball d’en Serrallonga és un ball parlat protagonitzat pel bandoler Joan de Serrallonga. El ball té un caràcter burlesc i de paròdia i intercala diàlegs seriosos amb altres de còmics. El ball parlat d’en Serrallonga encara avui s’escenifica en el marc de moltes festes populars catalanes. Tots els balladors van proveïts de trabucs. Tenen ball d’en Serrallonga, Vilafranca, Santa Margarida i els Monjos, Vilanova i Sant Quintí de Mediona.
BALL dels PASTORETS És una dansa en la qual els balladors, vestits de pastors, ballen al ritme de la música colpejant uns bastons llargs i acolorits. És un ball que havia desaparegut i que es va recuperar cap als anys vuitanta del segle passat. Hi ha Ball dels Pastorets a Vilafranca, Vilanova, Sitges, l’Arboç i el Vendrell.
BALL de PANDEROS Ball en que cada ballador o balladora porta un instrument de percussió: el pandero o pandereta, amb el que segueix el ritme de la música. S’anomena Ball de Panderos quan està format per balladors i balladores. S’anomena Ball de Panderetes si és format exclusivament per balladores. Vilafranca, Sant Pere de Ribes i Sitges tant tenen ball de Panderos com de Panderetes
BALL de CERCOLETS Ball d’origen antic relacionat amb les feines de pagès. Diferents parelles amb un cèrcol guarnit a la mà van dansant al ritme de la música. Hi ha Ball de Cercolets a Vilafranca, Vilanova, Sitges, Les Roquetes -Sant Pere de Ribes-
BALL de BASTONS El Ball de Bastons és una antiga dansa col·lectiva que es balla en molts indrets del món i que compta amb una extensísima tradició a Catalunya. Els balladors van proveïts de dos bastons curts que van picant entre ells tot fent diferents figures al ritme de la música. Tenen Ball de Bastons Vilafranca, Font-rubí, La Granada, Sant Quintí, Sant Sadurní, Llorenç del Penedès i Sant Pere de Ribes -on hi ha molta tradició-.
BALL de CINTES BALL de GITANES Ball popular d’origen i significat desconegut. La dansa es fa a l’entorn d’un pal central amb cintes, al voltant del qual els balladors i balladores van girant i trenant i destrenant la cinta que agafen amb la mà. Vilafranca, Vilanova, Sitges, Sant Quintí i l’Arboç tenen Ball de Gitanes. Sitges i Vilanova també tenen Ball de Cintes.
BALL PLA Ball en parelles, comú en moltes comarques catalanes. És caracteritza pels moviments suaus i elegants de tots els seus membres. Aquest ball surt a la Festa Major de Vilafranca.
BALL dels FIGUETAIRES Ball per parelles. Al ritme de la música es fan diferents formes i gestos burlescos. Només es balla a Vilafranca.
BALL dels MALCASATS El Ball de Malcasats és un ball parlat en que diferents parelles de gent del poble s’expliquen i es discuteixen parlant amb versets satírics. Es representa a Vilafranca i el Vendrell.
LA MOIXIGANGA La moixiganga és una representació dansada en què els balladors realitzen diferents figures representant escenes de la vida de Jesucrist.
BALL de VALENCIANS Aquest ball d’origen molt antic és, segons tots els investigadors, l’avantpassat directe dels castells actuals, tant és així que antigament es coneixia com a “valencians” als castellers fins que més tard van passar a denominar-se “xiquets” fent referència al seu origen a la ciutat de Valls.
ELS FALCONS Els Falcons realitzen figures humanes de gran dificultat i d’una gran bellesa, com l’escala o la pira, així com construccions castelleres com els pilars aixecats per sota. La colla de Llorenç va començar l’any 1942, la colla vilafranquina es va crear el 1959, la de Vilanova el 1972 i la de Sant Sadurní el 1992.
ELS CASTELLERSLa tradició castellera és molt arrelada a les comarques penedesenques. De fet l’Alt Camp –Valls-, el Tarragonès i el Penedès són les comarques on el fet casteller va néixer i es va consolidar des de fa més de dos segles. És a partir dels anys seixanta del segle passat que el fet casteller es va anar escampant per moltes comarques catalanes…fins a l’actualitat que ja hi ha algunes colles castelleres fora dels territoris de parla catalana.
LA MÚSICA POPULAR I TRADICIONAL El ball i la dansa dels diferents grups no seria pas possible ni tindria la seva bellesa sense l’acompanyament de la música. Des de fa molts i molts anys la música a acompanyat tots i cada un dels balls en el seu pas per cercaviles, processons i actuacions. Igualment a Falcons i Castellers en la construcció de les seves figures i castells. La gralla, el timbal, el flabiol, el tamborí, el sac de gemecs són els principals instruments de la nostra música tradicional i el so inconfusible dels balls populars penedesencs.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
FIRES i FESTESLES FESTES MAJORS A tots els pobles es celebra com a festa principal la Festa Major, amb diversitat d’actes al voltant de la data de celebració del patró o patrona del poble. Molts dels pobles i viles penedesencs tenen una estructura de Festa Major força semblant: Activitats folklòriques tradicionals de balls populars –gegants, nans, ball de bastons, ball de gitanes, ball de panderos, moixiganga…- castellers, oficis religiosos, castell de focs artificials, concerts i balls populars, grallers, activitats per la mainada …no acostumen a faltar en cap de les nostres festes majors. Festa Major de l’Arboç . Dedicada a Sant Julià. Es celebra l’últim diumenge d’agost. En destaquen les cercaviles ,l’exhibició dels diferents grups folklòrics, les matinades, l’exhibició castellera amb els Minyons de l’Arboç i colles convidades, la processó de Sant Julià, el recitat dels versots i els parlaments del Ball de diables i la tradicional encesa conjunta del Ball de diables anomenada la carretillada. Festa Major de Sitges. Dedicada a Sant Bertomeu, patró de Sitges. Del 21 al 27 d’agost. En destaquen el pregó, l’entrada de gralles, la processó de la bandera, el castell de focs d’artifici tocant el mar, l’ofici, la processó d’ofici. Festa Major de Vilanova i la Geltrú. Dedicada a la Mare de Déu de les Neus, patrona de Vilanova. En destaquen el Correfoc, la Diada castellera amb els Bordegassos de Vilanova i dues colles convidades, el Convit a la Festa i els Dotze morterets, la Cercavila de la Vigília amb tot el seguici de balls populars, el castell de focs, el Ball de les 7 Hores, la Cercavila d’Ofici, l’Ofici solemne, la Cercavila del Vot del Poble i la Cercavila de l’Imaginari. Festa Major del Vendrell. Del 25 al 28 de juliol. Dedicada a Santa Anna, patrona de la vila. Cercaviles, actuació castellera a càrrec dels Nens del Vendrell, cercavila de foc, encesa del campanar, cercavila popular, en què participen tots els balls populars i els castellers Nens del Vendrell, acte sacramental a la plaça Nova. Festa Major de Vilafranca. Dedicada a Sant Fèlix, patró de Vilafranca. Del 29 d’agost al 2 de setembre. En destaquen els goigs dedicats a Sant Fèlix; la tronada d’inici de la cercavila del dia 29; les processons dels dies 29, 30 i 31; el castell de focs, els oficis religiosos; l’exhibició dels balls populars; la diada castellera del dia de Sant Fèlix amb la participació de les quatre millors colles del món casteller; els concerts nocturns….
Festa dels Tres Tombs de Vilanova Es celebra el 17 de gener en honor a Sant Antoni Abat . Celebració festiva dels tradicionals tres tombs al voltant de la rambla vilanovina. Aquesta festa al llarg de l’hivern se celebra en altres poblacions catalanes. La de Vilanova és de les més lluïdes de Catalunya. Festes de Carnaval Especialment significatives les de Vilanova i la Geltrú i Sitges, on s’ha mantingut la festa inclús durant la dictadura franquista. Actualment molts pobles el celebren, amb major o menor intensitat.
LES FIRES Fires i Festes de Sant Sadurní. Festa de la Fil.loxera. Fira del Gall de Vilafranca. Als voltants del 21 de desembre, Sant Tomàs. Fira tradicional dedicada a l’aviram de Nadal, especialment gall negre del Penedès i gallina penedesenca. Fira de Santa Llúcia de Gelida. El 13 de desembre. Fira tradicional amb confecció de la tradicional escudella de Santa Llúcia, que es reparteix a tots els assistents. Fira de Santa Teresa del Vendrell. Es celebra als voltants del 15 d’octubre, festivitat de Santa Teresa. Fira comercial amb importants actes culturals, com la diada castellera. Fires de Maig de Vilafranca. El tercer cap de setmana de maig. Mostra de l’oferta comercial penedesenca. Activitats culturals i festives.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
INSTITUCIONS POLÍTIQUESLes administracions polítiques que regulen la vida política i administrativa de les nostres comarques són: ELS AJUNTAMENTS En la present legislatura, que va de les eleccions municipals de maig del 26 de maig de 2019 fins a les següents eleccions municipals previstes pel maig del 2023, els ajuntaments penedesencs estan constituïts de la següent manera: Composició dels regidors de cada ajuntament A L T P E N E D È S
Composició dels regidors de cada ajuntament B A I X P E N E D È S
Composició dels regidors de cada ajuntament G A R R A F
Dades extretes del web: https://www.elpuntavui.cat/canals/politica/eleccions-municipals-2019 Llegenda: JxC Junts x Catalunya Cs: Ciutadans; CUP: Candidatures d’Unitat Popular; ERC: Esquerra Republicana de Catalunya; PSC: Partit dels Socialistes de Catalunya; ECP En comú Podem; PP: Partit Popular. Les altres sigles corresponen a candidatures presentades unicament en un municipi. ELS CONSELLS COMARCALS Els consells comarcals presten serveis als ajuntaments i fomenten la cohesió, l’equilibri i el desenvolupament de cada comarca. Les funcions principals que realitzen són: El Ple és el màxim òrgan de govern del Consell Comarcal. Els seus membres són regidors representants de cada municipi. La composició dels actuals Consells Comarcals, d’acord amb el resultat de les eleccions municipals del maig del 2019 és la següent:
Llegenda: Dades extretes del web: http://www.elpuntavui.cat/canals/politica/eleccions-municipals-2019 LA MANCOMUNITAT PENEDÈS GARRAF La Mancomunitat Penedès Garraf es va formar, quan encara no existien els Consells Comarcals, per dotar de serveis els municipis de l’Alt Penedès i el Garraf. És una administració local formada per l’associació voluntària dels 33 ajuntaments de l’Alt Penedès i el Garraf per a la realització i prestació de serveis en comú. El Ple de la Mancomunitat és el màxim òrgan de govern i està format per representants de tots els municipis representats. Actualment la Presidenta de la Mancomunitat és Sergi Vallès JxC , alcalde de Torrelles de Foix. Alguns dels serveis que ofereix la Mancomunitat són:
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
INSTITUCIONS CULTURALSLes comarques penedesenques disposen de moltes institucions culturals on es desenvolupen moltes activitats relacionades amb la història, la ciència, l’economia, la literatura, les tradicions… N’hi ha que depenen d’organismes públics com els ajuntaments, les Diputacions o la Generalitat de Catalunya i moltes d’altres que són fruit de la dedicació i l’esforç de molts ciutadans que són qui les mantenen plenes d’activitats. Les principals són: ARXIU HISTÒRIC COMARCAL. A cada capital de comarca.
INSTITUT D’ESTUDIS PENEDESENCS Associació cultural dedicada a l”estudi i la divulgació de la cultura i del territori del Penedès: història, literatura, art, geografia, excursionisme, filatèlia, toponímia, ciències naturals, ciències socials, arqueologia, bibliografia, ciència i tecnologia… ALT PENEDÈS
BAIX PENEDÈS
GARRAF
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
MITJANS DE COMUNICACIÓLes comarques del Penedès disposen d’un bon nombre de mitjans de comunicació, tant televisius, com radiofònics com en premsa escrita. Aquests mitjans es centren en la informació de caràcter local i comarcal.
Ràdios locals i comarcals Diferents municipis, com Vilafranca, l’Arboç ,Banyeres, Sant Sadurní, Sant Pere de Ribes, Sitges, Cubelles… disposen de ràdios locals i municipals, ja sigui en FM o per internet. També emet una emissora privada SERPenedès-Garraf.
Premsa escrita Cal distingir entre setmanaris d’informació local i comarcal de caràcter gratuït com “La Fura” o “El Cargol” i setmanaris d’informació general que cal comprar, com “El Tres de vuit”, “L’eco de Sitges” o el “Diari de Vilanova”. Premsa digital Els mitjans escrits disposen també de la seva versió digital.Des de fa uns anys han aparegut diferents mitjans d’informació unicament en format digital, com l’Eix Diari.
CULTURA RELIGIOSACatalunya és un país de tradició cristiana. Des de fa molts segles les creences religioses de la majoria dels catalans han estat el cristianisme i molts dels costums, edificis, obres d’art, festes populars… han tingut i tenen relació amb la història, la tradició i els costums cristians. “Amb independència que sigui practicant o no, quina és la seva religió?” –en percentatge-
Els centres de culte són els llocs on les persones que segueixen una religió es reuneixen per compartir les seves creences i fer les oracions per a lloar el seu Déu. Per exemple, una església cristiana, una mesquita islàmica…
Font: Idescat 2014 Podem concloure que a les comarques penedesenques: ** Més de la meitat de la població (68,6%) segueix una religió, la gran majoria la catòlica, però també altres religions ben diverses. ** Una part important de la població (27,9%) manifesta no creure en cap religió o no ho té prou clar. ** La religió majoritària és la catòlica ja que des de fa molts segles Catalunya és un país de tradició cristiana i catòlica. Les parròquies i esglésies catòliques són molt abundants i n’hi ha en tots els pobles i ciutats penedesenques. ** Hi ha diversitat religiosa, és a dir, hi ha persones que segueixen altres religions.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
