La injusta Justícia

SE Tgnès19/03/19  

Xènia Vallvé CalvetTítol:          La injusta Justícia
Autor/a:     Xènia Vallvé Calvet
Tutor/a:      Teresa Vilà
Modalitat:  Humanitats i Ciències Socials
Àrea:          Llengua
Centre:       Ins Gabriel Ferrater i Soler
Localitat:   Reus

Objectius:
  1. Descobrir si és justa o no la Justicia
  2. Saber que en pensa la societat de la Justícia
  3. Saber que en penses els professionals de la Justícia
  4. Quins són els principals problemes que té la Justícia
  5. Com es poden solucionar els problemes que té la Justicia
Hipòtesi:

És realment justa la Justícia?

El procés:

Per realitzar la part teòrica he cercat informació a diferents pàgines web, especialitzades en questions jurídiques.
I per realitzar la part practica, a part d’aquestes pàgines també he cercat diferents articles.
El treball està estructurat en dues parts, una teòrica i una altra pràctica.
A la part teòrica he definit els conceptes de Justícia, Llei i Dret, he assenyalat la relació entre llei i Justícia i he explicat el significat del símbol de la Justícia. A continuació he exposat un breu resum de l’evolució de la justícia des dels seus orígens fins a l’actualitat, per tal de saber com hem arribat al Dret actual i he fet un petit resum dels dos Drets històrics més importants: el Dret de l’antiga Grècia i el Dret romà. Com a curiositat he citat algunes de les lleis que van existir antigament i que avui en dia serien estranyes o considerades injustes. I per acabar la part teòrica he explicat el funcionament de la justícia en l’actualitat. He detallat el procés d’elaboració de les lleis, els diferents tipus de judicis que existeixen, així com les seves fases i he enumerat els membres que poden intervenir en un judici.
A la part pràctica, he realitzat una enquesta, amb l’objectiu d’esbrinar l’opinió de la societat envers la justícia i he exposat la meva opinió personal a cada una de les preguntes realitzades. Vull remarcar especialment, les respostes obtingues a l’última pregunta de l’enquesta, ja que, es proposen solucions per millorar la Justícia; tant de bo que aquestes propostes poguessin arribar a aquells polítics o aquelles persones que tenen a les seves mans la possibilitat de canviar tot allò de la Justícia que no funciona.
Amb la finalitat de contrastar les opinions obtingudes a l’enquesta amb l’opinió dels professionals de la Justícia, he entrevistat a diversos professionals, sentia curiositat en saber com es veu des de dintre i si la seva percepció coincideix amb la de la societat en general. Per últim he analitzat tres Lleis que han estat molt polèmiques en els últims temps: Llei que regula l’abús i l’agressió sexual, Llei que regula la protecció de la propietat privada de l’ocupació il·legal i la Llei de l’impost de les hipoteques. Per dur a terme aquest apartat he fet servir casos reals (com per exemple el “cas Manada”), i he realitzat el meu propi anàlisi personal.
D’aquesta manera arribem a la part final; donaré resposta al meu dubte inicial sobre la justícia o injustícia de la Justícia i de les seves Lleis, és a dir, obtindrem una visió general del que en pensa la societat de la Justícia actual i proposaré solucions per millorar-la.

Conclusions:

Hem vist com el Dret existeix des de finals del segle V aC, sorgeix de la necessitat que van tenir les comunitats primitives de sotmetre’s a una direcció que les guiés i a unes normes que resolguessin els seus conflictes; és a dir, sentien la necessitat de tenir unes lleis.
El Dret és el conjunt de lleis, normes i d’institucions creades amb l’objectiu de garantir la pau i l’harmonia d’una societat. La base del Dret és la Justícia, que consisteix a donar a cadascú el que li correspon. En conclusió, podem resumir el punt 2 d’aquest treball, amb la següent frase: La Justícia és un fi, mentre que les lleis i el Dret són les eines per poder arribar a ella.
Una llei serà justa si serveix per contribuir al bé comú, a la pau entre les persones que formen part d’una societat organitzada. Les lleis han de ser útils, honestes, proporcionades als llocs i als temps. Una llei, contrària al poble, pot convertir-se en llei morta, que s’haurà de modificar per adaptar-la als nous temps.
Podem observar com la justícia des dels seus orígens ha estat masclista, la dona no tenia cap valor; així es desprèn clarament d’algunes lleis antigues, que es relacionen en el punt 3.3. Actualment, s’està lluitant des de diverses organitzacions per aconseguir una justícia menys sexista, on la dona sigui tractada en igualtat de condicions, tant en els processos judicials, com a l’hora d’ocupar llocs importants en l’administració de justícia, que fins ara han estat ocupats majoritàriament per homes.
Pel que fa referència al funcionament de l’Administració de Justícia, crec que no és un sistema dolent el que tenim, tot i que hauria de millorar en alguns aspectes.
Les sentències dictades pels jutges generen major o menor polèmica depenent del tipus de judici. Per exemple, en els judicis civils (reclamació de deutes, desnonaments per falta de pagaments…) o en els judicis contenciosos administratius (reclamacions entre particulars i l’Administració), les proves aportades per les parts solen ser bastant evidents i per tant l’aplicació de la Llei és bastant clara, no donant lloc a diverses interpretacions dels fets; en canvi en els judicis penals (robatoris, tràfic de drogues, assassinats…), i en els judicis laborals (acomiadaments, sancions laborals…), o fins i tot en els judicis civils de separacions matrimonials o divorcis, les sentències solen generar més controvèrsia inclús a vegades, són considerades injustes per la societat, ja sigui perquè es tracten temes amb els quals la societat es sent molt compromesa i sensibilitzada o perquè les proves aportades per les parts no són tan evidents.
L’enquesta ens dóna unes dades bastant dolentes sobre la percepció que tenen els ciutadans de la Justícia. Del total d’enquestats només la meitat hi confia, amb una valoració de cinc o mes. Cal dir però que la valoració mitjana entre tots els enquestats és de 4, és a dir, no arriba al aprovat. En canvi els professionals tenen una visió més positiva de la justícia, li donen un sis.
Un dels grans problemes que té la Justícia és la seva politització, seguit de la insatisfacció general que senten els ciutadans de les actuacions dels jutges, molta gent considera que no són tot el parcial que haurien de ser. També es percep una certa necessitat de revisar algunes lleis, per tal d’adaptar-les als nous temps. Així mateix, gran part de la societat pensa que la Justícia és molt lenta a l’hora de resoldre els casos, ja que deixa a molta gent indefensa durant molt de temps. Quasi tots els enquestats creuen que la Justícia no és igual per tothom.
Tot i que el panorama no és massa bo, jo vull ser optimista. És veritat que la Justícia presenta molts problemes i és cert també que la gent mostra un gran descontent en màteria judicial; però penso que aquests problemes es podrien solucionar amb més col·laboració des de tots els àmbits de la societat.
Jo, proposaría les següents mesures:
– En primer lloc canviaria el sistema d’elecció dels membres del Poder Judicial, penso que el sistema actual no garanteix la independència Judicial. Optaria per un sistema d’elecció per mèrits o per sorteig.
– Donaria més mitjans econòmics i amb més personal els diferents jutjats i buscaria formes de motivar als professionals de la justícia, per tal que treballin a més ganes.
– És necessari reduir l’acumulació de feina als Jutjats i aconseguir una justícia més àgil i rápida; per aconseguir això i s’establiria un sistema periòdic de revisió de les lleis existents, amb l’objectiu de comprovar que no han quedat antiquades i en cas que fos necessari modificar-les i adaptar- les als nous temps.
– Seria interessant que la societat s’impliqués amb el món de la justícia i facilités el seu funcionament. Aquesta implicació hauria de ser recíproca; estaria bé tenir un sistema judicial que facilités el màxim possible els tràmits dels seus usuaris.
– Pel que fa al qüestionament de la imparcialitat dels jutges i de les seves interpretacions, em costa trobar quines mesures es podrien prendre per millorar aquest aspecte. Els jutges són persones i com a tals tenen les seves pròpies vivències, les seves ideologies i la seva forma de pensar. Pot ser, una solució seria fer lleis més clares i concises, que deixessin el menor marge possible a la interpretació.
– Respecte a la percepció general tan negativa que té la societat sobre si la justícia és igual per tothom, penso que continuarà sent així, sempre hi haurà persones amb més mitjans econòmics que altres i per tant disposaran de millor assessorament jurídic. En aquest aspecte s’hauria de proposar als professionals, que treballin amb les mateixes ganes independentment de quina sigui la posició social i econòmica del seu client.
Lamentablement, he de dir que la Justícia és injusta; tant de bo entre tots poguéssim aconseguir canviar aquesta visió tan dolenta; M’agradaría tornar a fer aquest treball d’aquí no massa temps i que el pogués titular “La justa Justícia”.
Somio amb una Justícia imparcial, independent, àgil, ràpida, que no es deixi influenciar per l’entorn, pel poder, per la política…, dirigida al bé comú de la societat, igual per tothom, que sigui capaç d’evolucionar i adaptar-se als temps moderns, i que si en alguna cosa no funciona, sigui capaç de reconèixer-ho i prendre mesures per solucionar-ho.
Aquest treball de recerca m’ha donat una visió general del Dret i m’ha servit per poder dir amb més seguretat que abans de començar-lo, amb tot el respecte que em mereix però des d’una il·lusió infinita, que em vull dedicar professionalment al món de la Justícia i que treballaré amb totes les meves forces per aconseguir una justícia millor, igual per a tothom.

Llocs Web:
Presentació:

Fotos:

 

Foto 1.- Foto del símbol de la Justícia
Foto 2.- Relatiu a la justícia
Foto 3.- Balança