Mr. No-One

SE Tgnès19/03/19  

Sergi Cayetano VendrellTítol:          Mr. No-One – Film de creació própia
Autor/a:     Sergi Cayetano Vendrell
Tutor/a:      Laia Domingo Saldaña
Modalitat:  Arts
Àrea:          Cultura audiovisual
Centre:       Ins Jaume I
Localitat:   Salou

Objectius:
  1. Inicialment vaig partir d’un objectiu:
    – Dur a terme un teatre musical: elaborar el guió i dirigir el muntatge escènic.
  2. Però durant el procés ha anat canviant:
    – Realitzar un film basat en la història del teatre musical.
  3. – Elaborar el guió.
  4. – Compondre les partitures de les cançons.
  5. – Enregistrar el film en format de fals documental de gènere musical.
Hipòtesi:

En aquest treball no hi ha cap hipòtesi, ja que no és un Treball de Recerca sinó un treball de creació.

El procés:

Durant l’estiu de 2018 he començat a treballar en el meu Treball de Creació, un film de gènere fals documental musical. Aquest no és un gènere en si, és el resultat d’una hibridació entre el gènere musical i el fals documental.
Quan vaig començar a treballar en el Treball de Creació vaig viure un procés creatiu molt mogut. El primer objectiu que tenia, quan ja havia escrit el primer argument, era el de dur a terme un teatre musical. Vaig començar a estudiar el registre per saber com dirigir un format com el teatre musical però, tot i que vaig aprendre molt sobre ell, vaig entendre que seria un repte que no em donaria els resultats que esperava artísticament. Vaig canviar d’idioma artístic; seria una pel·lícula. Aquest procés va seguir endavant; vaig fer el guió, vaig ordenar tota la partitura i va començar el procés de gravació. Durant tot aquest procés anterior vaig tenir certes dificultats, però el veritable motiu pel qual vaig haver de fer la hibridació de gèneres va ser que una companya, l’actriu protagonista, deixés el projecte hores abans de la primera gravació. Això em va deixar molt “trencat” perquè ara m’era pràcticament impossible gravar gairebé totes les escenes. Vaig fer una pausa, era estiu i vaig començar a treballar… I necessitava unes vacances de veritat (cada dia estava fent mínim una cosa del projecte, tant era afegir un ornament a una partitura o modificar el guió d’una escena perquè m’agradés més). Després d’una petita pausa vaig fer una reunió amb un director de teatre i em va aconsellar posar en pràctica un exercici que es fa en diverses escoles d’actuació davant de càmera: falsejar un documental. Aquest exercici ajuda a treballar les escenes de manera ràpida i s’aconsegueix un cert realisme a la vegada que la història passa tal com el director vol. En el moment en el qual vaig establir el gènere, fals documental musical, vaig començar a preparar les gravacions de manera que sortís un producte bo. No m’importava si no entregava tot el film a la data d’entrega del treball perquè un procés creatiu no pot seguir unes dates de manera matemàtica i encara menys si el director i els actors de la pel·lícula no s’hi dediquen de manera professional de forma diària durant un cert període de temps.
La majoria de dades extretes han estat d’entrevistes a professionals del sector els quals han treballat en projectes i em podien aconsellar amb una base consistent. Aquest ofici és com tots: cada director de cinema té la seva forma de dirigir, cada músic té la seva manera d’interpretar una peça musical, per això he optat per treballar la història amb els actors, en el moment de l’edició de vídeo, en el moment de compondre les partitures de la manera que per mi fos més còmode i m’ajudés a donar més personalitat al producte a la vegada que no deixava de ser una pel·lícula amb les característiques necessàries per tenir la base que ha de tenir.
L’estructura emprada en aquest treball és tal i com jo vaig viure el procés. Cada cop que decidia fer un canvi en el projecte em reunia amb un professional que hagués treballat allò en concret i m’informava. Després posava en pràctica el que aquest professional i altres dades (que m’havien proporcionat apunts o bé pàgines web, per exemple) m’aportaven i seguia amb la creació.
Durant aquest procés he viscut moltes més dificultats a part de l’actriu que va marxar: També un dels establiments, amb els quals havíem pactat una gravació, ens van negar l’entrada la setmana següent perquè s’ho havien repensar. A més, la mare de la propietària d’una merceria de botons va morir la setmana abans de fer una gravació, vaig haver de tornar un mes després, ja que la merceria va estar tancada. Llavors vaig estar tots els caps de setmana fora, cosa que no em permetia gravar perquè l’actor fonamental d’aquella escena estudiava a Barcelona i només estava a Reus (lloc on gravàvem) els caps de setmana. I com aquestes n’hi ha un parell més, de dificultats!
I no tan sols en aquest projecte en concret. Puc afirmar que aquest estiu ha estat un viatge emocional i psicològic que m’ha tocat molt i m’ha fet aprendre moltes coses, tant de mi com d’altres factors. Sense cap mena de dubte, ha estat un viatge molt interessant.
Ara queden moltes passes més per recórrer: La meva intenció és acabar de gravar tota la pel·lícula i registrar-la per tenir-ne els drets d’autor. Aquest film no serà tan sols un Treball de Creació, en absolut, però de moment m’he de centrar a acabar els meus estudis acadèmics.

Conclusions:

He extret diverses coses d’aquest treball:
– Una història necessita accions, espai i temps.
– Escriure un guió té una tècnica (per exemple pots seguir un esquema que t’indica a quina escena es presenta el problema que desenvolupa l’argument, a quina apareix el personatge que ajuda a resoldre-la, etc.) però el més essencial és tenir clar què passa a la historia i com evoluciona. Quan ja coneixes la història pots modificar la manera d’explicar-la.
– Les històries evolucionen. Un cop les has escrit poden canviar molt o poc depenent dels inconvenients, o bé, per decisió pròpia. Si la història canvia, no t’has de preocupar: El més important és que la història, com espectador, et faci pensar, o si més no, et faci aprendre alguna cosa.
– Compondre és un ofici pel qual has d’estudiar. Tot i això, pots intentar-ho amb el mètode prova i error fins que trobis una melodia que t’agradi. Potser no estaràs seguint les normés que té la música (exemple: escriure malament els acords), però estaràs component.
– El procés de creació d’un projecte no pot seguir una data. Un cop tens la història, la manera en la que l’explicaràs, has de seguir unes normes per ser bona. Per exemple: si vols escriure un llibre no tant sols has d’escriure’l; hauràs de millorar-ho.
No són pocs els projectes que han tardat molt de temps a poder realitzar-se: El musical Mamma Mia! va tardar nou anys en estrenar-se, la pel·lícula Bohemian Rhapsody en va tardar deu.
En resum: pots limitar la data d’un projecte; però un procés de creació, en el que es busca un resultat específic, no és un procés amb data d’inici i data d’acabada.
A mi, com a persona, el projecte també m’ha fet aprendre coses:
– Com a director, has de saber transmetre les coses als actors de la forma més propera per tal d’aconseguir que ells interpretin el que vols de la manera que més s’adequa al que busques. Si un actor no actua bé, no és que no actuï bé, és que no entén què demanes.
– Crear pot ser un joc quan ja tens clar què vols explicar, però si no tens una base en la que treballar no pots crear una història.
– També com a director, has d’ajudar a combatre els obstacles dels actors. Per exemple, fer cantar a un actor que mai ha cantant. Potser el més indicat seria buscar un actor que cantés i actués, però si no ho pots aconseguir, o bé, vols que un personatge el faci un actor en específic el qual no ha cantat mai, has de trobar la manera d’ajudar-lo a l’hora de cantar.
– I per últim, com a director, si en algun moment tens qualsevol inconvenient (amb els actors, les localitzacions o qualsevol altre factor) mai deixis de creure en el projecte. T’has d’adaptar. Un cop coneixes els teus medis i els has estudiat, utilitza’ls a favor en comptes de buscar quelcom que els va en contra.

Bibliografia:
  • Duran, Cristina; Roda, Josep; Sanahuja,Rosa;. Història de la música i de la dansa. Editorial Claret
  • Medina, Pedro. Història de l’Art – Batxillerat. educaula62
Llocs Web:
Vídeo:

Presentació:
Fotos:

 

Foto 1.- Aquesta es la portada al Treball de Creació.
Foto 2.- Fragment de la partitura de la cançó Jugando.