Els coloms: control o plaga?

Natalia Rodríguez VillegasTítol:          Els coloms: control o plaga?
Autor/a:     Natalia Rodríguez Villegas
Tutor/a:      Jaume de las Heras i Seuma
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea:          Biologia ambiental
Centre:       Ins Gabriel Ferrater i Soler
Localitat:   Reus

Objectius:
  1. L’objectiu principal d’aquest projecte és el d’aconseguir la regulació de la sobre población de coloms de la ciutat de Reus, evitant al màxim el seu patiment o dolor, amb el propòsit de recuperar l’harmonia de la ciutat i dels mateixos coloms que hi viuen en ella.
  2. Estudiar l’efectivitat del mussol eòlic.
  3. Estudiar l’eficiència dels sons més característics dels depredadors naturals dels coloms.
  4. Elaborar un sistema de falconeria viable per a la ciutat de Reus, adaptat a totes les seves característiques.
  5. Utilitzar el mètode científic per a resoldre una problemàtica real.
Hipòtesi:

Existeix un mètode definitiu per acabar amb la plaga de coloms que actualment pateix la ciutat de Reus?

El procés:

Primerament vaig començar amb una extensa recerca d’informació sobre l’espècie Columba livia, amb l’objectiu d’aconseguir més dades i característiques sobre la seva anatomia, fisiologia i etologia. A continuació vaig estudiar el concepte de plaga urbana, per tal de conèixer més a fons la problemàtica que actualment moltes ciutats estan patint a causa d’aquestes sobre poblacions. Gràcies a una entrevista realitzada a en Daniel Rubio, Regidor de Medi Ambient de la ciutat de Reus, vaig poder accedir al programa de mesures que aquest estava començant a aplicar a Reus amb l’objectiu de disminuir el nombre de coloms de la nostra ciutat. La seva campanya consistia en una prova pilot amb un dispensador de pinso anticonceptiu que esterilitzava els coloms, evitant que aquests ponguessin ous, la qual encara no havia obtingut resultats concloents.
Durant la realització d’aquesta primera part més teòrica vaig topar amb el problema de que hi havien molts pocs articles publicats sobre coloms i per tant va ser complicat trobar fonts fiables on buscar informació.
Per la meva part, vaig decidir estudiar l’eficàcia del mussol eòlic, un producte relativament nou en el mercat, la qual fins al moment no havia estat estudiada ni publicada. La meva part experimental consistia en dividir l’àrea d’influència del mussol eòlic en tres zones i , situant al mussol al punt central, observar si els coloms s’espantaven amb la seva presència. Vaig realitzar diverses proves i rèpliques canviant l’alçada del mussol respecte del terra.
A més, vaig estudiar l’eficiència de l’emissió de sons dels depredadors naturals més caracterísitics dels coloms; seguint la mateixa experimentació que la del mussol eòlic.
En aquesta segona part pràctica, les dificultats de realització de l’experiment principalment van ser causades per factors meteorològics no adecuats.
Finalment, al no trobar un mètode definitiu per acabar amb la sobre població, vaig decidir elaborar un sistema de falconeria viable per a la ciutat de Reus amb l’ajuda d’en Jonathan (un falconer de l’empresa de Fauna i Falconers que treballa per a l’aeroport de Reus); tenint en tot moment les seves característiques, dimensions, llocs disponibles per a la realització de vols, nombre de falcons necessaris per extensió, freqüència d’aplicació, localització de dormidors de coloms…
Realment l’única dificultat d’aplicació d’aquest mètode alternatiu, ja utilitzat en altres ciutats, és el cost del servei dels falconers; el qual cada localitat podria pactar amb l’empresa respectiva de falconeria contractada.

Conclusions:

·Actualment hi ha un gran nombre de poblacions afectades per la problemàtica dels coloms de la mateixa manera que la ciutat de Reus. Tots han intentat trobar una solució definitiva a la plaga amb l’ajuda de diversos mètodes; com ara la falconeria, captura, esterilitat… Però cap ha publicat resultats concloents ni totalment efectius. Això és degut al fet que l’estudi professional de les plagues urbanes tenint en compte els processos de quantificació i regulació de les sobre poblacions en zones tan extenses i complexes, com són les ciutats, són difícils de realitzar.
·La plaga de coloms ha sigut causada bàsicament per 3 factors: la falta de depredadors en una zona determinada, l’abundància d’aliments i d’aigua i, sobretot, per reaccionar tan tard a la problemàtica evident.
·S’estan esperant resultats vàlids de l’eficàcia del pinço anticonceptiu, que s’obtindran durant els mesos vinents. Està científicament demostrat que aquest producte no malmet la salut de les aus ni la d’altres éssers sempre que no s’ingereixin quantitats excessives (750 kg/dia). L’efectivitat d’aquest producte sobretot recau en el tipus d’alimentació que els coloms segueixin; és a dir, aquestes aus poden consumir la dosi necessària marcada però si s’alimenten de moltes altres restes d’aliments, aquesta deixarà de ser eficaç.
· El funcionament del mussol eòlic és nul. Es tracta d’un frau perquè no compleix la gran majoria de característiques que, en teoria, en són pròpies. A més a més, aquest producte té moltes debilitats. Una de les més importants és l’alta adaptabilitat que posseeixen els coloms sobre aquest. Per aquesta raó, la influència del mussol vers aquests és 0 i al cap de pocs minuts deixa de ser eficaç. En aquest treball he proposat possibles millores per a aquest artefacte, com ara la incorporació d’un cap realment giratori o de sons propis; però opino que no és un mètode aconsellable per a la disminució de població de coloms.
·Els sistemes sonors per espantar aus no són eficaços tot i introduir els sorolls característics dels seus depredadors. Els coloms són éssers molt intel·ligents que s’han acostumat a nosaltres i saben detectar l’artificialitat dels sons.
·La falconeria és un possible mètode efectiu per al control d’aus a les ciutats. Algunes localitats ja han adoptat aquest sistema i han obtingut resultats beneficiosos, tot i que no publicats encara. Actualment és una pràctica molt utilitzada als aeroports per tal d’evitar accidents aeris provocats per intervencions inesperades d’aus a les pistes. Entre aquests aeroports destaca l’Aeroport de Reus, que afirma que aquesta disciplina és efectiva, natural i totalment fiable. És cert que treballar la falconeria en un medi tan complex, com són les ciutats, és difícil; però realment aquestes aus estan capacitades per a realitzar aquesta tasca. Pot semblar que l’inconvenient principal d’aplicar aquesta disciplina és el pressupost destinat a aquest servei, tanmateix, el cost no és tan elevat realment. En realitat, sumar aquest servei a la despesa del pressupost anual destinat a la Regidoria de Medi Ambient i d’Ocupació sol significaria un augment d’un 0’286%; una xifra molt insignificant en comparació a les despeses causades en anteriors anys amb augments de 2’36%.Una altra alternativa seria la d’incloure falcons silvestres a la localitat, amb la finalitat d’obtenir una autoregulació de les aus de la ciutat; d’una forma molt més natural. Si fos el mètode escollit per disminuir la plaga de coloms de Reus, prèviament l’Ajuntament hauria de realitzar un estudi de totes les aus autòctones del municipi i fauna pròpia; per tal que no afectés de forma negativa sobre aquestes.
·Personalment, considero que la solució definitiva a la disminució de la plaga de coloms és la suma de diversos dels mètodes proposats en aquest treball. La meva proposta es basa en la unió de la falconeria i del pinço anticonceptiu, tot evitant els altres petits sistemes utilitzats majoritàriament a les ciutats com xarxes, captures o punxes, ja que tenen un caràcter més violent enfront d’aquests.

Bibliografia:
  • H.Mackrott. Palomas de raza, cría, comportamiento y deporte de vuelo. Ediciones Omega, S.A
  • Killian Mullarney, Lars Svensson, Dan Zetterström, Peter J.Grant.. Guía de aves. Ediciones Omega,S.A.
Llocs Web:
Vídeo:

Presentació:
Fotos:

 

Foto 1.- Estudi de l’eficàcia del mussol eòlic.
Foto 2.- Estudi de l’eficiència dels sons més característics dels depredadors naturals dels coloms.
Foto 3.- Situació actual de Reus amb la plaga de coloms.
Foto 4.- Reconstrucció de l’esquelet d’un colom segons Engelmann.