Recordar salva

Neus Oller MatasTítol:          Recordar salva
Autor/a:     Neus Oller Matas
Tutor/a:      Josep Costa Ramón
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea:          Biosanitari
Centre:       Ins Baix Camp
Localitat:   Reus

Objectius:
  1. Conèxier quin és el paper que l’oxigen té en l’organisme, des de que entra al cos fins que arriba a les cèl·lules, i saber quins són els òrgans implicats i com funcionen.
  2. Introduir-me en el món dels primers auxilis, concretament en la Reanimació cardiopulmonar i en el Desfribil·lador Exterm Automàtic. Saber com funcionen i com s’apliquen correctament aquestes tècniques per poder ser competent a l’hora d’aplicar-les i saber quins són els passos que he de seguir i quin material necessito.
  3. Divulgar el camp de primers auxilis entre el meu entorn més proper. Fer-los conscients de la importància als ciutadans de salvar vides i que aprenguin quines són les tècniques bàsiques de reanimació.
  4. Estudiar si, en les persones amb formació en primers auxilis, tenir recordatoris al seu abast pot ajudar a recordar aquestes tècniques al llarg del temps.
  5. Crear material que serveixi per ajudar a les persones amb formació a recordar com aplicar les tècniques de reanimació cardiopulmonar i desfribil·lador automàtica.
Hipòtesi:

Les persones que aprenen a fer tècniques de reanimació, sense cap recordatori, obliden de com aplicar aquestes tècniques amb el pas del temps.

El procés:

Per fer el treball de recerca vaig seguir els següents passos:
1. Formació per saber com fer les tècniques de reanimació durant els primers mesos del treball de recerca fent un mòdul de 15 hores de “Procediments de tècniques i recursos en primers auxilis”.
2. Disseny de l’estudi amb 110 voluntaris per comprovar els coneixements previs i la persistència a la memòria passat un temps sobre tècniques de reanimació. En aquest estudi que va durar 12 setmanes, vaig dividir els voluntaris en diferents grups. Tots ells vàren rebre formació en primers auxilis (excepte el grup control), i una part d’ells, durant el perìode de l’estudi, va tenir accés a material de suport per poder recordar el que havien après.
3. Elaboració de qüestionaris per poder valorar els coneixement dels participants a l’estudi.
4. Sessions de formació dels voluntaris en reanimació cardiopulmonar i desfibril·lador extern.
5. Elaboració de material de suport (pòster, vídeo i pàgina web) per ajudar a recordar el contingut bàsic de la formació.
Durant el meu treball he après a treballar de manera ordenada, saber coordinar-me amb altres persones i saber on buscar ajuda. Els primers dies van ser bastant caòtics ja que tot era nou per mi i no sabia ben bé com relacionar-ho tot per posar-ho en pràctica, però al final tot va sortir bé.

Conclusions:

Conclusions sobre la part teòrica:
-La presència de l’oxigen en concentracions adequades és fonamental per la nostra supervivència. El seu recorregut pel nostre cos passa per les fases pulmonar, sanguínia i cel·lular, i en cada una d’elles hi intervenen òrgans i mecanismes que actuen de manera coordinada perquè aquesta molècula arribi des de l’exterior de l’organisme fins a l’interior de totes les cèl·lules del cos. A les cèl·lules, l’oxígen intervé en una sèrie de reaccions metabòliques (respiracio cel·lular) destinades a obtenir energia en forma d’ATP.
-Una part molt elevada de l’oxigen que respirem va al cervell (20%) amb l’objectiu de aportar energia a totes les cèl·lules d’aquest òrgan. Una disminució en l’aport d’oxígen pot originar hipoxia o anoxia.
-Si no podem respirar, per exemple per la asfixia, no consumim l’oxigen mínim per fer les fases del procés, llavors al no haver-hi l’intercanvi de gasos entre l’oxigen i la sang, les cèl·lules del cos no poden fer la seva respiració cel·lular i és quan podem perdre el coneixement. Si continuem sense rebre oxigen, podríem arribar a tenir una aturada cardíaca.
-Davant d’una situació d’emergència és molt imporant seguir unes normes d’actuació que ajudin a la víctima. Sempre s’ha de començar aplicant la cadena de supervivència PAS: Protegir, Avisar i Socórrer.
-La reanimació cardiopulmonar (RCP) té com a objectiu fer arribar l’oxígen al cervell i fer que el moviment sanguini no pari de funcionar. Per realitzar el RCP és molt imporant seguir una sèrie de passos d’una manera concreta i aplicar-lo de la manera més immediata possible.
-El Desfribil·lador extern automàtic (DEA) és un aparell que diagnostica i tracta les aturades cardíaques. Es fa sevir quan el cor deixa de bategar bruscament. El seu objectiu és realitzar una descàrrega elèctrica amb una corrent continua al cor, per així poder fer que torni a la normalitat. El DEA no té passos a seguir, sinó que és ell qui informar aquests passos.
Conclusions sobre la part pràctica:
-Rebre una formació correcte de com aplicar els primer auxilis és molt important per conèixer bé aquestes tècniques tnat per poder-les aplicar, com per després poder-les divulgar i transmetre als altres.
-Fer divulgació i formació sobre RCP i DEA permet no només ensenyar com s’apliquen aquestes tècniques sinó a conscienciar de la importància de tenir aquests coneixements i els material que es neessitin disponibles.
-Els coneixements bàsics sobre el funcionament del sistema cardiovascular necessaris per aplicar les tècniques de reanimació es troben assolits per tots els particiànts de l’estudi. Per tant es pot deduir que són presents en bona part de la població que ha fet estudis secundaris obligatoris.
-Un cop feta la formació, tenir accés a material que permet recordar com fer el RCP i DEA ajuda a no oblidar amb el pas del temps.
-Tot i la importància de la formació, la conscienciació i motivació personal per voler aprendre i recordar amb el temps, són molt important per a què tots els esforços de divulgat i fer accessibles materials siguin efectius.
-És molt important disposar de materials que ens recordin com fer una reanimació, que sigui accessibles, senzills, clar i de fàcil accés.
-Amb la presència de les tecnologies digitals es pot disposar de materials multimèdia (esquemes fràfics co pòsters, vídeos, pàgines web o formularis autoavaluables) que permeten ajudar a la població que ha rebut formació a no perdre les habiliyays adquirides.
Conclusions personals, quin coneixement m’ha aportat i que he après:
-Fent el treball he après molt, no només sobre primers auxilis, sinó a treballar ordenadament, saber com coordinar-me amb altre persones (tan en el treball com a la vida social) i saber on buscar ajuda a l’hora (tan en el treball com en una situació de RCP).
-A mesura que he anat fent el treball i he anat trobant respostes als meus dubtes, també me n’han sorgit de nous. Això m’ha fet entendre que aprofundir sobre un tema en concret és difícil i comporta molt dediació.

Llocs Web:
Vídeo:

Presentació:

Fotos:

 

Foto 1.- Es pot veure com una persona realitzant el RCP a una víctima. El batec del cor representa que cada compressió realitzar en RCP, es com si imités el batec del cor per a que així la persona no mori, per això el batec està sota les mans de la dona i situat a
Foto 2.- Sessió de formació en tècniques de reanimació als voluntaris del estudi.
Foto 3.- Material utilitzat en les xerrades de formació.
Foto 4.- Captura de pantalla de la pàgina web.
Fitxers:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>