L’oli de ginebre

SE Tgnès11/03/19  

Marc Jardí GarciaTítol:          L’oli de ginebre: Passat i Present
Autor/a:     Marc Jardí Garcia
Tutor/a:      Rosa Ferré Bonfill
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea:          Bioquímica
Centre:       Ins Salvador Vilaseca
Localitat:   Reus

Objectius:
  1. Obtenir l’oli de ginebre mitjançant el mètode tradicional per destil·lació en sec i per destil·lació per arrossegament de vapor
  2. Comparar les propietats físiques dels dos tipus d’oli de ginebre
  3. Identificar i quantificar els principis actius de l’oli essencial de ginebre
  4. Determinar l’activitat antimicrobiana de l’oli essencial de ginebre
El procés:

Aquest treball s’ha basat en la producció i l’estudi de l’oli de ginebre, un oli medicinal gràcies a les seves propietats depuratives, estimulants, antisèptiques, antiinflamatòries i desinfectants. Primerament, ha calgut fer els procediments adients per tal d’obtenir l’oli mitjançant destil·lació en sec i destil·lació per arrossegament de vapor. Un cop obtingut l’oli s’han comparat les propietats físiques d’un oli amb l’altre. S’han determinat les següents propietats físiques: densitat, viscositat, solubilitat i punt d’ebullició. S’han identificat i quantificat els components de l’oli essencial mitjançant cromatografia de gasos i, s’ha fet un estudi individualitzat dels components majoritaris. Finalment, s’ha avaluat l’activitat antimicrobiana de l’oli essencial de ginebre.

Conclusions:

En la primera pràctica s’ha obtingut l’oli de ginebre mitjançant el mètode tradicional per destil·lació en sec i per destil·lació per arrossegament de vapor. En el cas de destil·lació en sec, dels 50 quilograms inicials de soques de ginebre es van extraure 2 litres d’oli (un rendiment del 4%). Com a conclusions podem dir que el seu rendiment és similar a un forn d’oli de ginebre industrial.
La destil·lació per arrossegament de vapor s’ha dut a termeen dos laboratoris diferents; a la Facultat de Química de la URV i a l’institut Salvador Vilaseca. A la Facultat de Química es van diferenciar dues mostres segons la data de recol·lecció. La mostra A, es va recollir un mes abans de la destil·lació i dels 200 grams inicials es va obtenir 1,68 grams d’oli essencial (un rendiment del 0,84%), i la mostra B, es va recollir tres mesos abans de la destil·lació i dels 180 grams inicials es va obtenir 0,84 grams d’oli essencial (un rendiment del 0,46%). A l’institut Salvador Vilaseca no es va diferenciar les mostres segons la data de recol·lecció, i dels 500 grams inicial només es va obtenir una gota d’oli que representa el 0,062 grams d’oli essencial (un rendiment del 0,0124%). Com a conclusions podem arribar que si la mostra està recollida prèviament a la destil·lació té un rendiment més elevat, i que la diferència en el rendiment obtingut a l’institut Salvador Vilaseca i a la Facultat de Química de la URV possiblement sigui degut a la desigualtat en els aparells, més específics a la Facultat de Química de la URV.
Els resultats de la segona pràctica es poden veure en la taula 1. Com a conclusions podem arribar què gairebé totes les propietats físiques dels dos olis són diferents, l’única similitud es que no són solubles en aigua perquè són olis.
En la tercera pràctica s’han identificat 61 components diferents, que representen el 98,01% de l’oli essencial analitzat. Els components majoritaris són; Alpha Pinene, Beta Pinene, Beta Myrcene, Germacrene D, Limonene i Gamma Cadinene. Les conclusions de la pràctica són: tots els components analitzats de l’oli essencial són terpens, els components majoritaris trobats a l’oli coincideixen en els d’altres estudis, l’oli analitzat no es podria comercialitzar perquè no compleix la norma ISO 8897:2010 ni la farmacopea europea.
En la quarta pràctica s’ha avaluat l’activitat antimicrobiana de l’oli essencial de ginebre en un bacteri gram-positiu (Micrococcus luteus) i un gram-negatiu (Serratia marcescens). Només s’ha identificat halos d’inhibició en el Micrococcus luteus amb una sensibilitat límit segons la l’aromatograma de Duraffourd, i en el cas de la Serratia marcescens no s’ha identificat halo. Podem determinar amb aquests resultats que el creixement en els halos del Micrococcus luteus, que és un bacteri gram-positiu, pot produir-se a causa de la influència de l’estructura de la paret cel·lular i la composició de la membrana externa dels bacteris i la seva interacció amb els olis essencials de naturalesa lipofídica.
Valoro molt positivament aquest treball, he adquirit una gran experiència, que segur em servirà en un futur. Ha estat una bona oportunitat per espavilar-me, i entendre que cal esforç, dedicació i moltes hores per elaborar un treball d’investigació.

Bibliografia:
  • Muntané i Bartra J.. Tresor de la saviesa popular de les herbes, remeis i creences de Cerdanya del temps antic. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans; 2002. 488 p.
  • Gausachs i Calvet R.. Les Herbes remeieres Vol 1: de la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica.. Barcelona: Rafael Dalmau; 2015. 392 p.
  • Gusi Jener F, Barrachina Ibáñez A, Aguilella Arzo G.. Petroglifos “ramiformes” y hornos de aceite de enebro en Castellón. Interpretación etnoarqueológica de una farmacopea rural intemporal.. Quad. Preh. Arq. Cast. 2009;27:257-78.
  • Esquerda Ribes M, Gallart Fernández J, Manresa Albà, L.. Els forns d’oli de ginebre a les Garrigues.. Les Borges Blanques: Centre d’Estudis de les Garrigues; 2016. p. 335-56.
  • Frigolé J.. Les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixén, entre el local i el global.. Revista d’etnologia de Catalunya.2004;24:144-6.
  • Bourgeois C.. Cornes de bovins à usage pharmaceutique utilisées par les bergers. Revue d’Histoire de la Pharmacie. 1974;221:83-7.
  • Negro Marco, L.. El enebro, el árbol totémico de los pastores aragoneses.. Temas de Antropologia Aragonesa. 2004;14:37-54.
Llocs Web:
Presentació:

Fotos:

 

Foto 1.- Portada del treball de recerca
Foto 2.- Procés d’obtenció de l’oli, mètode tradicional per destil·lació en sec
Foto 3.- Taula1. Resultats de les propietats físiques de l’oli tradicional i l’oli essencial de ginebre
Foto 4.- Cromatograma de l’oli essencial de ginebre