Estudi de la depressió

Marina Escardó AguilarTítol:          El cos fa mal, l’ànima plora. Estudi de la depressió.
Autor/a:     Marina Escardó Aguilar
Tutor/a:      Eugeni Just
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea:          Biomedicina
Centre:       C Puigcerver
Localitat:   Reus

Objectius:
  1. Analitzar el vessant clínic de la depressió mitjançant de totes les fases pertanyents a la malaltia; els símptomes, les causes, el diagnòstic, el tractament, la recuperació i la prevenció.
  2. Analitzar el vessant social de la depressió; el suïcidi, com ajudar i entendre a algú amb depressió i introduir-me en la ment dels adolescents per a descobrir els seus coneixements sobre el tema.
  3. Analitzar els coneixements que tenen els adolescents d’avui en dia sobre la depressió mitjançant una enquesta i la realització d’un estudi dels resultats, amb els gràfics corresponents.
  4. Demostrar que els canvis en l’àmbit neuronal poden tenir efectes sobre la depressió.
  5. Acabar el treball sentint-me satisfeta amb la feina feta i essent capaç d’aplicar tots els coneixements adquirits.
Hipòtesi:

Si hagués de realitzar una hipòtesi general del meu treball, seria: la depressió és una malaltia i s’ha de tractar com a tal.

El procés:

El proccés de confecció del meu treball, al no ser gaire pràctic, no em va comportar cap problema major que no fós solucionable. Bàsicament el primer que vaig fer va ser reaitzar una mica un esbós de com el volia estructurar i decidir que tindria una part científica i una part social, això segur. A partir d’aquí va ser, durant molt de temps, buscar i buscar i buscar informació a diferentes pàgines webs, a llibres, revistes, documentals, programes de televisió i comparar i contrastar tanta informació com pogués. Després, tot aicò ho vaig anar reforçant amb les entrevistes que vaig realitzar i amb l’enquesta, que em van servir confirmar que tot allò que havia descobert a partir d’indagar era cert i, també, per adquirir encara més coneixements.
Si hagués de remarcar alguna dificultat hauria de dir l’estructura final del treball, ja que em va costar moltíssim, tan a mi com a la meva tutora, definir l’estructura final i crec que això és deu a que, en el meu treball, s’avança en la lectura de la mateixa manera que ho faria un malalt en els processos de depressió (causes, símptomes, diagnòstic…) i al final de cada un d’aquests apartats analitzava els 3 casos de les persones a les quals havia relaitat l’entrevista. Per la resta, totes les complicacions que avaner sorgint eren menors i jo sola me n’ensortia.

Conclusions:

La depressió és una malaltia i cadascú ha de fer-se responsable de tractar-la com a tal, intentar comprendre-la i demanar ajuda. Aquestes serien les conclusions generals i les que realment m’han quedat gravades a la memòria. Quan penso en la depressió, penso en una malaltia que es pot tractar i curar. Evidentment no són les úniques conclusions a les quals he arribat, ja que aquest treball ha estat un viatge molt enriquidor tant en l’àmbit del coneixement i aprenentatge com en l’àmbit personal.
Referent a les conclusions generals de la realització i l’anàlisi de l’enquesta feta als adolescents sobre els seus coneixements de la depressió, diria que la gran majoria d’ enquestats, resultat que realment em va sorprendre, tenen els coneixements bàsics sobre el tema. He observat que si s’ho paren a pensar una mica, s’acaben adonant que la depressió és una malaltia. Així i tot, opino que encara hi ha masses adolescents, més dels que jo voldria, que no tenen una idea correcta del terme depressió i de tot el que aquest comporta.
Seguint en la línia del que he mencionat en l’anterior paràgraf, amb la realització de la resta de part social del treball, he pogut concloure que encara hi ha molta feina per fer en la societat perquè s’arribi a comprendre bé aquesta malaltia. A l’analitzar casos reals, me n’ he adonat que la majoria de les seves respostes estan plenes d’esperança i vull creure que la nostra societat s’esforça per comprendre allò que no entén, en aquest cas la depressió.
Una vegada finalitzat el treball, he observat que sense adonar-me’n he adquirit molts coneixements teòrics sobre diversos aspectes de la matèria. Això ho vaig poder comprovar en una de les últimes entrevistes que vaig realitzar, concretament a la psicòloga, durant la qual no em va costar gens entendre i parlar sobre el tema amb un especialista. Sense adonar-me’n, introduïa conceptes i paraules específiques que, abans de fer el treball, no comprenia.

Bibliografia:
  • Servan-Schreiber, David. Curación emocional : acabar con el estrés, la ansiedad y la depresión sin fármacos ni psicoanálisis. Barcelona, Kairós, 2003.
  • Smith Semprún, Jaime. El Dolor del alma : un camino para salir de la depresión.. Madrid, Alianza, 2000.
  • Burns, David. Sentirse bien: una nueva fórmula contre las depresiones.. Barcelona, Paidós, 1990.
  • Hernández Ramos, Felip. Comer sí da la felicidad : alimentación para combatir el estrés, la depresión y otros transtornos.. Barcelona, Integral, 2009.
Llocs Web:
Presentació:

Fotos:

 

Foto 1.- Aquesta fotografia la vaig escollir al final de tot, quan el treball ja estava acabat i per a mi representa com es sent una persona quan està patinr una depressió a partir de tot el que he aprés amb la realització del treball.