Títol: Guerra Civil Espanyola: adaptació i evolució de la sanitat en temps de guerra
Autor/a: Júlia Pizarro Curto
Tutor/a: Sílvia Gómez Canales
Modalitat: Humanitats i Ciències Socials
Àrea: Història
Centre: Ins El Morell
Localitat: El Morell
Objectius:
- L’objectiu d’aquest treball era cercar on van estar localitzats i l’organització dels hospitals de campanya de la batalla de l’Ebre i la sanitat.
- Descobrir si es van produir invencions de tècniques o mètodes sanitaris nous a partir del conflicte.
- Trobar algunes d’aquelles persones que van patir la guerra – o de boca dels seus fills i néts – per donar testimoni a aquells dies i a aquelles veus que van ser silenciades durant molt de temps.
El procés:
Pel referent a la metodologia del treball, aquest es pot dividir en dues parts. Una primera on m’he documentat per a tenir una idea teòrica on he fet una recerca bibliogràfica i testimonial a càrrec d’un metge, necessària per dur a terme la segona. L’objectiu aquí era trobar testimonis directes i indirectes centrant-me en els mètodes qualitatius d’investigació, concretament utilitzant la tècnica de l’entrevista. A partir de la memòria històrica i la història oral he volgut apropar i donar rellevància a aquesta columna vertebradora de la guerra que és la sanitat. Per tant, complementar les descripcions físiques amb la part més ‘’humana’’ i poder veure què va suposar la Guerra Civil a nivell material i social, fet que va permetre una comparativa entre el moment anterior i posterior.
En els primers apartats més descriptius, s’hi pot trobar la informació cercada a través de bibliografia. Aquests apartats contenen una descripció sobre els hospitals en sí, en quant a la dotació humana les infermeres que hi van treballar i les ferides que eren més comuns a tractar. També hi ha mencionats aquells hospitals que varen ser més importants al front de l’Ebre.
Les entrevistes han aportat la visió humana i social del conflicte. Parlar amb experts i amb persones que ho van viure ha fet que pugui escoltar de primera mà com era la vida quotidiana d’aquestes persones.
Ha sigut difícil trobar-ne, de testimonis, ja que a la majoria se’ls ha emportat el pas inexorable del temps. Però això no ha impedit localitzar gent que ha estat disposada a ajudar-me, explicant les històries que escoltaven dels seus pares i avis per tenir l’oportunitat d’apropar-me a una realitat desconeguda alhora que interessant per a mi.
Conclusions:
La conclusió del treball és que la sanitat va evolucionar a partir d’aquest conflicte armat. Les entrevistes van donar testimoni de primera mà i van reforçar la tesi inicial. La guerra va servir de font d’evolució de la medicina degut a les necessitats i al haver d’improvisar constantment, més per part del bàndol republicà que del nacional degut a les mancances.
‘’La guerra és la millor escola pel cirurgià’’ i ho trobem en aquells mètodes que ens han arribat als nostres dies però que s’establiren a la Guerra Civil. Però no només es va evolucionar en el camp de la cirurgia, sinó que també en aspectes com el triatge, traumatologies i l’important banc de sang.
Tota aquesta tasca es va poder dur a terme gràcies a les voluntàries, a les infermeres i als brigadistes que molts cops, no només van haver de guarir les ferides externes dels soldats, també havien de tractar amb el sofriment i el dolor causat pel conflicte bèl•lic.
Bibliografia:
- JACKSON, Angela. Més enllà del camp de batalla. Editorial Cossetània
- REVERTE, Jorge M. La Batalla del Ebro. Editorial RBA
- TAYLOR, S.J i BOGDAN, R. Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Editorial Paidós.
- VALLS I MOLINS, Roser. Infermeres catalanes a la Guerra Civil espanyola. Universitat de Barcelona
- La Sanidad en la Compañia de Infanteria. Editat per Jefatura de Sanidad de la XV División-Madrid Noviembre de 1937
