La veritat sobre el somnambulisme

SE Tgnès27/02/18  

Iris Salado GualTítol:          La veritat sobre el somnambulisme
Autor/a:     Iris Salado Gual
Tutor/a:      Olga Ricomà Suárez
Modalitat:  Humanitats i Ciències Socials
Àrea:          Filosofia
Centre:       Ins Antoni de Martí i Franquès
Localitat:   Tarragona

Objectius:

  1. Conèixer el tema del somnambulisme i les seves dificultats.

  2. Esbrinar si hi ha alguna metodologia per evitar de ser-ho.

  3. Conèixer quina afectació té en el dia a dia el fet de ser somnàmbula.

  4. Esbrinar si depenent del lloc on dormis augmenten els episodis de
    somnambulisme.

  5. Saber què fa un somnàmbul durant un episodi de somnambulisme.

Hipòtesi:

Les hipòtesis que es proposen són que el somnambulisme potser afecta al rendiment del dia següent i que alguns factors (estat nerviós o lloc estrany) poden alterar el somnambulisme.

El procés:

Primer s’ha fet una recerca bibliogràfica per situar el context teòric del trastorn, a continuació s’ha fet una comparació de nits; d’una persona somnàmbula i d’una altra que no ho és i veure les clares diferències. Experimentar amb l’individu somnàmbul amb una Til·la abans d’anar a dormir i saber si resulta un mètode per disminuir aquest episodis. Dormint fora del lloc habitual, com per exemple en un hotel, saber si augmenta la curiositat i desorientació i alterar els episodis de somnambulisme. I, finalment, amb una càmera amb detector de moviment aconseguir gravacions de moments de somnolència i saber què són capaços de fer. El més complicat ha estat analitzar totes les gravacions per concloure resultats i sincronitzar-ho amb un rellotge que et calcula la activitat diürna i nocturna.

Conclusions:

Com a conclusions direm que les nits dels somnàmbuls són molt més intranquil·les que la dels que no ho són. Ja que els individus amb el trastorn acostumen a perdre 1 hora de son total de la nit. Una tassa de Til·la no ha estat eficaç per disminuir els episodis, així que donarem la hipòtesi com a invàlida. Per altra banda, dormir en un espai no habitual altera la freqüència dels episodis de somnambulisme. I finalment amb les gravacions aconseguides per la càmera hem pogut extreure factors comuns de l’individu somnàmbul, com per exemple ser capaç de vestir-se, fer-se pessigolles, parlar, seure, agafar aparells electrònics, caminar…i moltes accions més que les poden fer com si no estiguessin controltas per el inconscient.

Llocs Web:
Vídeo:

Presentació:

Fotos:



Foto 1.- En l’anterior imatge es veu l’individu somnàmbul assegut a la vora del llit quasi a les 4 del matí. L’episodi va durar gairebé 5 minuts.
Foto 2.- La majoria de gent creu els somnàmbuls caminen amb els braços estesos i amb els ulls tancats, referint-se bàsicament com si fossin ‘zombis’. He volgut deixar ben clar en el meu treball com són realment.
Foto 3.- Amb aquest rellotge s’ha analitzat les nits dels somnàmbuls i dels qui no ho són i s’ha fet una gran comparació. Ja que el 94% de la població dorm el 95% del total de la nit i les persones somnàmbules, a causa de les interrupcions, dormen un 89%, perdent