Títol: Enfilant-me per les branques
Autor: Sara Mariné Vallverdú
Tutora: Pilar Todó Torres
Modalitat: Humanitats i Ciències Socials
Àrea curricular: Història
Centre: Ins Fontanelles
Localitat: Les Borges del Camp
Objectius:
Els objectius, quan vaig començar el treball de recerca eren tres:
El primer era descobrir d’on ve la meva família, a través de les diferents branques, i en certa manera veure com és que jo estic vivint a l’Aleixar, i no a un altre lloc.
Un altre, va ser deixar constància escrita i documentada sobre tota la informació trobada, ja que des del meu punt de vista, és una cosa curiosa de tenir i també interessant per als meus descendents, germà, cosins, entre d’altres.
Per últim, el propòsit de trobar fets i esdeveniments singulars antics de la meva família.
Hipòtesis:
La meva hipòtesi era demostrar que podia aconseguir la informació que acredités el parentiu de les persones que formen part del meu arbre genealògic.
El procés
El meu pla de treball ha consistit en tres parts diferents:
La primera fase va ser la d’obtenció de dades, per tant, havia de saber quins van ser els orígens per poder aconseguir la informació. Vaig determinar que les fonts havien de ser les següents: Ajuntaments, Parròquies, Internet per tal d’obtenir documents en línia de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, l’ Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, les quals m’han permès obtenir els documents escrits sobre les partides de naixements, matrimonis i defuncions de totes les persones. També he extret informació de fonts orals.
El Registre Civil Espanyol (dels ajuntaments), és un registre públic que té per objecte fer constar oficialment els fets i actes que es refereixen a l’estat civil de les persones i altres determinats per la Llei, com el nom i cognoms, el naixement, la defunció, la filiació, el sexe o la nacionalitat. El Registre compleix la funció d’instrument de publicitat dels estats civils de les persones, ja que, en representar aquestes qualitats o situacions que tenen una eficàcia general, pot sorgir un cert interès dels tercers i de tot el grup social en el seu coneixement, i també constatació. Aparegut a Espanya l’any 1870, es caracteritza per ser institucionalment únic i depèn del de la Direcció general dels Registres i del Notariat del Ministeri de Justícia.
L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) és una institució cultural que pertany a l’arquebisbat de Tarragona. És un arxiu eclesiàstic tot i que conté fons personals tant eclesiàstics com laics. L’abast cronològic és des del segle IX fins al segle XX.
El motiu d’haver cercat les justificacions d’identitat, de casaments com d’òbits tant als ajuntaments com a les parròquies corresponents de cada poble i a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona és perquè les dades que s’han extret de l’AHAT són més antigues que les que s’han trobat als ajuntaments, ja que com s’ha explicat anteriorment, el Registre Civil a Espanya apareix l’any 1870 i eren necessàries dades anteriors a aquest any.
Els antecessors són els més fàcils de realitzar. A partir d’una persona (en el cas del meu projecte, està realitzat a partir de les meves dades), es confeccionen afegint avantpassats: primer els meus pares, després els seus pares, (els meus avis), i així successivament, fins a arribar a la generació que prèviament s’ha determinat. En el meu cas, començant a comptar a partir de la meva generació, he realitzat l’arbre fins sis generacions enrere, amb la justificació d’identitat, de casament i òbit corresponents, i la setena sense documents escrits, és a dir, només esmentant el seu nom, extret de les partides de naixement dels seus fills i que consta en aquestes.
A partir de les inscripcions de matrimoni dels ajuntaments i de les parròquies es calcula quina era la data aproximada en què podia haver nascut el seu fill/a, normalment el primogènit naixia al cap de l’any, perquè abans, generalment, per poder tenir fills, primer s’havien de casar (cada generació era de 20 a 25 anys).
Trobar les inscripcions de defunció és el que em va costar més, ja que per trobar-la, sumava una mitjana de 50 anys a partir de la data de naixement, però n’hi va haver que van morir de molt més joves, i d’altres que ho van fer de més vells.
Per l’altra banda, hi ha les fonts orals, de les quals he pogut corroborar una part de la informació escrita i complementar-la a través dels seus records, d’anècdotes, fotografies i d’altres documents familiars. L’entrevista es va fer a diverses persones de l’Aleixar.
La segona fase va consistir en la lectura i la interpretació d’aquestes dades, que va comportar una gran part de temps, ja que molts dels manuscrits, la seva lectura era costosa i difícil, però a la vegada bonica i curiosa.
Una manera de fer més entenedor el funcionament d’aquest sistema és utilitzar la taula Ahnentafel que permet crear un arbre genealògic.
Com es pot veure, el subjecte de la taula se li atorga el número d’identitat 1, el seu pare té el número 2 i la seva mare el número 3, i així successivament. Per marcar l’efectiu de grau s’utilitza una potència amb base 2, i l’exponent corresponent segons el nombre de persones que hi ha a cada generació, per això al grau 0, hi ha un 20=1, perquè en aquesta generació només hi ha el subjecte, però al primer grau de parentiu, hi ha un 21=2, i en aquesta hi ha el pare i la mare del subjecte, i així en cada generació.
La darrera etapa va ser la de presentar gràficament tota la informació recollida, que és el que anomenem Arbre Genealògic.
Conclusions:
De tota la informació que em vaig proposar trobar en un principi, a la pluja d’idees abans de començar el treball, l’he pogut trobar pràcticament tota, amb molta constància i dedicació. A més a més, m’ha sigut fàcil trobar informació complementària, com fotografies, altres documents antics familiars, com ara testaments, certificats de compres de cases, escrits propis d’alguns dels meus avantpassats, records, anècdotes, entre d’altra informació, gràcies a l’ajuda que m’han proporcionat les meves fonts orals.
Un cop acabat el treball de recerca del meu arbre genealògic fins a la setena generació, en puc extreure que, pel que fa la meva família, he descobert els diferents pobles d’origen que hi ha hagut al llarg d’aquests anys, però tot i així, la majoria d’enllaços familiars s’han dut a terme a l’Aleixar o a Alfara de Carles, ja que aquesta és la separació per distànciamés important del meu arbre i prové dels meus avis materns.
No obstant això, tant en l’Aleixar com a Alfara de Carles he vist que hi ha hagut casaments amb persones d’altres pobles propers a aquests, que han aportat a la família persones d’aquests altre pobles.
Seguint els objectius plantejats prèviament , els he complert els tres, ja que he pogut descobrir la varietat de la procedència dels meus avantpassats i a més a més he aconseguit la informació documentada necessària per justificar-ho tot, per tant, en puc deixar una memòria escrita. També he pogut trobar diversos fets i esdeveniments que em van cridar l’atenció, com em vaig proposa abans de començar el treball.
A partir de la llista de tots els cognoms es pot observar que n’hi ha 68 de diferents en quant a ortografia, però tot i així, com es pot veure, alguns són el mateix cognom però escrits diferent segons la persona o l’època en que s’escrivia.
Bibliografia:
- AJUNTAMENT DE L’ALEIXAR. Fons documental del Registre Civil. L’Aleixar
- AJUNTAMENT D’ALFARA DE CARLES. Fons documental del Registre Civil. Alfara de Carles
- PARRÒQUIA DE SANT AGUSTÍ. Fons documental parroquial. Alfara de Carles
- ARXIU HISTÒRIC ARXIDIOCESÀ DE TARRAGONA. Arxiu en línia. [En línia]. Fons documentals parroquials. <https://arxiuenlinia.ahat.cat/FonsDocumentals> [Consulta: 2016].
- VIQUIPÈDIA. [En línia]. Enciclopèdia de contingut lliure. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Ahnentafel> [Consulta: 4 de desembre 2016].
- ENCICLOPÈDIA CATALANA. [En línia]. Diccionari de la llengua catalana. <http://www.enciclopedia.cat/search/site/genealogia> [Consulta: 4 de desembre 2016].
