Estudi biomecànic de l’exercici del rem

SE Tgnès17/02/17  

Títol: Estudi biomecànic de l’exercici del rem
Autora: Sara Font Martínez
Tutor: M Pilar Pérez
Modalitat: Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Àrea curricular: Ciències de l’Esport
Centre: Ins Cambrils
Localitat: Cambrils

Objectius:
  • Analitzar la complexitat de moviments a nivell anatòmic que comporta l’exercici del rem, les característiques antropomètriques dels remers ,la tècnica, els músculs que intervenen, els processos que experimenta el cos durant l’exercici i els factors que influeixen a nivell de preparació física i nutricional.
  • Abordar les lesions més freqüents en l’exercici del rem, analitzant les postures que les causen, així com maneres d’evitar-les i tractar-les.
  • Realitzar un estudi comparatiu dels moviments de vogadors experts i inexperts, per tal de confirmar empíricament que l’aplicació de la tècnica correcta influeix decisivament en la millora significativa dels resultats de velocitat en el lliscament de la barca i en l’efectivitat de la força aplicada.
Hipòtesi:

Probablement, lús d’uns bona tècnica és essencial a l’hora d’aconseguir els millors resultats en relació a la força aplicada, i evitar lesions causades per moviments incorrectes.

El procés:

El present treball, pretén portar a terme un estudi biomecànic de l’exercici del rem, centrant-se en l’estudi dels moviments dels remers de banc fix, per determinar fins a quin punt és important la tècnica per aconseguir els millors resultats en relació a la força aplicada, i determinar quins moviments incorrectes poden causar lesions, per evitar-les.

S’analitza l’evolució dels estils de rem al llarg del temps, podent-se apreciar una progressiva evolució cap a un perfeccionament en el nivell d’eficàcia.

Aquest treball es divideix en dues parts: la part teòrica i la pràctica.

El treball teòric, entra pròpiament en l’estudi biomecànic de l’exercici del rem, analitzant:

  • Les característiques antropomètriques dels remers
  • La tècnica considerada correcta a fi d’aconseguir una major eficiència.
  • Els músculs que intervenen en els moviments dels remers.
  • Pautes d’entrenament i de preparació física prèvia i posterior de l’exercici.

La informació teòrica obtinguda es complementa amb tres entrevistes d’interès, a persones que, per la seva professió o els seus coneixements, podent completar i enriquir la informació obtinguda:

  • Un fisioterapeuta que analitza les lesions més habituals
  • Una experta en nutrició
  • I un timoner de banc fix

El treball pràctic consisteix en realitzar un treball de camp, consistent en efectuar un estudi comparatiu del moviment de remada entre un total de sis persones del mateix sexe i edat: 1) tres expertes vogadores i 2) tres inexpertes. Les participants han realitzat unes proves sobre un ergòmetre, aplicant uns sensors en el cos de les participants, per tal:

  • D’obtenir dades mentre efectua els moviments de palada a diferents velocitats.
  • Detectar diferències en els moviments biomecànics realitzats
  • Quantificar l’eficiència en els resultats.

3

I finalment, realitzant una comparativa entre dades de vogadores i relacionant-les amb els resultats d’eficiència, per tal de determinar si empíricament existeix una relació entre moviment biomecànic i resultats a nivell de propulsió de la barca.

Conclusions:

L’estudi realitzat permet afirmar que la utilització d’una tècnica adequada durant l’exercici del rem implica una millora directa en el moviment de propulsió de la barca, en base a les següents observacions:

  • El nivell d’inclinació del tronc de les remeres expertes és superior en un 25% de mitjana a la inclinació efectuada per les remeres no expertes, la qual cosa implica un increment proporcional de la llargada de la palada, i la consegüent major propulsió de l’embarcació.
  • S’aprecia una major força de tracció del mànec i de reacció del peu per part de les remeres expertes, amb la qual cosa s’incrementa la força aplicada.
  • Les remeres expertes efectuen palades regulars i constants amb independència de la velocitat de palada, mentre que en el cas de les remeres inexpertes els resultats mostren distincions notables dels paràmetres mesurats quan el ritme de palada és més lent (20 palades/min.), presentant un recorregut menor de la palada en un 24% de mitjana, mentre que s’aprecia una major regularitat i llargària en la palada -tot i continuar sent inferior a la palada de les remeres expertes- quan s’incrementa la velocitat a 24 palades/min.
  • Els temps en l’ús de les diferents extremitats per part de les participants expertes durant l’execució de la palada és perceptiblement diferent envers les no expertes. Els resultats mostrats pels sensors indiquen que les remeres expertes assoleixen el pic màxim de força amb les cames, abans d’assolir-lo amb els braços i el tronc, mentre que les remeres inexpertes assoleixen els pics màxims de força en cames-braços-cos pràcticament en un mateix moment. La suma progressiva de forces aplicades efectuada per les remeres expertes implica una major eficiència en l’energia emprada per les remeres durant l’exercici, tal i com s’ha demostrat a l’estudi.
  • Les imatges capturades permeten determinar que en la fase de recuperació, les vogadores expertes estiren primerament els braços i incorporen posteriorment la verticalitat del tronc, disminuint d’aquesta manera les forces cinemàtiques en sentit contrari a la trajectòria de l’embarcació, mentre que en el cas de les remeres inexpertes la recuperació es realitza pujant al mateix temps braços i cos, exercint una força en sentint contrari que redueix la velocitat de la barca (habitualment conegut com “efecte rebot”). Aquesta dada s’aprecia de manera visual, però no s’ha pogut mesurar, atès que en l’ergòmetre el moviment del banc és mòbil i no permet calcular empíricament aquesta diferència.
    De l’estudi realitzat es pot desprendre que l’ús d’una tècnica adequada pot suposar realitzar una diferència de 10 a 15 segons a l’aigua, els quals poden resultar decisius a l’hora de guanyar o perdre una regata. Tot això significa que la tècnica exerceix un paper decisiu en el rem.
Bibliografia: