Més enllà de la realitat. Procés de fabricació d’unes ulleres de realitat virtual domèstiques

SE Tgnès05/03/17  

Ins Gabriel Ferrater i Soler - Qiao Lan CànovasTítol: Més enllà de la realitat. Procés de fabricació d’unes ulleres de realitat virtual domèstiques
Autora: Qiao Lan Cànovas Ruana
Tutor: Albert González Ferreres
Modalitat: Cientificotècnic
Àrea curricular: Tecnologia
Centre: Ins Gabriel Ferrater i Soler
Localitat: Reus

Objectius:

El principal objectiu d’aquest treball és la fabricació d’un aparell electrònic similar el que hi ha al mercat, però amb unes millores substancials, tant a nivell econòmic com a nivell pràctic.

Hipòtesi:

Qualsevol persona amb coneixements bàsics tecnològics, que s’ho proposi, serà capaç de fer unes ulleres de realitat virtual domèstiques.

  • L’adquisició dels materials no ha de presentar cap problema, ja que són fàcils de trobar i estan a l’abast de tothom.
  • Les ulleres es poden construir per un preu molt més econòmic que les del mercat.
  • El resultat de les ulleres serà molt semblant o millorable que les originals, en quant aspectes pràctics.
El procés:

Per poder dur a terme l’objectiu d’aquest treball s’ha realitzat una part pràctica en dues parts pràctiques: la primera ha estat la del hardware (procés de muntatge) i la segona ha estat el software (programació).

En el procés de muntatge:
Primer de tot es va comprar el material necessari: una pantalla LCD de 5,6”, que s’encarrega d’oferir la imatge transmesa per una consola, un ordinador, etc., una placa base anomenada Arduino mini pro, que és la que s’encarrega de transmetre la informació de l’ordinador cap al giroscopi perquè aquest últim pugui funcionar, un giroscopi anomenat Arduino GY-85, que és l’encarregat de seguir els moviments de l’usuari quan aquest utilitzi les ulleres, un USB-TTL, que permet que les plaques Arduino puguin donar i rebre informació de l’ordinador, un controlador, que serveix com a font d’alimentació de la pantalla, cables dupont, que permeten connectar les plaques entre sí, i per últim, una carcassa, que és la base per construir les ulleres de realitat virtual.

Amb el material comprat es va començar el muntatge, respectant l’ordre. Primer es va muntar la pantalla de manera que quedés ben subjecta, seguidament es va adaptar la carcassa perquè pes altres peces poguessin encaixar, després es van col·locar les plaques (programades prèviament), abans de donar corrent al controlador es van comprovar les polaritats per evitar un curtcircuit, més endavant es van haver de reparar errors, i finalment es va comprovar el funcionament.

En el procés de programació:
Tenint les plaques connectades entre elles, aquestes van haver de passar per un procés de programació i per fer-ho es van necessitar 3 programes: Arduino, Processing i Java.

L’Arduino era el principal programa que s’encarregava de transmetre informació a la placa base (Arduino mini pro), tenint la informació carregada a la placa base, es va haver de comprovar que el giroscopi funcionava i per poder saber amb certesa si funcionava es va utilitzar un programa anomenat Processing, que permetia comprovar visualment si el giroscopi funcionava, mitjançant una animació. El Java es va necessitar perquè era un programa essencial pel Processing.

Conclusions:

Les conclusions que s’han tret d’aquest treball han estat les següents:

  • Totes les hipòtesis han estat certes
  • El cost de fabricació que tenen aquestes ulleres, es poden aconseguir per una tercera part del valor de les originals.
  • Les ulleres tenen un grau d’autonomia més òptim que si s’haguessin comprat al comerç, ja que els components electrònics han estat seleccionats, escollint els més eficaços.
  • La realitat virtual es tracta d’una tecnologia molt nova que en un futur immediat influirà molt en la societat.
  • Es poden realitzar una sèrie de millores, com per exemple reduir més el pes de les ulleres.
Bibliografia: