Catalunya i Gàmbia

Títol: Catalunya i Gàmbia. Estudi comparatiu dels sistemes educatius.
Autora: Mariona Montalà i Sanahuja
Tutora: Elisenda Armengol
Modalitat: Humanitats i Ciències Socials
Àrea curricular: Geografia
Centre: Ins Jaume Huguet
Localitat: Valls

Objectius:

• Investigar sobre la situació general (cultura, economia i política) dels dos països.
• Conèixer a fons els dos sistemes educatius.
• Veure les semblances i diferències entre ells i analitzar-les mitjançant taules.
• Realitzar una petita campanya de micra mecenatge per a l’escola de Tumani 
Tenda.
• Veure si es compleix l’article 26 de la DUDH.
• Trobar una relació entre la situació del país i el seu sistema educatiu.
• Buscar els aspectes positius de cada sistema i concloure sobre quin és millor.

Hipòtesi:

El sistema educatiu català és de millor qualitat que el gambià, ja que Catalunya és un país desenvolupat i Gàmbia no. Per tant, els alumnes catalans sortiran molt més preparats que no pas els gambians, ja que el seu sistema és més precari.

El procés:

El meu projecte consta de dues parts: la teòrica i la pràctica.

Pel que fa a la teòrica, primer analitzo els dos països en qüestió, per tenir una visió general de quina és la seva situació actual. Després aprofundeixo en el que realment m’interessa: el seu sistema educatiu. Utilitzo un ordre cronològic, és a dir, faig una descripció des que els nens comencen anar a l’escola fins a la vida adulta. La part pràctica consta de diversos punts. Primer hi ha una sèrie d’entrevistes a mestres, alumnes i personal docent dels dos països. Seguidament i basant-me en la informació obtinguda a la part teòrica, creo unes taules comparatives per analitzar els dos sistemes. Després analitzo dues escoles de primària i comparo alguns aspectes entre elles.

Finalment, hi ha l’explicació i realització d’una campanya de micra mecenatge a l’escola gambiana de Tumani Tenda. La campanya consisteix en recaptar uns quants llibres (contes, novel·les, llibres de text, llibres d’il·lustracions) escrits en anglès o en català (i traduïts per una servidora) i ajudar a augmentar la biblioteca dels nens i nenes d’aquest poble.

Conclusions:

La hipòtesi és vertadera però només en certa part.

En primer lloc cal recordar que estem parlant de dos països completament diferents, i tot i així l’estructura del sistema educatiu s’assembla bastant, ja que només podem destacar com a diferència l’edat d’inici de l’escolarització obligatòria. Pel que fa la manera d’ensenyar, a les dues regions s’utilitza la metodologia tradicional, encara que a l’escola analitzada en qüestió, La Candela, s’està començant a implementar des d’aquest curs una nova manera d’ensenyar basada en els interessos i motivacions de la criatura, el treball en Ambients d’Aprenentatge. El fet més important a destacar és que a Gàmbia les classes no s’imparteixen amb el dialecte de la zona, sinó que l’idioma d’ensenyament és l’anglès. Així doncs, si comparem dos alumnes de la mateixa edat, probablement l’alumne gambià tindrà un millor nivell d’anglès.

La dissimilitud més gran recau en el ventall de possibilitats que ofereix cada sistema si no assoleixes l’educació obligatòria. El sistema educatiu gambià és rígid i selectiu, ja que hi ha un únic camí i si per qualsevol circumstància no aproves els exàmens esmentats, només et pots reenganxar repetint curs. En canvi, si analitzem el sistema educatiu català veiem que hi ha diferents camins per arribar al mateix lloc.

Tot i així, no hem de sobrevalorar el sistema educatiu català. És evident que té moltes coses bones si el comparem amb d’altres, però si l’haguéssim comparat amb qualsevol país del Nord d’Europa, hauríem vist que queda molta feina per fer. D’altra banda, tampoc hem d’infravalorar el sistema educatiu gambià.

Aquí, a part de validar o refutar la meva hipòtesi, aprofito per fer una reivindicació personal. Moltes vegades, quan ens parlen dels països de l’Àfrica subsahariana (igual que l’Amèrica Llatina o el sud-est asiàtic) ens venen una imatge d’una regió on hi regna la misèria absoluta i on l’únic que fan és treballar més de dotze hores diàries al camp per poder subsistir, potser perquè ens faci pena o potser perquè aprenguem a valorar el que tenim. En canvi, en els països considerats desenvolupats, ens ensenyen imatges de zones industrials, gran quantitat d’infraestructures… però en aquests països també hi ha pagesos que treballen dotze hores diàries, el que passa que no és el que interessa mostrar. De la mateixa manera, també hi ha infraestructures i fàbriques (encara que menys) en un país subdesenvolupat.

El mateix passa amb l’educació. Quan vaig començar aquest treball, pensava que el nivell d’escolarització gambià no arribaria al 50%, que a les escoles només s’ensenyaria una mica de llengua i una mica de matemàtiques… en definitiva, molts prejudicis. A mida que vaig anar investigant, vaig veure que hi havia un sistema educatiu ben organitzat que havia crescut exponencialment en els darrers anys, i tot i que encara té algunes mancances importants, és totalment vàlid i no gens precari.

Bibliografia:

En primer lloc, testimonis gambians i catalans, que han aportat una versió plenament real i que moltes vegades a la xarxa és impossible de trobar. En segon lloc, diverses webs, tant catalanes com gambianes. Entre elles, segurament les més destacades serien: