La gran colònia

SE Tgnès02/03/17  

Títol: La Gran colònia
Autora: Maria Beltran Anitua
Tutora: M. Mercè Segura
Modalitat: Ciències i tecnologia
Àrea curricular: Biologia
Centre: Ins Ramon Barbat i Miracle
Localitat: Vila-Seca

Objectius:
  • Analitzar el cicle vital d’un dels insectes més socials i petits del regne animal, com són les formigues i, observar com els factors biòtics, en aquest cas la llum, pot afectar el seu cicle vital.
  • Guanyar més coneixements sobre les formigues, tant a nivell teòric, com a nivell experimental.
  • Posar a proba el meu nivell d’experimentació amb éssers vius i millorar-lo.
  • Demostrar que una colònia sense reina no pot sobreviure.
  • Demostrar el procés de la trofal·laxis.

*Durant el treball em va sorgir un nou objectiu que no tenia previst, veure com afectaven els àcars a les formigues.

Hipòtesis:
  • Sobre les meves colònies espero que durant tot l’estiu hagin excavat totes les ramificacions dels formiguers, és a dir, que n’hagin fet moltes.
  • Si una colònia es queda sense reina, la colònia acabarà morint.
  • Les formigues no s’ajuden les unes a les altres a alimentar-se.
  • Els àcars no produeixen un efecte negatiu sobre les formigues, només viuen sobre elles i les utilitzen com a mitjà de transport.
  • L’època de més activitat de les formigues és quan la temperatura no és freda.
  • L’absència de llum en un formiguer fa que les formigues tinguin menys activitat.
El procés:

Per començar volia analitzar el cicle vital de les formigues, amb una variant, la llum.
Aleshores vaig construir un formiguer i vaig comprar dues colònies. Les vaig anar observant i extraient conclusions sobre aquestes. Durant el treball, vaig realitzar dos experiments: formigues sense reina i trofal·laxis. A més a més, vaig tenir un imprevist, les colònies se’m van infectar d’àcars que s’alimentaven de la seva sang. Aleshores vaig haver de investigar sobre aquest i intentar solucionar-ho, tot i que ja era massa tard.

Conclusions:

Pel que he pogut observar durant aquests mesos, les formigues són un tipus  d’insecte molt fort en colònia, però massa feble per sobreviure individualment. Són un tipus d’insecte que depèn molt del seu pilar principal, la reina. A més,  viuen en una comunitat molt cohesionada, ja que s’ajuden les unes a les altres  i, tot el que duen a terme és pel bé comú de la colònia. Són uns insectes que a  l’estiu estan en constant moviment i, tot i que a l’hivern no deixen de treballar,  si que redueixen la seva activitat. Són un insecte que tenen una estructura molt  jerarquitzada i, que, la llum és necessària per a elles i afecta en la seva activitat.

Conclusions més concretes respecte les formigues:

  • Les poques ramificacions dels meus formiguers són degudes a la poca humitat del sòl. És a dir, les formigues només excaven la zona de sòl humida.
  • Les formigues no poden sobreviure sense la reina, perquè amb el pas del temps es van debilitant i acaben morint.
  • Les formigues, mitjançant el procés de la trofal·laxis, s’alimenten les unes a les altres, passant-se el menjar, a més a més, d’alimentar-se per elles mateixes.
  • Els àcars vermells repercuteixen molt negativament sobre una colònia, perquè al alimentar-se de la seva hemolimfa, la acaben matant.
  • L’època en què les formigues treballen més és a l’estiu. Segurament, sigui degut a l’alta temperatura i a les bones condicions ambientals.
  • La llum és un factor ambiental que afecta a l’activitat d’una colònia. És a dir, les formigues treballen més sota terra degut a l’absència de llum, però això no vol dir que no treballi amb llum, només que l’activitat és superior sense llum.
Bibliografia: