Bilingüisme: com influeix en la intel·ligència?

Ins Lluís Domènech i Montaner - Ester CavalléTítol: Bilingüisme: com influeix en la intel·ligència?
Autora: Ester Cavallé Abasolo
Tutora: Magda Alberich Forns
Modalitat: Humanitats i ciències socials
Àrea curricular: Llengua catalana i literatura
Centre: Ins Lluís Domènech i Montaner
Localitat: Reus

El bilingüisme és un fenomen molt comú a la nostra societat, ja que la majoria de la població és bilingüe. Malgrat això, sabem realment què vol dir aquest terme i quines limitacions presenta?

Darrere de la paraula bilingüisme hi ha tot un món per descobrir, tant a nivell sociolingüístic com a nivell psicològic. Per una banda, és important apuntar que ni els propis experts en el tema del bilingüisme han estat capaços d’arribar a un acord sobre la definició d’aquest, ja que presenta moltes confusions i embarca una gran diversitat de conceptes darrere seu. A més, la situació de bilingüisme absolut en qualsevol persona és pràcticament impossible i, de fet, només dura uns segons donat que després esdevé una substitució lingüística.

Sabem però, els efectes que té en el nostre desenvolupament intel·lectual el fet d’aprendre dues llengües des de la infància? Probablement poca gent és conscient de tots els beneficis que pot aportar el fet d’adquirir dos codis simultàniament des del moment del nostre naixement, tant a curt com a llarg termini. És per això que a través de la recerca i experimentació he pogut extreure resultats concloents sobre l’afectació d’aquest fet que de tan comú que és, passa desapercebut a la nostra societat.

Objectius:
  • Descobrir, a través de la recerca, com afecta el fet de ser monolingüe o bilingüe en el desenvolupament intel·lectual de les persones, així com en les diferents activitats que duem a terme diàriament.
  • Resoldre dubtes que em suscita aquest tema, tant a nivell lingüístic com a nivell psicològic.
  • Comprovar experimentalment com afecta el fet de ser bilingüe en la rapidesa verbal.
Hipòtesi:

La hipòtesi del meu treball és la pregunta següent: és veritat que les persones que han adquirit un bon domini de dues llengües des de la infància tenen avantatges cognitius respecte de les persones monolingües?

El procés:
  • Recerca d’informació variada sobre el tema del bilingüisme en l’aspecte sociolingüístic i psicològic.
  • Divisió del treball en dos apartats ben diferenciats: sociolingüística i psicològica.
  • Plantejament d’una hipòtesi que serà el tema central del treball.
  • Elaboració d’objectius a complir al llarg del procés de recerca.
  • Redacció de la part sociolingüística.
  • Redacció de la part psicològica.
  • Recerca de possibles proves experimentals al meu abast.
  • Elaboració de dues proves experimentals (denominació de paraules i Stroop) per tal de comprovar la naturalesa sociolingüística d’un grup d’alumnes.
  • Extracció de conclusions respecte les proves.
  • Conclusions generals del treball.
Conclusions:

El fet de ser bilingüe presenta un gran nombre d’aspectes positius tant a les persones individuals com a les societats, així com un increment de la capacitat empàtica i més rapidesa i efectivitat a l’hora de resoldre problemes, tant de la vida quotidiana com en aspectes acadèmics. Més enllà de la capacitat intel·lectual de cadascú, el bilingüisme és un factor que influeix notablement en la facilitat per aprendre noves llengües i en la rapidesa de processament d’informació verbal. A més, una cosa que m’ha sorprès i que mai m’havia arribat a plantejar és el fet que ser bilingüe pugui ajudar a retardar fins a uns quants anys els símptomes de demència quan ens trobem en una edat avançada. Aquest fet demostra, doncs, que el cervell de les persones bilingües presenta estructures diferenciades respecte del de persones monolingües. He de dir que m’han impactat aquests trets tan diferencials, ja que abans de posar en marxa aquest treball pensava que, tot i que existien diferències entre persones que dominen només un idioma respecte de les que en dominen més d’un, aquestes no serien tan notables.

Malgrat això, ser bilingüe pot també mostrar-se com un inconvenient en tasques com la denominació d’imatges, que es demostra en el fet que aquests obtenen uns temps més alts, encara que es tracti de mil·lisegons, ja que cada concepte l’associen a dues paraules, una en cada llengua. Aquest fet l’he pogut comprovar a través de la primera prova de la part experimental del treball.

Per tant, fent referència a la pregunta de la hipòtesi que plantejava a l’inici d’aquest treball, és veritat que les persones que han adquirit un bon domini de dues llengües des de la infància tenen avantatges cognitius respecte de les persones monolingües? Doncs, set mesos després de plasmar al treball aquesta pregunta per primera vegada, finalment en puc donar resposta. La resposta és que les persones bilingües sí que mostren avantatges significatius respecte dels monolingües en molts aspectes cognitius, que si poséssim en una balança juntament amb els inconvenients, pesarien molt més i que per tant aporta molts aspectes beneficiosos per al desenvolupament cerebral.

Per altra banda, tenir la sort de poder fer l’experiment a Catalunya, on la majoria de nens i nenes creixen dins d’un entorn acadèmic i social bilingüe en el qual se’ls ensenya fonamentalment català i castellà, és un aspecte a tenir en compte, ja que si hagués estat a Madrid, per exemple, aquesta possibilitat hauria estat molt més limitada.

Una conclusió important a què també he pogut arribar és que, tot i que al llarg del segle XX i els primers anys del segle XXI, s’han pogut descobrir molts aspectes del bilingüisme que demostren que és molt beneficiós per a les persones i les societats, encara manquen respostes per a una infinitat d’aspectes, dels quals es confia que es podran saber a través d’uns estudis en un futur.

Bibliografia:
  • BAETENS BEARDSMORE, Hugo: Principis bàsics del bilingüisme. Traducció de l’anglès per Mireya Aragay. Barcelona: Editorial La Magrana, 1989
  • BAKER, Colin: Fundamentos de educación bilingüe y bilingüisme. Traducció de l’anglès per Angel Alonso-Cortés. Madrid: Ediciones Cétedra, 1997
  • COLOMER, Josep M.: La utilitat del bilingüisme. Barcelona: Edicions 62, 1996
  • HARDING-ESCH, Edith; RILEY, Philip: La família bilingüe. Traducció de l’anglès per José María Perazzo i María Condor. Edició espanyola com La família bilingüe,1998
  • MOLLÀ, Toni; PALANCA, Carles: Curs de sociolingüística 1. Alzira: Edicions Bromera, 1987
  • SÁNCHEZ LÓPEZ, Mª Pilar; RODRÍGUEZ DE TEMBLEQUE, Rosario: El bilingüismo. Bases para la intervención psicológica. Madrid: Editorial síntesis, 1997
  • VILADOT, Maria Àngels: El bilingüisme a Catalunya. Barcelona: Editorial Laia, 1981