El comportament de masses

SE Tgnès03/03/17  

Títol:bianca-vulpe El comportament de masses
Autora: Bianca Vulpe
Tutor: Enrique Gómez León
Modalitat: Humanitats i ciències socials
Àrea curricular: Filosofia
Centre: Ins Torreforta
Localitat: Tarragona

Les masses són vistes com a imprudents, impulsives i versàtils. No troben fàcil controlar-se i en moltes circumstàncies creuen els límits en la violència. No pensen de manera raonable i no posseeixen la capacitat de crear idees o pensaments per si mateixes. Per tant, necessiten un líder que pensi per elles. En la seva naturalesa està obeir. A més, els individus entre ells passen a compartir una única ment, la de la massa. Cada persona una vegada membre d’aquesta multitud, perd les característiques individuals, deixa de preocupar-se fent que la inconsciència jugui un gran paper. Les característiques de la massa són completament diferents de les quals posseïa cada individu per separat. El complex d’Èdip, la identificació, el superjò i els llaços libidinosos són la clau per entendre aquests successos, o almenys per començar a entendre’ls.

Objectius:
  • Descobrir perquè sota la influència d’un grup els individus actuen d’altra manera i analitzar les característiques diferents que es donen en l’individu aïllat i com a membre d’una multitud.
  • Analitzar la formació de la massa i vull descobrir si un grup de persones ha de ser nombrós per ser massa, les característiques que es donen en una massa i quines altres coses s’haurien de donar per desfer-la.
  • Analitzar el líder i els individus tant en diferencies com en el fet que els uneix.
Hipòtesi:

La hipòtesi que es pretén verificar en aquest treball és la següent:

La identitat de les persones canvia quan es troba rodejada de gent.

El procés:
  • Buscar informació
  • Estudi del pensament de Freud
  • Llegir que diu Freud sobre les masses

Conclusions:

El treball ha arribat a la seva fi i puc dir que ha sigut molt fructífer haver llegir a Freud i haver estudiat sobre aquest tema. Tot el procés de recerca ha anat positivament i puc dir que he après moltes coses.

Mai em vaig aturar a pensar quina raó hi havia darrere dels fenòmens que es produïen en grups com podria ser una classe o la multitud d’una festa.

Analitzant la festa, per exemple. La gent que primer afirma la seva assistència ho fa perquè la música o el cantant d’aquella nit els encanta. Però no només hi acaben anant els seguidors d’aquella música, sinó que més gent assisteix ja sigui pels seus amics, perquè molts dels coneguts assisteix o perquè hi va moltíssima gent. La gent que passa pel costat i veu a tot el món passant-ho tan bé que es vol unir. Tot comença amb la identificació d’alguns amb el líder i segueix amb la suggestió que es dóna entre els assistents i la gent de fora que també acaba formant part del públic. És a dir, primer es dóna el llaç amb el cantant o la música i després la gent es va unint creant llaços amb la gent que es troba ballant i cantant.

Una festa com tots sabem no és una cosa d’una gran duració, i en ella normalment es veu acceptable tot tipus d’excés. La gent beu, s’emborratxa i tot el món que es va unint vol encaixar i per tant segueix els mals hàbits sense jutjar-los. Com tot el món està seguint una conducta pareguda algú que mai ha provat cap droga per sentir-se un més ho fa. Comença a actuar com els altres, deixant d’actuar com ho faria per ser un més. Aquesta persona nova tothom que el conegués fora podria afirmar que és algú molt tranquil molt responsable i no es creuria que aquesta persona que tant coneix és la mateixa de la festa. La seva personalitat canvia radicalment en passar a formar part de la multitud, es sent igual als altres i deixa de pensar en responsabilitats. Tot el món és igual, i per tant ningú jutja a ningú perquè seria com jutjar-se a ell mateix una vegada confirmar el sentiment igualitari. Per això en la multitud les actituds hostils es suavitzen, perquè tots són un. Normalment les persones actuem de manera hostil davant de les coses diferents. En el moment que la música s’acabés tothom començaria a dispersar-se, ja que el motiu que els havia reunit deixa d’estar. El cantant no és res sense el públic, però el públic també deixa de ser una unitat sense el cantant. He utilitzat l’exemple de la multitud de la festa com podria haver utilitzat altre tipus de massa. Penso que una festa és un punt referent que pot tenir tot el món, per això ho he agafat com punt de referència. Analitzant altra massa podria haver-hi arribat a les mateixes conclusions.

Bibliografia: