Temps “buit” per a les famílies per permetre que aflori la bondat: aquesta idea recorre l’article, que convida a recuperar espais sense presses ni pantalles, on mares, pares i infants puguin simplement estar junts, rodolar per terra, jugar i compartir silencis. En aquests temps regalats neixen serenitat, confiança i cooperació, es teixeixen xarxes de criança en comunitat i es recrea un clima familiar on la bondat pot aparèixer sense exigir res a ningú.

Quan retorno als materials generats per acompanyar famílies i persones en el seu procés de ser i estar millor (ara en diem de “benestar”) de fa deu, quinze o vint anys em passa que hi trobo criteris i orientacions molt vàlids i realment útils, que tenen tot el sentit encara avui. Aleshores em pregunto: Què és el que les converteix en obsoletes? És l’omnipresència d’internet i la IA en la vida quotidiana? És aquest apèndix digital que tots portem a la mà o al canell?

Si faig una primera recerca superficial em trobo mil respostes que situen totes les maldats, desajustaments, i desastres de la humanitat en les xarxes, els videojocs, els mòbils, la IA i tot el que s’hi relaciona. I podria ser tan còmode quedar-se aquí apostar per una tornada enrere!!!

Per sort, tenim veus més que ens ajuden a mirar una mica més enllà o més cap aquí mateix i adonar-nos que és l’exigència d’utilitat i la velocitat de la vida estan infiltrats en el fons de les nostres maneres de viure i relacionar-nos les que estan modificant la vida en família.

Algú pot pensar que aquesta visió utilitarista i veloç de la vida prové de l’ús abusiu de continguts i dispositius digitals. Però sabem que fins i tot les famílies que han deixat de banda les pantalles o els qui viuen gestionant-ne una mica menys també són preses d’aquest activisme de 24 hores per fer, per consumir, per distreure’s, per informar-se, per produir… i estar fent tot el dia coses que ja tenen el nom comercialitzat (Abans ens rentàvem la cara i ara fem rutina facial i, evidentment, cal comprar els productes. O si estàvem cansats sortíem al balcó a badar i ara ens relaxem fent un curs de mindfulness).

Un nadó no necessita pantalles: necessita presència serena i temps per ser estimat.

Fins i tot hi ha famílies que han deixat de banda les pantalles, però segueixen anant superatabalades perquè s’autoexigeixen estar de dia i de nit pendents de la criatura i no es permeten ni dormir ni descansar, ni deixar d’estar jugant ni donar espai perquè a la criatura estigui sense res, cap “estímul” ni físic ni sonor (Ai els assistents de veu i les llistes de música per bebès o infants que són omnipresents!!!!)

Per sort, cada infant que neix ens torna a posar al lloc: Un nounat és un comptador de temps posat a zero, un regal del temps, que ens obliga a aturar-nos. Un desenvolupament que es posa en marxa i que no podem més que acompanyar (ni accelerar ni alentir).

Un embaràs dura el que dura, cada part té uns tempos propis. Cada infant té el seu ritme per anar creixent… I el temps, que els adults volem controlar, quan hi ha un infant, s’entossudeix a posar-se en un altre registre que no va de minuts, ni d’hores, ni de dies. Va d’estar bé, de sentir-se acompanyat, de ser sostingut, de poder estar segur per separar-se una estona i poder tornar.

Per sort, i per què hi ha sensibilitat i acció social i política, disposem de professionals i espais per a les famílies que ofereixen temps per estar amb els menuts i no haver de fer res més. Temps “buits” d’activisme. Espais on estar.

Per continuar llegint l’article, clica aquí