Jaume Cela i Ollé i Joan Domènech Francesch són mestres, amics i autors de diversos llibres sobre educació, l’últim dels quals s’inspira en la Carta a una mestra, publicada l’any 1967 i escrita pels alumnes de l’escola italiana de Barbiana, amb l’acompanyament del seu mestre Lorenzo Milani. Cela i Domènech fan una relectura de l’obra per parlar d’aspectes com la necessària participació de l’alumnat, la figura imprescindible del docent i la pressió que sovint rep l’escola a l’hora de resoldre problemes que són de tota la societat.
Educar és donar la paraula (Octaedro) és una conversa i una reflexió sobre el sentit de l’educació de la mà de dos mestres, ja jubilats, que conviden a posar sobre la taula les necessitats educatives des d’un punt de vista crític i esperançador. En aquesta entrevista, defensen el paper de l’escola com un refugi en el qual s’interrelacionen el coneixement, els valors i la humanitat.
Són vigents, després de 60 anys, les reflexions de Carta a una mestra escrita pels alumnes de l’escola de Barbiana al nord d’Itàlia?
Jaume Cela: Del tot. Un dels objectius que teníem en fer aquest llibre era actualitzar un dels missatges que per a nosaltres és dels més importants en la història de l’educació del segle XX perquè Carta a una mestra és l’al·legat més dur que es fa contra una concepció de l’educació determinada, però amb la novetat que qui ho fa són els alumnes. Hi ha altres textos crítics molt importants, com tota la pedagogia de Freire, fins i tot Freinet, i altres, però aquests no els fan els alumnes. La gran novetat és que aquests per qui ho fem tot, ens diuen què els hi sembla el sistema.
Joan Domènech: Coincideixo. La diferència d’altres tesis pedagògiques és aquesta, és la simplicitat de com expliquen la seva experiència i és el fet que ells són els protagonistes. El títol del llibre fa referència a això, és a dir, Milani dona la paraula als seus alumnes perquè sap que això també és una manera d’educar-los. Ell ho fa constantment i ho fa al final de la seva vida amb la proposta que els fa d’escriure aquesta carta.
La participació de l’alumnat és un tema encara pendent en el debat educatiu actual...
J.C. Jo crec que sí. Els principals protagonistes de l’acció educativa, que són els alumnes, molt sovint són absents del debat educatiu. No se’ls hi pregunta: Què us sembla tot això que estem fent? És molt interessant que l’escola, estigui formalitzat o no a través dels consells escolars, s’escolti els alumnes. Tenen moltes coses a dir. Ara que els alumnes han participat en les manifestacions per Gaza, sempre hi ha algú que diu ‘però aquests nanos què saben?’. Si han tingut la sort de tenir docents que han acollit aquest tema a l’aula, els han escoltat i els han ajudat a crear context, és molt interessant saber què diuen.
Per continuar llegint, cliqueu aquest enllaç