Us compartim un article molt interessant de l’associació monografies de psicoteràpia, psicoanàlisi i salut mental, on ens parla de la situació epidèmica global que ens trobam actualment amb el covid19 i com aquesta afecta a les vides dels nostres adolescents.
L’adolescent ha d’aprendre a funcionar dins d’un món intern i extern nou i desconegut. De manera que, per falta de pràctica, sovint aquest dilema es gestiona a batzegades, entre el sentiment de fragilitat, impotència i necessitats infantils per una banda, i l’omnipotència negadora i desafiant per una altra. Per tant, durant el confinament, i especialment en aquests moments primers de l’adolescència trobem tant actituds passivo-regressives i una adaptació de tipus ‘infantil’ a l’entorn familiar, com tot el contrari, una necessitat imperiosa de posar distància dels pares sufocants i saltar-se les prohibicions que els engabien.
Així doncs, els hi hem de fer veure que són dificultats encara que també són oportunitats de conèixer els altres de la família i també la pròpia intimitat, i de provar la tolerància a la frustració i explorar la solidaritat en un temps que pot ser també reflexiu i de convivència renovadora.
Esperem que us sigui útil!
