Sota la capa d’una senzilla història d’amor s’amaga una història d’una intensitat aclaparadora. En Dídac viu al país de la gran fàbrica de les paraules, un país on, per poder pronunciar les paraules, primer les comprares i després te les empasses. També es poden aconseguir paraules a les rebaixes, caçant-les o buscant a les escombraries però no acostumen a ser paraules amb molta utilitat. Al país de la gran fàbrica de les paraules no tothom pot dir qualsevol cosa, ja que no totes les paraules tenen el mateix preu. El país de la gran fàbrica de les paraules és un país on els rics es poden expressar lliurement i els pobres han de mesurar les seves paraules.
En Dídac estima a l’Aura i li vol fer un regal el dia del seu aniversari, ha caçat tres paraules inconnexes amb el seu caçapapallones, que no poden competir amb la gran frase que pot construir l’Oscar, un nen ric que viu a la seva mateixa escala i que també està enamorat de l’Aura. Però les paraules d’en Dídac tenen un avantatge, li surten des del fons del cor.
D’una manera molt subtil i a la vegada original, La gran fàbrica de les paraules és una història que parla de temes tan diversos com la desigualtat social, el poder i el valor dels diners, la comunicació i la connexió entre les persones o la importància de dir les coses des del cor.
Text i il·lustració en perfecte equilibri constitueixen una narració emotiva i commovedora, barrejant tipografies diferents com a recurs per ressaltar les parts més importants de la narració. La paleta de colors és un altre aliat a l’hora de la transmissió del missatge fent servir els colors més vius segons la positivitat del moment.
És un conte perfecte per explicar amb el llibre a la mà perquè si la història atrapa des del primer moment, els dibuixos sedueixen per la seva expressivitat.
Descripció temàtica: emocions, Estima, sentiments, conte, relacions humanes
Descripció curricular: Educació primària – Cicle inicial – Tutoria: Aprendre a ser, Aprendre a conviure, Aprendre a participar i habitar el món
Lestrade, Agnès de; Docampo, Valeria – Tramuntana, 2010
