Un recorregut personal a la recerca dels desitjos i de les identitats sexuals i de gènere no normatius a la poesia catalana dels darrers cent anys. Un seguir les traces d’aquelles maneres de voler, d’estimar, de desitjar i de ser que en un moment o altre, com la poesia mateixa, no han encaixat a la norma. –Sebastià Portell
Algunes referències d’altres autors:
- «voldria el teu amor per definir el meu sexe.» Francesc Garriga Barata
- «El teu sexe i el meu són dues boques.» Maria-Mercè Marçal
- «junts, inventem noves cal·ligrafies que esgrafiem amb mots i brases a la pell,» Nora Albert
- «M’he obert pas entre més homes com jo.» David Vilaseca
- «Entabanàvem el temps amb el fortor d’un perfum censurat.» Biel Mesquida
- «Em vaig embenar els pits i em vaig posar colònia d’home.» Bel Olid
Sebastià Portell – Ed. Angle. Octubre 2018
Ressenya – Propostes i recursos per treballar la poesia a l’aula
