El llangardaix ocel·lat (solució del repte 8) i NOU REPTE núm. 9

I la resposta del setè repte era… EL LLANGARDAIX OCEL·LAT

Bon dia alumnes d’arreu! En el vuitè repte hi heu participat 144 alumnes (115 de Primària, 24 d’ESO i 5 de Batxillerat i Cicles Formatius). 102 persones heu encertat la resposta i…, es tractava del llangardaix ocel·lat (Timon lepidus). Felicitats! Foto © Lanzi

El més gran de la família dels lacèrtids

Dues de les pistes del repte eren que aquesta espècie és un saure, i que és l’espècie més gran de la família dels lacèrtids. De fet, ser una espècie de la família dels lacèrtids ja implica ser un saure. Els saures són un subordre dels rèptils “escatosos”, on hi trobem classificats els llangardaixos o lluerts, les sargantanes – singratalles o sarnalles en pallarès- i els dragonets, entre d’altres. En altres racons del món també trobaríem famílies de saures conegudes com les iguanes, els camaleons o els dragons de komodo, que de ben segur que n’heu sentit a parlar.  A Catalunya hi ha més de 2.500 espècies de saures i les famílies que representen aquest subordre són: els lacèrtids (llangardaixos i sargantanes), els gecònids (dragonets), els escíndids (lludrions) i els ànguids (vidriols o serps de vidre).

L’altra pista que us vam donar per a descobrir el llangardaix ocel·lat era que és l’espècie més gran en mida de tota la seva família. Era una de les pistes clau per arribar a la resposta correcta! De fet, és el llangardaix més gran que tenim a tota la Península Ibèrica i en general, de tota l’Europa occidental. Els llangardaixos ocel·lats poden arribar a mesurar fins a 80-90 cm de llargada (del cap a la cua), tot i que de mitjana solen mesurar entre 50 i 60 cm! En aquesta bonica fotografia de © Bernard Dupond us podeu fer una idea de les dimensions d’aquest llangardaix. 

Ocels de color blau

El llangardaix ocel·lat sol ser descrit com un llangardaix robust, de cap gran i musell arrodonit, molt vistós i de mida gran. Les seves escames dorsals (les de la part de sobre) solen ser granulars (irregulars i voluminoses) i lleugerament carenades, i les escames ventrals (les de la panxa) solen ser més amples i es munten unes sobre les altres. La coloració d’aquest llangardaix varia amb l’edat i la procedència geogràfica. Si busqueu fotografies d’aquesta espècie el trobareu amb coloracions lleugerament diferents. En general tenen un color entre verdós, grisós o marronós, amb puntets negres al dors. La part del ventre sol ser més grogosa o verdosa. També existeix un cert dimorfisme sexual en quant a la coloració: els mascles tenen una coloració més vistosa que les femelles.

Una de les característiques visuals que defineixen aquesta espècie són els seus ocels, les taques en forma d’ull o rodona que formen les seves escames i que es localitzen al dors (de color negre o groc) i als flancs (costats). De fet, aquestes taques en forma d’ull són les que donen nom a l’espècie: ‘llangardaix ocel·lat’, és a dir, el llangardaix que té ocels. Els ocels més característics i vistosos són els de color blau que presenten els individus adults a ambdós costats del cos i que queden organitzats en dues o tres files. A la fotografia de la dreta (© Mariano Modesto Mata) els podeu observar en detall. Els individus juvenils solen presentar uns ocels grogosos i/o ataronjats rodejats de tonalitats més fosques.

Una espècie d’ambient mediterrani i eclèctica

Com també havíem comentat a les pistes, és una espècie molt mediterrània. Com us vam avançar al repte, aquesta espècie la podem trobar pràcticament arreu de Catalunya, a excepció dels medis d’alta muntanya. El mateix passa a la Península Ibèrica, on només el trobem a faltar a l’alta muntanya i a les zones més humides de la serralada Cantàbrica. L’hàbitat, eminentment mediterrani, és el que el diferencia, entre d’altres, de l’altra espècie de llangardaix present també a les nostres contrades: el lluert o llangardaix verd occidental (Lacerta bilineata) que sol viure en zones arbustives més aviat humides i densament cobertes de vegetació.

Així mateix, el llangardaix ocel·lat és una espècie eclèctica, que vol dir que pot viure en hàbitats de condicions molt diferents. Per exemple: habita des de les zones sorrenques a prop de la costa fins als ambients montans. Prefereix zones on hi hagi poca vegetació i gran quantitat de refugis. Les deveses, per exemple, són un dels hàbitats on trobem més quantitat d’aquests llangardaixos (fotografia de la dreta © Lluís Fíguls).

Un insecticida natural

Podem considerar que el llangardaix ocel·lat és un dels insecticides naturals més potents que tenim a la conca Mediterrània, ja que més del 75% de la seva dieta són insectes i altres invertebrats. És, per tant, una espècie principalment insectívora, tot i que de manera ocasional pot menjar petits vertebrats (micromamífers, ocells), fruits i carronyes. Les seves dents caninomorfes li permeten menjar preses dures. Sembla ser que té predilecció pels coleòpters (escarabats) de mida mitjana o gran, de manera que el podríem considerar un bon aliat dels humans en la lluita contra les plagues que generen les larves d’aquests insectes.

Dins de la cadena tròfica el llangardaix ocel·lat és depredat per altres animals com els ocells rapinyaires, les cigonyes, les garses o algunes serps. Us deixem un vídeo molt simpàtic del © Joaquim Cid Leal on es veu un mussol comú (Athene noctua) dubtant si atacar o no un llangardaix ocel·lat. Ja hem dit que és el llangardaix més gran de la Península Ibèrica!

Ectoterm i ovípar

Com la resta de rèptils, el llangardaix ocel·lat és un animal ectoterm, o popularment conegut com un animal de sang freda. Això vol dir que no genera la seva pròpia escalfor corporal (com els animals endoderms, que ho fan per mitjà de processos metabòlics). Regula seva temperatura aprofitant la radiació infraroja del Sol. Per això el comportament del llangardaix ocel·lat, que segurament haureu vist també en moltes sargantanes, és un comportament heliòfil: sempre busca llocs assolellats per estendre el seu ventre al Sol i absorbir la major radiació possible. En el següent vídeo de © Raulophis podeu observar un llangardaix ocel·lat:

Com molts d’altres rèptils, el llangardaix ocel·lat és un animal ovípar. Les femelles realitzen una posta a l’any i dipositen entre 7 i 25 ous, depenent de la mida de la femella. El zel i les postes dependran de la regió i l’altitud en la que es troba aquesta espècie. En general el zel té lloc a principis d’abril, les primeres còpules són cap a mitjans de maig i les postes tenen lloc durant la primera meitat de juny. A les darreries d’agost i fins a principis d’octubre tenen lloc els naixements.

Finalment, el seu comportament també variarà segons l’hora del dia i segons l’època de l’any. A la primavera, i sobretot durant el zel, els mascles són molt territorials i agressius. No dubtaran en expulsar qualsevol altre mascle que aparegui pel seu territori. Segurament el vídeo amb els dos llangardaixos ocel·lats que va poder gravar en Pere Capel, veí d’Estaron, al seu hort probablement es tracta de dos mascles en plena disputa pel territori. D’altra banda, moments abans de la còpula, el mascle perseguirà a la femella i intentarà retenir-la mossegant-li la cua o la part posterior i lateral del cos per evitar que s’escapi. Durant els mesos de fred es troba inactiu dins del seu refugi.

Un rescat amb un bon final

Aquest divendres vam publicar les fotografies d’un llangardaix ocel·lat que ens van fer arribar l’Aran i la Lara A.V., que fan 1r i P3 a l’Escola El Drac (Pacs del Penedès). Vam publicar les fotos sense el nom de l’espècie per no desvetllar la solució del repte d’avui 😉 ! Doncs bé, la sorpresa no acaba aquí! L’Aran i la Lara, acompanyats de la seva mare Núria V. i una veïna de Pacs, l’Anna M., el dijous 7 de maig van rescatar un llangardaix ocel.lat que havia caigut en un forat fet per instal·lar una torre elèctrica. El forat era tan profund i amb les parets tan rectes que el llangardaix no podia enfilar-se i sortir, de manera que l’escamot de rescat de Pacs va fer servir un salabret de piscina per treure’l! Tot i que l’individu, que feia uns 50 cm de llargada, va sortir del forat amb símbols d’estrès i va prendre una actitud amenaçant, aquí el teniu, plantant cara i obrint la boca (© Aran i Lara A. V.), tot va acabar bé. L’Aran i la Lara han anat fent el seguiment del forat i el camp del costat, per comprovar si tornaven a veure’l, i el llangardaix ja no hi ha tornat a caure. Sort que aquesta història té un bon final! Gràcies a aquests quatre veïns de Pacs per fer-nos arribar la història i les fotografies per a documentar-la.

Finalment us deixem un enllaç del web de la Societat Catalana d’Herpetologia on podeu consultar alguns dels noms regionals que reben les principals espècies d’amfibis i de rèptils, entre  elles el llangardaix ocel·lat!

I el repte d’avui és…

És dilluns i per tant us presentem el 9è repte!

El repte que us presentem avui és només visual perquè es tracta d’un animal que no fa cap so. Aquests dies passats ha anat plovent algunes estones, ja ho diuen “al maig cada dia un raig”, i hem pogut fotografiar aquest animal que només surt quan hi ha prou humitat ambiental. L’hem fotografiat a Esterri d’Àneu. En èpoques de sequera es refugia a terra esperant la tornada de les pluges, perquè sense humitat no pot produir el moc que necessita per desplaçar-se. Fer aquesta fotografia va ser força fàcil perquè el seu desplaçament és molt lent. En condicions òptimes poden recórrer com a màxim 7 metres en un dia.

Tot i que l’àrea de distribució original d’aquesta espècie sembla ser que era el sud-oest de França, des del s. XV és molt comuna tant a França com a l’Estat Espanyol. Actualment aquesta espècie es pot trobar a molts països d’Europa, on s’ha anat escampant, tot i no ser una espècie autòctona.

Una última curiositat que us expliquem de moment és que són animals hermafrodites, que vol dir que cada un dels individus tenen els òrgans reproductors de mascle i de femella.

Alumnes: Podeu participar al 9è repte CLICANT AQUÍ.

Termini per contestar: Dimecres 20/5/20 a les 12:00h.

I recordeu!

Si ets mestre/a, professor/a, mare o pare i vols rebre un correu-e d’alerta cada cop que publiquem un nou repte del concurs naturalista per poder-lo fer arribar als teus alumnes o als teus fills i filles, escriviu-nos a cda-vallsdaneu@xtec.cat indicant el vostre nom i cognom i us afegirem a la llista. Feu difusió d’aquest concurs a tothom a qui cregueu que li pot interessar.