I la resposta del novè repte era… EL LLIMAC ESPANYOL
Bon dia alumnes d’arreu! En el novè repte hi heu participat 124 alumnes (98 de Primària, 25 d’ESO i 1 de Batxillerat). 49 persones heu encertat la resposta i…, es tractava del llimac espanyol (Arion vulgaris) (© CdA Valls d’Àneu). Abans que res, volem agraïr especialment al mestre, fotògraf i naturalista Ferran Turmo i Gort la seva col.laboració en ajudar-nos a identificar i distingir correctament totes les espècies de llimacs citades en aquest article.
Els llimacs: animals tous, amb el ventre com a peu i amb pulmons
Els llimacs són mol·luscs gasteròpodes terrestres sense closca, o amb una closa molt reduïda i interna, de l’ordre dels pulmonats. Anem a aclarir tots aquests termes tècnics:
Els mol·luscs són una branca dels invertebrats. El nom prové del mot llatí ‘molluscus’, que vol dir tou, per tant, estaríem parlant d’uns animals que són tous.
Pel que fa al mot gasteròpodes, en aquest cas ve del grec antic i vol dir “amb el ventre com a peu”, per tant, ens dóna una altra informació que podem observar molt fàcilment: que es desplacen arrossegant tot el ventre.
Són pulmonats: encara que potser no ens hem parat mai a pensar com respiren aquest animals invertebrats i tan petits en comparació a nosaltres, resulta que han desenvolupat pulmons.
Per tant, simplificant-ho molt, estaríem parlant d’uns animals tous, que utilitzen el ventre com a peu i que tenen pulmons. Com ja heu pogut deduir, els llimacs es diferencien dels cargols per la manca de closca visible.
Tots els llimacs s’assemblen però… n’hi ha moltes espècies diferents!
Podem trobar diferents espècies de llimacs presents a la nostra zona, però el que vam fotografiar és concretament l’Arion vulgaris, també anomenat llimac espanyol. Es caracteritza pel seu color marró, marró-vermellós o ataronjat (hi pot haver variacions de colors entre individus) i mesura entre 7 i 15 cm de llargada. Cal dir que, malgrat el nom comú o vulgar que rep aquesta espècie, sembla ser que en realitat originàriament l’espècie provenia del sud-oest de França, tal i com us vam dir en una de les pistes del repte. Per tant, el nom comú més adient potser seria ‘llimac francès’, ja que tot i ser una espècie molt comú des del s. XV al nord de l’Estat Espanyol, és originari de França i no pas d’Espanya.
Abans de continuar, us volem ensenyar com són la resta de llimacs que van aparèixer com a possibles respostes al repte. Som conscients que aquesta vegada ha estat una mica complicat… ;-). D’esquerra a dreta us presentem a: el gran llimac gris, també anomenat llimac guepard (Limax maximus) © Didier Descouens; el llimac europeu vermell, també anomenat el llimac xocolata (Arion rufus) © Guillaume Brocker; i el llimac negre (Arion ater) © Míriam O., de 3r de l’Escola La Closa d’Esterri d’Àneu.
Pel que fa al cargol bover en fase juvenil sense closca, ens haureu de disculpar perquè ens vam prendre la llicència de fer-vos una petita broma. En realitat, els cargols bovers, i també la resta d’espècies de cargols, quan són juvenils ja tenen closca. És una closca molt tova, però com podeu veure a la fotografia següent, ja està ben formada. A la foto de sota podeu veure un adult i un juvenil de cargol bover (Helix aspersa) © Yuval Roichman. Si voleu veure cargols bovers de només 10 dies de vida, mireu aquesta fotografia d’una granja de cargols de Polònia. Veureu que encara tenen transparent la closca i es pot trencar amb molta facilitat.
Si ens tornem a centrar en el protagonista del repte de dilluns, es tracta d’un animal que s’adapta amb molta facilitat a diferents ambients, tolera força bé els hàbitats poc conservats, té un potencial reproductiu molt gran i ingereix una gama molt àmplia d’aliments. Tot això fa que tingui pocs problemes per sobreviure pràcticament en qualsevol lloc i que es consideri una espècie invasora i una plaga agrícola i hortícola en els territoris on ha anat arribant. Sembla ser que fins i tot ha desplaçat a altres llimacs com l’Arion rufus (el llimac europeu vermell, també anomenat llimac xocolata, pel color que té) o l’Arion ater (llimac negre). S’ha anat estenent des del sud de França cap a tot el continent europeu, per causes que es desconeixen, però que podrien tenir a veure amb el transport i comerç d’algunes plantes ornamentals i hortalisses, d’un país a un altre d’Europa.
Morfologia: com són, i de què s’alimenten?
Com la resta de llimacs, al cap hi té la boca (amb dues mandíbules amb petites dents i la llengua també dentada) i quatre tentacles (els inferiors que són tàctils i els superiors amb els ulls al seu extrem). El peu, que coincideix amb la part ventral, és un òrgan musculós que s’adhereix a terra gràcies a la placa de reptació. Per desplaçar-se necessita que hi hagi humitat ambiental que li permet segregar el moc que el recobreix i que a l’aixafar-lo sota la placa de reptació li permet lliscar. Quan es situen en una zona de vegetació abundant, no acostumen a desplaçar-se gaire lluny. L’obertura que es pot veure a la part dreta del cos, força pròxim al cap, és el seu orifici respiratori, tècnicament anomenat pneumostoma (il·lustració © Michal Maňas).
S’alimenta d’un gran nombre de plantes, de matèria orgànica i d’animals morts. En necessita una gran quantitat: pot arribar a menjar la meitat del seu pes en una nit! Per això es considera una plaga per a l’horticultura, però la part positiva és que es tracta d’un gran descomponedor.
Són hermafrodites: mascle i femella a la vegada
Per acabar, us ampliarem una mica la informació que ja us vam avançar el dilluns en el repte, referent a la seva reproducció.
Els llimacs són hermafrodites simultanis, és a dir, alhora mascles i femelles, tot i que no al mateix temps. Els òrgans masculins s’activen en primer lloc i després d’un cert temps ho fan els femenins. És a dir, un individu de llimac no es pot autofecundar a ell mateix, de manera que els llimacs s’ajunten per parelles i fan una còpula: primer un dels individus fa de mascle, deixant anar el seu esperma fecundant a l’altre individu, que fa de femella, i després es canvien els papers. El desencadenament d’aquestes dues fases de l’activitat sexual i la durada de cada una està regulat pel seu sistema hormonal (foto © Bgirardot).
Passats uns dies de l’aparellament, cada llimac de la parella que ha copulat pon fins a 500 ous, en paquets de 50, en un forat fet a terra o sota un refugi. Els ous són esfèrics i de color groc molt clar, a vegades pràcticament transparents (foto © Michal Maňas). La durada de la incubació està directament relacionada amb les condicions climàtiques, especialment a la temperatura. A 5º C pot durar fins a tres mesos, mentre que a 20ºC n’hi ha prou amb dues o tres setmanes. La humitat del terra també és un factor important, que s’ha de situar entre el 40% i el 80%. Quan surten de l’ou els llimacs mesuren uns quants mil·límetres i són transparents. El seu creixement és força ràpid i poden arribar a viure fins a uns divuit mesos aproximadament.
I el repte d’avui és…
És dilluns i per tant us presentem el 10è repte!
Amb el repte d’avui tornem al grup dels nostres amics: els ocells! Ara ja feia quatre reptes seguits que no us proposàvem cap animal del grup de les aus. Aquesta espècie és molt fotogènica i des de l’11 d’abril que l’hem pogut fotografiar i gravar a Estaron diverses vegades.
És un animal insectívor, com ens indica el seu bec fi. Li agraden els ambients rupícoles, és a dir, viu en llocs rocallosos i on hi ha roques. De fet, nidifica a llocs rocallosos naturals, però també li agrada fer el niu en construccions rurals o en edificis, de manera que no és difícil veure’l en pobles i ciutats. No aprofita cavitats i forats naturals a les roques o als edificis que ja troba fets per niar a dintre, sinó que ells mateixos (tant el mascle com la femella) es construeixen el niu fent una estructura de fang en forma de cassoleta. Fan petites boles de fang que van enganxant una a una, fins a construir tot el niu. El niu és una cassoleta oberta (no tapada de sobre), de manera que si tenim la sort de poder-lo observar des de dalt podrem veure els pollets de dins. Ah! I última pista: aquesta espècie es queda tot l’any a Catalunya i no migra quan arriba el fred.
Fotos i vídeo © de Mar Balagué, professora del CdA Valls d’Àneu, i Gaia i Bru E. B, de l’Escola La Closa d’Esterri d’Àneu.
Alumnes: Podeu participar al 10è repte CLICANT AQUÍ.
Termini per contestar: Dilluns 25/5/20 a les 12:00h.
I recordeu!
Si ets mestre/a, professor/a, mare o pare i vols rebre un correu-e d’alerta cada cop que publiquem un nou repte del concurs naturalista per poder-lo fer arribar als teus alumnes o als teus fills i filles, escriviu-nos a cda-vallsdaneu@xtec.cat indicant el vostre nom i cognom i us afegirem a la llista. Feu difusió d’aquest concurs a tothom a qui cregueu que li pot interessar. Hi poden participar escolars de Primària o estudiants d’institut de qualsevol edat i de qualsevol indret.
Fins al proper repte! Confinats però aprenent! #ambprismaticsalterrat #joemquedoacasa
,_Israel..jpg){kind=link}
