I la resposta del setè repte era… EL CABIROL
-HAYE_sylvain.jpg)
Bon dia alumnes d’arreu! En el sisè repte hi heu participat 123 alumnes (98 de Primària, 22 d’ESO i 3 de Batxillerat i Cicles Formatius). 50 persones heu encertat la resposta i…, es tractava del cabirol (Capreolus capreolus). Foto de la dreta © Sylvain Haye
El més petit de la família dels cèrvids
Els cabirols són mamífers terrestres que pertanyen al grup dels artiodàctils, concretament a la família dels cèrvids. A Catalunya, aquesta família està formada per tres espècies diferents que endreçades per la mida (de més gran a més petit) serien: el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama) i el cabirol (Capreolus capreolus).
En general, els cèrvids es caracteritzen per la seva alimentació herbívora, tenir un cos esvelt, unes potes llargues amb peülles i una cua curta. Un altre tret característic que tenen en comú tots els cèrvids són les banyes que llueixen els mascles i que són imprescindibles durant l’època de zel. Com més edat i més ben alimentat està un mascle, més ramificades i més goig fan les seves banyes, de manera que seran un bon element a exhibir i a utilitzar durant les disputes, entre mascles, per les femelles d’un territori. Una curiositat d’aquestes espècies és que les banyes, de naturalesa òssia, els hi cauen cada any i les substitueixen per unes de noves més grosses que les de l’any anterior.
Les banyes del cabirol, com podeu apreciar a la fotografia (©Niels Henriksen) es caracteritzen per tenir aproximadament un pam i com a màxim tres puntes. Les tindran ben desenvolupades entre els mesos d’abril i maig i els hi cauran durant els mesos de tardor. Una manera de diferenciar les tres espècies de cèrvids seria, en el cas dels mascles, per la forma i mida de les banyes, i en general (mascles i femelles) per la coloració i forma del seu escut anal. 
L’escut anal del cabirol és quasi blanc, en forma de ronyó en el mascle i de cor invertit en la femella. Aquest pelatge de la part posterior del cos li serveix per activar l’estat d’alarma i donar avís a la resta d’individus. De normal, l’escut roman tancat i només es deixa veure en situació d’estrès. Al dibuix de l’esquerra, de Saez i Bruguera et al. (2001) i extret del Manual de cens de cérvol i cabirol del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, podeu veure la forma i els colors de l’escut anal dels nostres cèrvids.
Un pelatge diferent per a cada època de l’any
.jpg)
El pèl que vam trobar durant la passejada esportiva i que us vam presentar al repte de dilluns és pèl d’hivern del cabirol. Aquest és d’un color grisós i, com us varem dir a les pistes, és un pèl que està buit per dintre, cosa que crea una càmera d’aire que aïllarà al cabirol de les temperatures fredes de l’hivern. Quan arriba la primavera l’espècie canvia el seu pelatge per un pèl més bru rogenc, color canyella, i que ja no és buit per dintre. A la fotografia de la dreta (© Amanda77) podeu veure el cabirol en plena muda!
Com podeu veure a la fotografia de l’esquerra (© John Stehn. U.S. Fish and Wildlife Service), les cries tenen unes taquetes blanques alineades en fileres i que canvien cap a un bru més uniforme quan tenen uns 5 mesos. Aquestes els serveixen per quedar ben camuflades al sotabosc, de manera que en situació de perill la mare deixarà a la seva cria sola, prèviament llepada, per a que no faci olor ni es pugui veure. Així que ATENCIÓ!, si durant l’estiu trobeu alguna cria de cabirol al mig del bosc no està pas abandonada! No l’agafeu! Marxeu immediatament i així la mare podrà tornar a reunir-se amb ella!!!
Una espècie forestal, molt territorial i en expansió
El cabirol és una espècie que mostra preferència pels ambients forestals. En els boscos i les zones properes una mica més obertes trobarà el refugi i l’aliment per viure. Per contra, per sobre del límit del bosc (medi supraforestal), les quantitats de neu que s’acumulen durant els mesos d’hivern representen un límit per aquesta espècie. És una espècie que està clarament en expansió, tal i com mostra el mapa de distribució de setembre de 2015 publicat per l’antic Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (veure mapa de distribució). Avui en dia el trobem present pràcticament arreu!
Consumeix plantes herbàcies, fulles i brots tendres d’arbres i arbusts. La seva dieta variarà en cada estació de l’any segons la disponibilitat d’aliment. En el següent vídeo (© Rutinas Varias), podreu observar un mascle de cabirol menjant brots i fulles de bàlec (Ginesta balansae) o ‘escoba’, que és tal com s’anomena aquest arbust en pallarès a les Valls d’Àneu.
Els mascles són eminentment territorials. A partir dels mesos d’abril – maig, quan ja tenen les banyes ben formades, i fins a finals d’agost (quan acaba la seva època de zel) els mascles realitzen una delimitació molt precisa del seu territori. Per a fer-ho utilitzen senyals visuals i olfactives per impedir que altres mascles romanguin dins del seu territori. Les senyals olfactives als arbres les realitzen fregant una glàndula que tenen al front (glàndula frontal), la qual deixa anar una substància. Les senyals visuals són les rascades que produeixen també als arbres amb les seves banyes, sobretot quan es desprenen del borrissol que les cobreix durant el creixement (pelen les seves pròpies banyes per a que es pugui veure la cornamenta quan estan en zel).
El repte sonor que us vam presentar el dilluns té a veure amb aquesta defensa territorial, ja que, des de fa unes setmanes i fins a la finalització del zel (finals d’agost) sentirem freqüentment aquesta espècie de lladrucs que emeten els cabirols mascles. Us incrustem un vídeo de’n Fran Nerudo (© Paraiso Salvaje) per a que pugueu posar cara als sons que vareu haver d’escoltar per a poder respondre el repte!
Un embaràs i un part programat
Finalment volíem explicar-vos una curiositat que té a veure amb la reproducció del cabirol. Els mesos de juliol i agost són els mesos de zel d’aquesta espècie i, per tant, són els mesos en que els cabirols copulen. Ara bé, les cries es gesten durant cinc mesos i els parts es produeixen entre mitjans de maig i juny. Aquí hi ha alguna cosa que no quadra,no? 💡
El que produeix aquest decalatge entre els mesos de gestació i el moment del part es coneix amb el nom d’ovoimplantació diferida. Això vol dir que un cop l’òvul queda fecundat, l’embrió que en resulta queda implantat a l’úter de la femella però no es desenvolupa durant un període de cinc mesos. Normalment les femelles tindran tres embrions implantats i serà cap als mesos de desembre i gener quan començarà la gestació pròpiament dita. Segons com hagin passat l’estiu i la tardor i, per tant, de la condició física en la que haurà arribat la femella a l’hivern, acabarà per gestar un, dos o tres dels embrions. Al cap de cinc mesos de gestació tindrà lloc el part d’una, dues o tres cries, cap als mesos de maig i juny. Increïble, no? 😯 (aquí teniu un article del Parc Nacional de la Sierra de Guadarrama que explica en profunditat aquest fenomen).
Esperem que us hagi agradat conèixer aquesta espècie! Us deixem també un enllaç on us podeu descarregar una infografia del cicle anual del cabirol. L’ha realitzat Pablo Capote per a la revista Trofeo, caza y conservación.
I el repte d’avui és…
És dimecres i per tant us presentem el 8è repte!
Avui us presentem un animal molt curiós, que tot i viure a pràcticament tot Catalunya, és relativament difícil de veure i, per tant, de conèixer. Ja sabeu que una de les primeres activitats exteriors que es va poder reprendre durant els primers dies de confinament va ser la cura dels horts domèstics. Doncs bé, en un dels horts del poble on hi ha una de les nostres seus de teletreball, concretament la d’Estaron, es van poder gravar dos individus de la mateixa espècie i que són objecte del repte d’avui:
El vídeo el va fer el veí del poble Pere Capel, i com que des de l’any passat observa un d’aquests dos individus al seu hort, el té batejat amb el nom de “lagarto Juanxo”.
Una de les pistes, doncs, és clara. Li agraden els ambients assolellats sense excessiva vegetació. De fet, és una espècie molt mediterrània, de manera que a casa nostra la trobem pràcticament arreu a excepció de l’alta muntanya. Una altra pista evident, és que és un saure, que si busqueu aquesta paraula al diccionari, trobareu que és un rèptil amb escates, quatre potes, cua allargada i parpelles mòbils als ulls i que habita en zones càlides. La última pista que us donem avui és que aquesta espècie és la més gran (en mida) de la família de la que forma part, que és la dels lacèrtids.
Us adjuntem dues fotografies que ha fet el Lluís Fíguls a l’hort d’Estaron, on podeu observar-lo sense moviment. En una d’elles podreu inclús veure el refugi que té a dins l’hort.
Alumnes: Podeu participar al 8è repte CLICANT AQUÍ.
Termini per contestar: Dilluns 18/5/20 a les 12:00h.
I recordeu!
Si ets mestre/a, professor/a, mare o pare i vols rebre un correu-e d’alerta cada cop que publiquem un nou repte del concurs naturalista per poder-lo fer arribar als teus alumnes o als teus fills i filles, escriviu-nos a cda-vallsdaneu@xtec.cat indicant el vostre nom i cognom i us afegirem a la llista. Feu difusió d’aquest concurs a tothom a qui cregueu que li pot interessar.
