Aquests últims dies les temperatures de la nit i de primera hora del matí són molt baixes. La temperatura mínima registrada avui dimecres 22 de novembre ha estat de -4.4ºC a les sis de la matinada. Ara fa una setmana, veient les baixes temperatures, vam rescatar de l’armari les menjadores per ocells i les vam tornar a penjar al jardí del Camp d’Aprenentatge. Aquestes menjadores les utilitzem només durant els mesos freds, és a dir des de finals de tardor fins ben entrada la primavera. Durant aquests mesos, la quantitat de menjar disponible pels ocells i la fauna salvatge en general minva. Els insectes desapareixen, moltes plantes perden la fulla, i part dels fruits que resten de la tardor queden coberts de neu. Una de les estratègies que tenen els ocells per sobreviure a les baixes temperatures és cremar combustible, és a dir cremar el menjar que van ingerint. Això vol dir, que durant els mesos freds, els ocells passen pràcticament tot el dia buscant aliment, si les condicions meteorològiques els hi permeten, és clar! Les menjadores de jardí, doncs, pretenen ser una eina per ajudar als ocells en la seva cerca d’aliments durant els mesos de més escassetat.
La dieta dels ocells durant l’hivern també varia ja que aquests solen ingerir menjar amb un alt contingut calòric, necessari per poder cremar i combatre el fred. És per això, que les menjadores de jardí les omplim amb cacauets, gra o boles de greix, tot amb un alt contingut calòric.
Des de fa un parell de dies, els “moixons” han descobert les menjadores i comencen a convertir-se en usuaris habituals. El grup més representatiu de “moixons” que visiten les menjadores són les mallerengues, ocells de mida petita principalment insectívors però que també mengen fruits, llavors o tot el que puguin arreplegar durant l’hivern.
Aquest matí a la menjadora de cacauets han anat picotejant un parell de mallerengues carboneres (Parus major), una mallerenga emplomallada (Parus cristatus), un parell de mallerengues petites (Parus ater) i una mallerenga blava (Parus caeruleus). També hi havia una garsa (Pica pica) a la menjadora de greix, i un pinsà comú femella (Fringilla coelebs). Hem pogut fotografiar bé les mallerengues: les carboneres, que tenen la part del pit groga amb una corbata negra inconfusible que és més o menys llarga segons si és un mascle o una femella; la mallerenga emplomallada, amb una línia blanca al voltant del coll, una taca negra sota el bec i un inconfusible plomall al cap; la mallerenga petita, de mida més petita; i la mallerenga blava, amb una taca blava al cap, tot i que la de la fotografia no s’aprecia gaire. També dues femelles de pardals comú (Passer domesticus), un mascle de pardal comú (és el que està cap per avall a la fotografia) i finalment un esquirol que també buscava la manera de treure cacauets de la menjadora d’ocells!
Si voleu aprofundir en les estratègies que fan servir els ocells per sobreviure al fred i a l’hivern, podeu consultar el bloc ornitològic d’Abel Julien on trobareu una entrada sobre les tècniques de supervivència al fred. Podeu consultar l’entrada en aquest enllaç.
També us deixem l’enllaç al bloc “Tot nens” on hi ha una entrada molt divertida sobre 20 maneres diferents de fabricar una menjadora per ocells. Esperem que us agradi! Podeu consultar l’entrada en aquest enllaç.
