Fruit de la inquietud de l’Escola Vidal i Abad de Vilaller de treballar de manera més experimental i pràctica i aplicant el mètode científic a l’aula, vam fer una revisió de competències i continguts curriculars de cicle superior, vam fer una recerca de recursos i vam proposar el projecte compartit “Un món dins d’una ampolla”, que pretenia treballar el concepte d’ecosistema a l’aula intentant construir-ne un, un petit món que funcioni per ell mateix. Ha estat una prova pilot ja que mai ho havíem fet abans, i podem dir que ha tingut un gran èxit, tant a nivell pedagògic com d’entusiasme per part dels nens i nenes que hi ha participat.
Podem construir un ecosistema que es pugui mantenir per ell mateix? Aquesta va ser la pregunta que es va plantejar l’alumnat de cinquè i de sisè de primària de l’Escola Vidal i Abad de Vilaller després d’estudiar els ecosistemes. Els nens i nenes de cicle superior van dissenyar dins de contenidors de plàstic dos “mons” terrestres, de cargols i enciams, i un “món” de peixos, algues i macroinvertebrats.
Un ecosistema que es pot mantenir al llarg del temps, sense que gairebé hi hagi intervenció externa, és un fenomen que va resultar molt motivador per a l’alumnat, especialment perquè havia estat una proposta pròpia i va constituir el punt de partida per aprofundir en l’aprenentatge de conceptes sobre ecologia i treball científic. En aquest projecte d’indagació el punt de partida clau és el fenomen, proper a la realitat quotidiana dels infants, que els motivi a fer-se preguntes i a desenvolupar la seva pròpia investigació. En aquest cas, vam intuir que a les seves construccions hi tindrien lloc nous fenòmens que servirien perquè es continuessin plantejant preguntes i cercant-hi respostes. L’educació científica a l’aula ha de cercar contextos on les noies i els nois puguin desenvolupar un pensament crític, resoldre problemes i prendre decisions, i això és el que es va treballar amb aquesta experiència.
Amb aquest projecte compartit vam poder aprofundir en el treball de la competència científica: els fenòmens «espontanis» que es van anar produint en els ecosistemes dissenyats van tenir un paper important, atès que van permetre que l’alumnat investigués el que passava i com es podia interpretar, també van fomentar l’observació de fenòmens quotidians, que moltes vegades passen desapercebuts. Respecte al treball d’indagació realitzat amb els ecosistemes, l’alumnat va tenir l’oportunitat de plantejar preguntes i d’involucrar-se en la recerca de respostes, comparar l’evolució dels muntatges, prendre dades, discutir sobre les observacions i mirar d’elaborar i de compartir explicacions. El fet de fer sessions puntuals amb les professores del camp d’aprenentatge per veure què passava als ecosistemes i analitzar les dades de les seves observacions, va servir per debatre a l’aula sobre quines eren les causes que provocaven els canvis en els ecosistemes. Això va permetre aprofundir en les qüestions inicials sobre factors biòtics i abiòtics, les xarxes tròfiques, les necessitats d’aliment, temperatura, humitat, gasos dels diferents organismes que habiten els nostres mons construïts. Cada observació de fenòmens espontanis i la comparació entre terraris podria dur a plantejar hipòtesis i buscar explicacions teòriques o (idealment) fent experiments. En el nostre cas, vam fer experiments per comprovar que les plantes dels nostres ecosistemes generaven gasos que podien respirar els animals del mateix ecosistema, i també vam observar el cicle de reproducció dels caragols.
Podeu consultar l’article de la revista anual “Trencalòs” de la ZER Alta Ribagorça que descriu en detall el desenvolupament d’aquest projecte: https://en.calameo.com/read/003091129e04613cb9af5
